viernes, 23 de diciembre de 2011

POEMES DE NADAL


ESTRELLA NADALENCA

Al costat de la lluneta,

hi ha una cosa brillant,

és una gran estrella

que sempre ens està acompanyant.


Els tres reis d'Orient

van seguint l'estrella gran,

trepitjant cinc continents

per als xiquets alegrar.


Ja és cinc de Gener,

ja estan arribant!

Els posem un poc de llet

per a que pugen a descansar.


Ja han deixat els presents

quina alegria més gran,

tots estem ben contents

i ara a disfrutar...


Desitjant-vos Bon Nadal !

Raül Sànchez Ballester

EL NADAL

Ja ha arribat el Nadal

al poble de Cocentaina.


Tots els balcons

plens de llums i colors.


M'agrada el Nadal

un pessebre com cal

i pastorets vora al foc.


Quan mire la nit

veig un vidre entelat

i escric amb el dit

Bon Nadal i un desig.


Baixen els reis

en camells i regals

i els xiquets il·lusionats

canten la cançó de tots els anys.

Ja ha arribat el Nadal !

Sara Garrido Pérez

NADAL

Cantant i ballant

a la plaça del mercat,

els típics instruments

tots junts tocant.


Panderes i matraques,

nadales i regals,

els xiquets il·lusionats

per les festes de nadal.

Jonathan Martí Catalá



miércoles, 14 de diciembre de 2011

HUI ÉS UN DIA COM QUALSEVOL

Hui és un dia com qualsevol altre, mire per la finestra de la meua habitació i veig que està una mica núvol, diria que està a punt de ploure. Quan escolte la veu dels meus pares que traginen per la cuina pense que de segur ja no tarden ni una miqueta en vindre a buscar-me. Estaran preparant-me la roba, la motxilla, l’esmorzar,… vaja, eixes accions quotidianes que la majoria feu quan us desperteu. Sent oloreta de café i de seguida, uns passets tranquils s’aproparan pel corredor. Serà mon pare! Ara vindrà i em dirà amb veu dolça bon dia, i m’acaronarà els cabells felicitant-me perquè no m’he despertat aquesta nit. Jo, li ho agrairé amb un ample somriure encara que amb els ulls encara tancats per la son. De seguida, arribarà la sorollosa de ma mare. Ella entrarà rient-se i m’omplirà de besades mentre em diu que m’estima. Jo, la creuré i li diré coses que no arribarà a entendre però que farà com que sí. Em contarà què farem hui i continuarà acaronant-me les mans, estirant-me els braços, les cames,… Tot això està molt bé, mare, però estic fent-me pipi i no m’aguante! Veges com li ho explique jo això!

Normalment quan acabe de dutxar-me, vestir-me, esmorzar i rentar-me les dents, vaig a l’escola. No cal ni dir que allí m’ho passe genial perquè tinc molts companys que em demostren afecte i això a mi em fa sentir molt feliç. Encara recorde amb emoció l’excursió d’ahir. Tanque els ulls i em venen a la ment els colors i les llums del museu, les olors de la mar, però sobretot, el soroll de la rissa dels meus companys i companyes mentre m’arrossegaven corrent entre els arbres. Mira que estava emocionat! Em fa una mica de vergonya pensar-ho… Cridava i cridava sense parar i quasi caic de la cadira perquè es van soltar les corretges mentre m’esgolava cap avant. No m’havera importat en absolut rodolar per terra perquè veia com els meus companys i companyes reien amb mi i em feien sentir un més. Per un moment vaig pensar que era com ells, que les meues cames em permetien córrer cap on jo volia, i em vaig sentir lliure!

Un raig de sol entra per la finestra acaronant la meua pell suau. Em costa obrir els ulls plens de son- ara és quan pense que anit vaig tardar massa en dormir-me- però ho faig de seguida perquè acaba d’entrar el terratrèmol del meu germà trencant la màgia del moment. M’abraça, em destapa, em besa, em sacsa,… és la seua particular manera de dir-me que m’estima! Quan se’n va a l’institut, torna la pau a l’habitació. De fons, una veu trencada de ràdio. Mire al meu voltant i tornen a volar els pensaments. On estaran els meus pares? Sí que tarden! Els cride suaument però no em senten, ho torne a fer ara més fort i venen corrent, m’agafen dolçament entre els braços i em diuen paraules boniques a cau d’orella que m’encanta escoltar. Em sent afortunat! Ben mirat, el dies qualsevols també poden ser interessants.

PAU AGULLÓ INSA

viernes, 2 de diciembre de 2011

VISITA DE L'ALCALDE

El dia 30 de novembre va vindre l’alcalde, Rafael Briet, per explicar-nos com funciona l’Ajuntament i es decideixen les coses que ens afecten a tots els contestans. Va vindre perquè l’any passat, quan estudiàvem les Eleccions Municipals, vam proposar que l’alcalde que eixira elegit podria vindre i explicar-nos-ho personalment.

Ens va explicar moltes coses de com funciona l’ajuntament, quines coses fa ell, com s’obtenen i s’utilitzen els diners, quantes persones treballen a l’Ajuntament i moltes coses ben interessants, nosaltres li vam fer preguntes i va contestar a totes molt amablement i de forma que ho compreníem.

Els delegats li van agriar la visita que ens va agradar molt i ens ha servit per aprendre coses que desconeixíem i valorar més les coses que es fan.

VIATGE PER L'UNIVERS

El dia 10 de novembre va vindre José Cantó, el tio de Raquel, per a parlar-nos de l’Univers. Raquel el va presentar i va dir que era doctor en Astrofísica i que és professor en la universitat de València.

Ens va explicar moltes coses d’Astronomia i ens va agradar molt com ho feia perquè ens ensenyava moltes imatges, ens posava exemples molt fàcils d’entendre i feia jocs amb objectes, com per exemple per explicar-nos com es forma una supernova ho va fer amb dos pilotes i una ix disparada.

Li vam poder fer moltes preguntes i es quedava sorprés pels coneixements que demostràvem. Per acabar, David i Paula, els delegats, el van felicitar perquè ens havia agradat molt.


martes, 29 de noviembre de 2011

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

Tots els anys al cole es celebren eleccions per al Consell Escolar que és l'òrgan de l'escola on estan representats els alumnes, els pares i mares, i els mestres. Per representar els alumnes es poden presentar xiquets/es de 5é i 6é. Els candidats d'enguany eren:


- Edgar Company Pinillos

- Lali Cortés Pascual

- Carla Kadic Pacual

- Mateo Ibáñez Pascual

- Paula Sànchez Ballester


El passat dilluns vam començar a possar cartells publicitaris per tot el corredor del cole, era com una lluita per a vore quin era el més bonic, quines propostes feia cada candidat i quines eren les més interessants i així triar quin candidat seria el millor per als alumnes. Tots els companys volien ajudar als amics que es presentaven i col·laboraven el·laborant cartells i missatges.

El divendres tots els candidats van passar per les classes per explicar les nostres idees o llegir un discurs, que possava tot el que anaven a fer si els votaven. Era un poc complicat elegir quin era el que més ens agradava perquè tots deien coses bones per al cole, i molt xules.

A la fi va arribar el dia que tots esperàvem, el dia de les eleccions, els candidats estaven molt nerviosos, després del pati els mestres ens donaren un sobre on posava els noms dels candidats que es presentaven i havíem de possar una creu en els tres xiquets que volíem. Eixírem al corredor on estava la taula electoral i allí estava de president el més major del cole, Luís Palmer Juan, i els més jóvens del 3r Cicle: els dos bessons Almudena i Sergio Martines Soler, anàrem passant amb el sobre a la mà, donàrem els cognoms i marcaven com que havíem votat i posàvem el sobre a la bústia.

Quan acabàrem les classes pel migdia vam saber els resultats, havien quedat:

-Edgar Company Pinillos 40

-Lali Cortés Pascual 12

-Carla Kadic Pascual 56

-Mateo Ibáñez Pascula 48

-Paula Sánchez Ballester 49

Tot va ser molt divertit, pareixia que foren eleccions de veritat, van quedar en el Consell escolar Carla, Paula i Xavier Vicent (que ja estava de l'any passat). Esperem que facenn coses bones per al cole.


Carla i Sara


EXCURSIÓ AL MARQ

El dia 10 de novembre de 2011 se'n vam anar d'excursió al Marq. Vam eixir a les 9:00h de l'escola.

MARQ

Vam arribar al Marq a les 10:15h.vam entrar a tres sales: Sala de la prehistòria PALEOLÍTIC En eixa epoca els éssers humans eren nómades i dormien en moltes coves, caçaven els animals del seu voltant en eines. NEOLÍTIC vivien en Aldees que estaven formades per cabanes fràgils que costruien prop dels cursos d'aigua.PINTURA DEL NEOLÍTIC Els que pintaven eren els agricultors i pastors. Van pintar cultius, animals domèstics i la terrisseria. EDAT DELS METALLS Fa 4.300 anys va començar l'edat dels Metalls. Aquest periode arribà la Metal.lurgia. Va permetre realitzar els instruments i crear noves eines i utensilis. Els primers poblats van apareixer a zones altesen cases de pedra. Sala dels Ibers Els Ibers vivien en poblats enmurallats, en cases de diverses habitacions alçades amb parets de bloc de fang en forma de rejoles. A l'interior de les cases també treballaven: molien cereals amb molins circulars, teixien en telers verticals. Normalment hi havien llars que eren plataformes de fang per encendre el foc amb el qual escalfar i cuinar. Ja coneixien l'escriptura , i també pescaven si tenien riu o mar a prop. Sala de la cultura Romana (Domus). Per a facilitar les comunicacions per terra es va construir les calçades. Les més importants era la Via Augusta que passava per Elx. (Ilici). A les vies es podien trobar hostals, que els viatgers passaven la nit, descansaven o alimentar-se. També hi havien indicacions. La majoria de les ciutats romanes, igual que Lucentum, estaven molt ben construides i planificades, tenien carrers amb clavegueres, temples, termes, i un fórum que era el centre de la ciutat.

Vam esmorzar en el pati dels Marq i vam anar rumb a la Illeta dels banyets.

LA ILLETA DELS BANYETS

Vam arribar a les 12:00h a la Illeta dels Banyets.Les parts de la Illeta són:prehistoria(avanços i cabanya), Ibers(factoria de comerç) Romans (piscifactoria i termes). La guia de la Illeta ens va comentar tots els avanços que van fer els prehistòrics: cóm van fer les eines per a caçar animals, com van produir l'agricultura i la ramaderia....Ens va explicar que el poblat Iber era una factoria de comerç i allí vivia uns dels més rics i tenia una casa grandíssima. També ens va explicar els vivers de peixos que hi ha en el jaciment. Hi havien unes comportes de plom perforades permitien el pas de l'aigua, però no dels peixos. Acabant el recorretgut de la Illeta hi ha una terma que es igual que la del museu i està formada per sala freda, sala temperada i sala calenta amb banyera. El sòl de les sales temperada i calenta està sostinguda per tot un seguit de columnes, anomenades Hipocaustum. Al acabar de veure la Illeta vam fer un taller de fer en fang un exvot.

PARC EL PALMERAL

A les 14:40 vam arribar al Palmeral d'Alacant, vam dinar, i jugar molt fins les 16:15 que vam eixir rumb a Cocentaina.

ARRIBADA A COCENTAINA

A les 17:00 vam arribar al col.legi.

Va ser un viatge impressionant i vam aprendre molt.


Àlex Segura i Xavier Vicent



miércoles, 16 de noviembre de 2011

CARTA PER A LA MEUA IAIA

Carta per a la meua iaia


Hola iaia, com ja saps estic a Egipte amb els meus amics de l'escola celebrant el fí de curs.

Ja és l'últim fi de curs amb el Bosco així que Joan i Ana han decidit fer aquest viatge per a que el recordem tota la vida.

Dormim dins d'una piràmide reformada, que ara s'utilitza com a hotel per a les escoles, també tots els dies ens despertem a les 6:00 del matí i anem a dormir a les 11:00 per aprofitar el viatge ja que segurament no tornarem.

Tot el que ens explica Joan, ho hem d'anotar en el bloc de notes ja que després ens dirà que fem una crònica.

Sols estarem a Egipte cinc dies, passa tan ràpidament el temps que quasi no se n'adonem.

Ara mateix estem en l'hotel descansant, ja que demà ens hem de despertar a les 6:00, estic supercontenta, ja que demà anem a veure tombes.

Iaia, m'he d'acomiadar ja de tu, ja que demà he de matinar.

Espere veure't promte a Banyeres !

Adéu, Besadetes.

Firmat:


Paula S,B


Paula Sánchez Ballester

sábado, 5 de noviembre de 2011

II FIRA DEL LLIBRE

El dia 31 de novembre de 2011 vam participar en un dels actes de la “II Fira del Llibre” que es celebra dins de la Fira de Cocentaina i vam recitar poemes, tant de Joan com d'altres autors.

Joan ens va comentar el dijous si volíem recitar poemes en una presentació de la Fira del Llibre . Alguns li diguérem que sí de seguida i altres li contestaren que s'ho havien de pensar, estàvem molt il·lusionats. L'acte va tindre lloc davant de l'Ateneu i van assistir molts familiars i amics. Jorge va arribar tard i els seus companys estaven molt nerviosos i preocupats, per si havien de recitar la part d'ell.

L' ordre de poemes va ser el següent:

1.”Epistola” d'Ibn Amira: Halima

2.”Veles e vents” d'Ausiàs March: Carla i Xavi

3.”Balada de la garsa i l'esmerla” de Joan Roís de Corella: Àlex,Paula,Jorge i Raquel

4.”L'arbre vell” de Marc Granell: Raúl S.

5.”21 de setembre” de Joan Jordà: Àlex, Sara i Raquel.

6.”La fira”: Halima i Raúl.

El recital va ser un èxit, estàvem molt precupats per si ens eixia malament perquè el vam assajar poc. Quan vam acabar de recitar els poemes nosaltres, els xiquets, Joan ens va recitar uns poemes “xulíssims”, un era dedicat a la seua germana, mentres l'estava recitant li van saltar unes llàgrimes.

Quan va acabar ens van fer unes fotos, a continuació els pares i moltes persones ens van felicitar i nosaltres estàvem molt contents.

Àlex, Sara G,Paula


jueves, 20 de octubre de 2011

PREMIS MARE DE DÉU DEL MIRACLE

El dia 17 d' octubre de 2011 va ser la presentació del dibuixos y redaccions de la Mare de Déu del Miracle. Del nostre curs van guanyar Raül Sánchez Ballester en dibuix i Jorge Coloma Venteo en redacció, els dos companys de 6é B. En l'acte primer van anomenar els guardonats de redacció i els donaren un diploma amb el seu poema. Després digueren els de dibuix i els donaren un diploma amb el dibuix. A continuació ens vam fer una foto que eixirà en la revista del Comtat a Novembre. El 21 d'Abril ens donaran el premi.

Raül i Jorge




DESITJOS DE LLAURADOR

Llaurador cansat,

treballador esgotat,

resa i prega

a la mare dels contestans.


Mare de Déu

mare del Miracle

escolta els meus desitjos

i les meues pregàries.


De vegades desitjaria

amb vida poder vore´t.

Console eixe desig

amb el teu quadre d’or i de coure.


Contestans i contestanes

celebrem per a tu, festes.

Et recordem en tot moment

gràcies per tot, Mare de Déu.



Jorge Coloma Venteo




lunes, 10 de octubre de 2011

WELCOME YAGMUR

El dilluns 10 d'octubre va arribar a l'escola Yagmur Tuba, l'assistenta d'anglés que estarà amb nosaltres per ajudar-nos a parlar més en anglés i col·laborar. Ens ensenyarà aspectes de la cultura del seu país, Turquia.
Quan vam arribar a l'escola ella ja estava esperant a l'entrada, és molt alta i pareix molt amable i simpàtica. Ens vam reunir tot l'alumnat de l'edifici II i els delegats de classe li van llegir uns missatges de benvinguda en valencià i anglés, ella ens dirigí unes paraules i digué que estava molt contenta pel cartell que havíem penjat a l'entrada i per les paraules que li havíem expressat i que tenia molta il·lusió per estar entre nosaltres. A continuació li cantàrem la cançó "Serra de Mariola". Després tornàrem a classe a seguir treballant.


The first day at BOSCO

When I came to BOSCO 2 at first, I surprised with the students’ and school preparations. There was a huge poster at the entrance of the school and it says that WELCOME TUBA. All students sing a song together. Then, they had a conversation; it said that welcome to Cocentaina and to our school, we are happy because you are our new English teacher. At that moment, I felt that being a teacher in this school will be one of the most important experiences for me. I had some confusion before I came here, because this place, people are new for me and I had some questions in my mind; how are the students, teachers, village, etc. However, my all questions disappeared after my first step to BOSCO. Now, I am very excited to be with you and I am happy because I am your new English teacher.



Yagmur GUCERDEM



CORRELLENGUA 2011


9 D’OCTUBRE
El passat divendres celebràrem a l’escola Sant Joan Bosco el 9 d’octubre. A classe férem la visera, un distintiu que fem tots els anys, estava confeccionat amb envasos de llet, xapes de refresc, llana i cartolina, va quedar molt xula.
A primera hora veiérem un vídeo sobre Jaume I que ens ajudà a comprendre la commemoració d’aquesta festa. Després anàrem a menjar-se el xocolate, que la mare d'Alejandro, de Genís i d'Irina ens havien preparat. Paula ens posà música i Nerea va eixir davant de tots a ballar la cançó “Waka Waka” i després eixiren Sara, Carla, Mónica, Nerea, Halima i Sheila a ballar la de “Farem Saó”. A continuació eixírem al pati i quan s’acabà férem jocs populars ( la cadireta, la petanca, la viuda, cursa de sacs, saltar la corda …)
De vesprada tocava el correllengua, el dijous havíem fet un sorteig per a vorer a qui ens tocava dur els cabuts i el drac, estàvem un poc nerviosos perquè tots volíem ser portadors.
El drac gran eixia del Bosco I, quan vam arribar al palau vam trobar un altre drac, era més xicotet i el duien els companys que no havien estat elegits prèviament.
Quan vam acabar de dur el drac ens vam seure en la vorera del palau junt a la resta de companys.
Els alumnes de l’ institut van fer un ball amb unes cintes penjades d’un pal que aguantava un xiquet, acompanyats per la música de les dolçaines i els tabals.
Més tard David i Paula ens van llegir el manifest, que duien dies preparant-lo amb Joan.
Després, un home que portava un micròfon de mans lliures va contar una rondalla d’ Enric Valor, El Gegant del Romaní, la contà d'una manera molt divertida. Cantava, es movia per l'escenari i ens feia participar. Quan va acabar de contar la rondalla, van posar una cançó i tots els xiquets van començar a fer palmes, en acabar vam agafar el drac menut i se’n vam anar al col·legi. Vam pujar a la classe, ens vam acomiadar i se’n vam anar cadascú a sa casa.
Va ser un dia molt intens i esgotador, però va valdre la pena.
Sara G, Carla, Neus, Mónica, Halima, Raquel i Paula


MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2011-10-04
Benvolguts amics i amigues contestans:
Un any més arriba la flama del “Correllengua” a la plaça del Pla de Cocentaina, i ací estem reunits els xiquets i xiquetes de les escoles contestanes per participar en un acte festiu i manifestar l’estima i la fidelitat a la llengua de la nostra terra: el valencià.
Cada any expressem en un manifest algunes idees referents a la nostra llengua. Enguany no podem ser massa originals, estem obligats a parlar del tema que va en boca de tots… Què, no ho heu endevinat encara? Està ben clar… Hem de parlar deeeeeee… la CRISI!
Però no eixa crisi de què tant parlen en la tele i escriuen els diaris… No, no! Nosaltres volem parlar d’una crisi de la que quasi no es sent dir res, o bé no se li dóna la importància que cal i, en canvi, és una amenaça per a un dels aspectes més importants de la nostra manera de ser: del valencià, la nostra llengua.
En valencià hem aprés a donar-li nom a les coses que ens envolten, en valencià expressem el que volem, necessitem i sentim, en valencià hem anat aprenent i formant una cultura. La llengua no és un element accessori qualsevol de la nostra personalitat, sinó que és el principal conformador de la forma de ser, pensar i sentir: en les seues paraules, en les seues expressions donem una visió especial i única del món, que es viu des de xicotets en les carícies maternes, en els jocs infantils, en els costums, en el nom dels paratges que ens envolten o en les tradicions que tenim.
I per què diem que el valencià pot estar en crisi?
És veritat que des de fa més de 750 anys segueix sent la llengua més sentida als carrers de Cocentaina. És veritat que tots nosaltres podem cursar en valencià els nostres estudis des d’Infantil a la universitat. És veritat que tenim diferents mitjans de comunicació que s’expressen en valencià. I també disposem d’una àmplia varietat de llibres i material audiovisual, i també és la llengua de tants actes, espectacles i activitats que han possibilitat que el valencià siga una llengua més entre totes les llengües del món, ni millor ni pitjor, però és la nostra i ens val per a tot.
Però això que considerem la cosa més normal del món, ens diuen que no sempre ha sigut així i que ha costat molt aconseguir-ho. Per això volem mencionar algunes “cosetes” que considerem negatives i suposen una certa amenaça que pot posar en crisi la bona salut del valencià:
No ens pareix bé que, amb l’excusa de la crisi, comencen retallant els pressupostos d’educació que afecta a la qualitat de tot l’ensenyament.
No ens pareix bé que, amb l’excusa d’una educació multilingüe, vulguen reduir el temps de l’ensenyament en valencià.
No ens pareix bé que, sense cap excusa ni vergonya, un mitjà de comunicació (Ràdio Televisió Valenciana) que es va crear per potenciar el valencià utilitze un llenguatge tan pèssim que és un menyspreu a la llengua que parlem.
No ens pareix bé que, amb l’excusa d’ordenar l’espai radioelèctric, se’ns prive de la llibertat de poder veure les emissions que, amb un altre accent de la mateixa llengua, fa TV3.
No ens pareix bé que no tots posen la voluntat i les facilitats per acollir i integrar, com uns contestans més, a les persones que vénen de fora.
No ens pareix bé que alguns pares de Cocentaina no parlen als fills la llengua que hem heretat.
I no ens pareix gens bé que algunes autoritats valencianes consideren el valencià com un florer boniquet però no l’utilitzen gens en les seues actuacions públiques.
I algunes altres coses més que no estan bé o es podrien fer millor i per possibilitar que el valencià, la llengua que parlem, no entre en cap crisi i puga sentir-se, escriure’s i llegir-se tan clara, preciosa i resplendent com tots nosaltres volem i sabem. Que així siga...
Moltes gràcies!





jueves, 29 de septiembre de 2011

ROTULADORES MÁGICOS

ROTULADORES MÁGICOS

En un país muy lejano, pero que muy muy lejano, donde vivía una noma. Hoy, día 21 de septiembre, era su cumple.

La noma se llamaba Marta y era la hermana de la noma Irina, Irina le regaló un paquete de rotuladores a Marta, ya que era su cumple.

Marta le dijo a Irina muy enfadada:

-¡El único regalo que tengo, y me regalas unos simples rotuladores!

Irina contenta le dijo:

-¡Mira que eres boba! No ves que son mágicos, lo pone en la carátula.

Marta pensativa dijo:

-¡Aaaaah! Entonces sí que me gustan.

Cuando Irina se fue a su casa, Marta se quedó sentada en el sofá, leyendo las instrucciones, para saber como funcionaban. Las instrucciones decían que si tú dibujabas en una hoja, alguna cosa con esos rotuladores se haría realidad.

A Marta desde pequeña le gustaban mucho las Barbies, cogió un papel y con los rotuladores dibujó a una barbie y puso en un bocadillo “Yo”. Se hizo realidad, se convirtió en una Barbie, lo malo es que no podía hablar, por la tarde vino a visitarla su hermana Irina, llamó al timbre pero como no le habría la puerta, Irina con su super fuerza tiró la puerta con una patada, de repente vio la Barbie (que era su hermana), y también vio el dibujo. Irina también se convirtió en Barbie pero como eran Barbies no se podían mover.

Finalmente, se quedaron las dos como Barbies en la casa de Marta.

Paula Sánchez Ballester

viernes, 23 de septiembre de 2011

DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER

El dia 21 de setembre del 2011 era el dia mundial de l'alzheimer. El nostre mestre Joan, com eixia a presentar la revista AFAMA, ens va triar a Sara, Raquel i Àlex per a recitar el poema 21 de setembre, que tracta sobre esta malaltia.Tots els dies a l'hora del pati practicaven el poema, per a que el dia de recitar ens eixira bé. El dia 21 de setembre vam passar per totes les classes recitant el poema per a què reflexionaren sobre la malaltia.


Quan vam arribar a les 19:30h vam entrar al centre social del Real Blanc, que estava molt ple. Vam veure que hi havien alguns amics i familiars, i també el nostre mestre, a nosaltres ens van reservar unes cadires davant. Va començar la reunió parlant Rafaela Prats, que és la presidenta d'AFAMA. Després va parlar un neuròleg i, finalment, Joan va presentar la revista, i quan va acabar vam pujar per a recitar el poema. Mentre estàvem recitant, Paula ens estava fent fotos per al blog. Quan vam acabar, molta gent ens va felicitar per lo bé que ho havíem fet. Quins nervis havíem passat!

Va ser una experiència única que no oblidarem mai.


Àlex, Sara G. i Raquel

FOTOS: Paula



miércoles, 21 de septiembre de 2011

PRESENTACIÓN DEL YE-FAKY

Cocentaina, 9 de Septiembre de 2011

¡Presentación del YE-FAKY!

¡Por fin ha llegado el gran día! Hoy sábado día 10 de Septiembre de 2011 por la tarde a las cinco es la presentación del YE-FAKY, ¡Van todas las categorías!

Ya he comido y me estoy poniendo el equipo, la camiseta, el pantalón, las calzas...

Ahora me dirijo al polideportivo con el coche, ya he llegado y veo unas cuantas niñas con una camiseta roja, son mis amigas, que están esperando a que venga nuestro entrenador Cristian, todas estamos muy nerviosas, ya que es la primera presentación a la que asistimos.

¡Por fin, ha llegado Cristian! Nos ha dicho que vayamos a la pista del pabellón, antes de ir a la pista, queremos ir al aseo, ya que muchas, de los nervios, están meándose.

Al entrar de repente nos encontramos con una lámpara como la de los genios, Sheila como es muy atrevida, la frotó como en las películas, de repente salió de la lámpara un genio, que nos dijo que entre todas teníamos que pensar un deseo sobre el equipo, le dijimos el de ser tan buenas como nuestras entrenadoras, el genio se equivocó y en lugar de darnos las prácticas nos intercambió los cuerpos, las entrenadoras éramos nosotras y nosotras ellas.

Ya se ha acabado la presentación y ahora les toca a las entrenadoras (nosotras) hacer el partido, ya hemos acabado y hemos quedado 0-30 ha sido un fracaso.

Ahora falta buscar el genio -pensé yo-, fuimos al aseo y nos lo encontramos, él nos cambió los cuerpos.

Finalmente, hemos aprendido que si queremos ser buenas, tenemos que entrenar mucho, igual que nuestras entrenadoras.

Paula Sánchez Ballester

lunes, 19 de septiembre de 2011

EL PRIMER DIA DE CLASSE

Hola, hui és el dia 8 de setembre, és el primer dia d'escola!
Aquesta nit passada m'ha costat un poc dormir ja que estava un poc nerviosa, aquest any ja és l'últim curs de primària i també l'últim en el Bosco, ja que se n'anem a l'institut.
Aquest matí quan he entrat a l'escola hi havien molts xiquets nerviosos...
Ens hem reunit tots en la meua classe 6é B per a parlar un poc tots junts, hem recordat de quan l'any passat vam entrar a 5é i ens vam encontrar amb Ana i Joan, també del que havíem crescut des de l'any passat. Després ens han comentat que aquest any anàvem a tindre llibretes...
Més tard ens han visitat els alumnes de tercer ja que venien del Bosco I, en eixos xiquets estaven el germà de Jonathan, la germana d'Andreu, el germà de Nerea i la germana de Mireya.
Després cada u se n'ha anat a la seua classe per a ordenar-se els llibres, el material...
A les 11:00 hem eixit al pati, ha sigut molt emotiu per que hem vist a Susana, M·Angels, Mila, Enric...
Aaaaa ! Se m'oblidava al col·legi hi ha una mestra nova que es diu Lorena serà la nova mestra de gimnàstica i informàtica.
A l'acabar del pati hem estat amb Ana fent un joc que tractava que una persona buscava una paraula en el diccionari, i la apuntava en la pissarra, després els altres tenien que posar el significat que creien que era.
Després hem estat amb Joan contant cada un el que havia fet en les vacances, uns se n'anaven a la caseta, altres a Cartagena, a Benidorm...
Finalment, ens ha manat de deure aquest text, i ens n'hem anat tots molt contents a casa.

Paula Sánchez Ballester




LES VACANCES

La meua familia i jo vam decidir anar de vacances a Castella i Lleó, i més concretament a Sòria.
Allí ens instal.làrem en un camping al costat de un llac que es deia “Playa Pita”. Al costat d'aquest càmping hi havia una xicoteta població anomenada Abéjar i en aquest, i tots el pobles que anava, hi havia un niu de cigonyes al campanar de l'església.
Un altre dia vaig anar a visitar “Los picos de Urbión”, una serra a tres hores caminant de Sòria, va ser un viatge dur però va valdre la pena perquè aquelles vistes eren impresionants, allí també cal dir que naix el riu Duero.
Al dia següent vaig anar a Sòria, la capital, és una ciutat molt bonica i plena de gent, on cal destacar que té moltes esglésies que visitar, per la vesprada anàrem al museu Numantí, on es pot veure com vivia aquesta antiga civilització de l’època romana, també hi ha restes del poble que es troba molt a prop de Sòria.Tambe vaig vore el museu d’Antonio Machado.
Un altre dia anàrem a caminar per la serra i ens endinsàrem en un camí forestal on hi vam vore molts esquelets de cabres i vaques menjats per voltors, ja que les vaques allí són un recurs molt important, per això n'hi ha moltissimes pero tots el llocs, en qualsevol poble se'n podien veure. Mentres caminavem, d’un corral on les vaques dormen en hivern , va eixir un cèrvol. Més tard anàrem a dos poblacions, Salduero i Molinos de Duero, allí cal destacar que no hi ha piscina, es el mateix pantà que l’han arreglat, li han posat escales i el que cal per banyar-se.També hi ha que dir que totes les cases dels pobles estan molt ben construïdes, estan fetes de pedra i totes tenen el seu jardí.
L'últim día vaig anar al “Cañon del rio Lobos”, el primer parc natural fet a Sòria, tu vas caminant per allí fent “La ruta del rio”, es a dir vas recorrent el camí al costat del riu i de vegades per damunt i al final del camí hi ha una cova enorme on vivien els prehistòrics, el sostre estava negre de les fogueres que feien per calfar-se i es diu cova de San Bartolomé, i al costat de la cova hi ha una ermita feta i on vivien molts templers. I per la vesprada, després de dinar anàrem a la población d'Ucero, on hi ha un castell sense restaurar molt gran on hi ha molts nius de voltors que sobrevolen per damunt del teu cap, i prop d'allí també hi havia un jaciment de petjades de dinosaures del juràsic.
Ha sigut un viatge molt interessant i he vist moltes coses que havíem parlat a l'escola i que ara tinc moltes ganes de contar-ho a tots.

Edgar Company Pinillos

UN ESTIU MERAVELLÓS

Enguany he passat unes vacançes d'estiu molt bones. Van començar el 23 de juny, quan es va acabar la festa de “Fi de Curs”. Els últims dies del mes vam tornar al cole per arreglar la biblioteca.
Tot el més de juliol anava a la piscina amb els amics. També feia tots els dies, pagines del quadern d'estiu. El 31 de juliol vam anar a un a mina anomenada Agrupa Vicenta en la Unión (Múrcia). Agafàrem un trenet, el meu pare cantava... “El tren fara Xu-xu” i Paula no parava de dir “Papa, calla't”. Dins de la mina ens vam posar un casc. Hi havia un llac del color de la sang, a causa de juntar-se amb el ferro.
Després passàrem 15 dies en El Campello. Jugàvem a la “Wii”, anàvem a la platja, també a la piscina i a la geladeria. Allí ens vam assabentar d'una notícia terrible, s'estava cremant la serra de Portman, al costat de la mina que sols feia un mes que l'havíem visitada. Jo hem sentia disgustat perque sols feia un any que estava oberta per al públic, i havia costat 3 anys en restaurar-la.
En setembre van ser les festes de Banyeres de Mariola. Per acabar, me'n vaig els dies 17 i 18 a Salou per a vore el Musical de Jeronimo Stilton.
Per a mi ha sigut un estiu molt divertit i espere que el de l'any que ve, també siga així.

Raúl Sánchez Ballester

jueves, 30 de junio de 2011

ACOMIADAMENT DE MARIA

El pròxim curs Maria ja no estarà entre nosaltres, és per això que aquest matí li hem preparat entre tots una sorpresa. Ha sigut un acomiadament molt emotiu. Maria que sigues molt feliç, ens queda un bon record.

FESTA DE FI DE CURS

Ací vos deixem una mostra del que va ser la festa de fi de curs d'enguany. Bones vacances i a disfrutar.



FESTA DE L'AIGUA

El dia 22 celebràrem la festa de l'aigua, com tots els anys, feia moltíssima calor i teníem moltes ganes de mullar-nos. S'ho passàrem molt bé, com podeu comprovar.

martes, 28 de junio de 2011

VIATGE A VALENCIA

VIATGE A VALENCIA
El dia 21/6/11, les dos classes de 5é vam anar d'excursió de fi de curs a Valencia. Abans de les 8:30, l'hora prevista de l'eixida ja estàvem la majoria esperant molt il·lusionats.
Per fi, a les 8:4o vam eixir i ens vam acomiadar del familiars que havien vingut. Anàvem ja cap a València però quan estàvem pels vivers de Muro, Carlos el conserge de l'escola li va cridar al mòbil d'Enric dient-li que Chayma, que en principi no venia a l'excursió, estava esperant davant de l'escola i en lloc d'anar a les 8:30 va vindre a les 8:45, el conductor va girar l'autobús per anar a per ella, Joan de broma quan va pujar li va dir que ens tenia que convidar a tots a un gelat.
Joan mentre anàvem en l'autobús ens anava preguntant coses sobre el paisatge i si ho sabíem ens posava punts, vam veure moltes coses de les que havíem estudiat a classe: reconéixer les muntanyes, el naixement del riu d'Albaida, la Covalta que és on dormien els vents en la rondalla "El xiquet que va nàixer de peus", el castell de Xàtiva, el Xúquer (que és veu molt xicotet) i per fi vam arribar a Valencia a les 10:20 i vam anar a les Torres dels Serrans on Menjacrús era el capità ferotge en la rondalla ja mencionada.
Després vam intentar passar per davant de les Corts però els policies no ens van deixar perquè eixe dia anaven a proclamar a Camps president de la Generalitat i no volien que ningú els molestara. A les 10:50 vam arribar a la plaça de la Mare de Déu, on hi ha molts coloms i vam esmorzar mentre miràvem els edificis històrics que ens envoltaven. Joan va manar a Raúl i Sara L. que anaren a vore quin número del carrer Cavallers era el Palau de la Generalitat, (perquè ens ho havia preguntat a classe, i és el 2).
Després vam anar a la Capella de la Mare de Deu i a continuació al lloc on es va celebrar la primera misa cristiana per a Jaume I després de la conquista de Valencia i les ruïnes romanes de la plaça de l'Almoina que hi ha al costat.
A les 11:30 vam arribar a la Catedral i vam tindre que pagar per a entrar. Ens van donar a cadascú uns auriculars per a sentir millor les explicacions que ens feia Joan. Vam veure el Calze de Crist, la tomba d'Ausiàs March (Li vam recitar el poema Veles e Vents), el braç esquerre de Sant Vicent Martir, que ens va impressionar molt, el retaule, ...
A les 12:00 vam anar per a pujar al Micalet, però vam tardar prou en pujar ja que hiavia molta gent i el Micalet es molt estret i té més de 200 escalons. Quan vam pujar vam veure unes vistes de Valencia molt xules.
A les 12:45 vam anar a la Plaça Redona aon hiavia una font i moltes tendes. A continuació vam anar al mercat, que és un edifici modernista amb una gran cúpula amb cristalls molt lluminosos i el que més ens va agradar va ser una parada on ens va ensenyar anguiles.
A la 13:15 vam entrar a la Llotja, que és un edifici del s. XV i ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat.
A les 14:00 vam arribar als Vivers que va ser on vam dinar i la majoria ens vam fer un gelat, i vam tindre temps lliure per a jugar i descansar un poc.
A les 16:00 vam arribar a l'Albufera i per visitar-la vam pujar en una barca i estàvem molt emocionanats vam vore ànecs, garses... i al vore'n una Alejandro B., Jorge, Raquel i Paula van recitar el poema de Roís de Corella "La balada de la garsa i l'esmerla". A les 17:20 vam deixar la barca i vam entrar a una barraca, per dins era molt bonica però molt xicoteta, estava formada per una cuina junt amb un comedor, dos habitacions, un pati i en la planta de de dalt una despensa per aguardar aliments...
I, com ha havíem arribat a l'últim lloc a visitar, a les 17:45 vam eixir cap a Cocentaina i, finalment, a les 19:00 vam arribar al cole tots molt contents i cansats però ha valgut la pena per que ens ho vam passar molt bé.

Paula Sánchez Ballester



Paula Sánchez Ballester


lunes, 6 de junio de 2011

XXXIII PREMIS BALDIRI REIXAC 2010/2011

El rap de la trobada ha rebut el premi Baldiri Reixac 2010/2011 en la categoria diversos nivells.
Els col·legis Sant Joan Bosco, Real Blanc, Sant Francesc d'Asís i l'institut Pare Arques de Cocentaina reberen ahir de la mà del President de Catalunya aquest prestijós guardó.

TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ 2011

TEATRE EN VALENCIÀ A COCENTAINA

El passat divendres 3 de juny a les 22:00 hores, es va representar l'obra de teatre "que vos firen moltes coses" de Sergi Soler, al Teular. Alguns de nosaltres vam participar junt a alguns alumnes de 6é. Vam estar molt de temps assajant. També participaren alumnes del Convent i del Real Blanc. Nerea feia de comtessa, David de comte, Carla i Mireya de visitants, Neus i Sara de beates...i jo de Mossén Baltassar.
L'obra tractava de la fira i d'Enric Valor. Ens va quedar molt bé i la gent es va riure molt.

Raúl Sánchez Ballester



lunes, 30 de mayo de 2011

POEMES

Encara que durant el curs hem anat aprenent, recitant i escrivint poemes, ara portem dos setmanes treballant intensivament la poesia en les classes de valencià: hem anant llegint poemes dels llibres que tenim i cadascú anava triant els que li agradaven, els copiava en un full en blanc, els decorava i anàvem recitant-los a la classe, comentant què ens agradava, què volia dir el poeta i com ho expressava, i també què no enteníem. També hem conegut la biografia del més gran poeta valencià de sempre, Ausiàs March, i hem recitat el seu poema "Veles e Vents", Joan ens va recitar "Així com cell". Ara estem triant un poema per recitar-lo a les altres classes i també en un acte que farem per a les nostres famílies.
Un dia Joan ens va sorprendre i ens va dir que anàvem a escriure un poema entre tots, vam començar per un vers que algú va dir i ens va agradar, vam comptar el nombre de síl·labes i vam anar dient propostes per continuar, algunes ens agradaven de seguida i anaven obrint per on seguir el poema, altres véiem que desentonaven, Joan ens feia alguns suggeriments per millorar-los i finalment (mitja horeta) així és com van quedar:

EL RODAMON

Salut i alegria
per a tot el dia,
cantant i ballant
mes que caiguen llamps,
així és com vaig jo
fet un rodamon.


NIT ESPECIAL

Ulls de la nit, sempre bons amics,
mirant les estrelles naixen poemes.
Nit espacial, la lluna ens saluda
mentre els núvols l'acompanyen ballant,
les constel·lacions van a enamorar-se
embevent-se en l'aigua de la mar.


Vos han agradat?

lunes, 23 de mayo de 2011

XXXI 13 HORES ESPORTIVES

El dia 23 de maig de 2011, se celebraren a Cocentaina les 13 Hores Esportives Municipals.
Vam poder participar en molts esports com: futbol 7, futbet, bàsquet, hoquei, tennis, pilota valenciana,... i atraccions com el roller ball, un castell unflable, maquillatge i diferents paradetes per comprar-se menjar o beguda.
Les xiques jugaren un partit de futbol sala contra les del Santa Rosa, desgraciadament van perdre 1-19. Però ens ho vam passar molt bé.
En canvi els xics jugaren tres partits. El primer, el segon i el tercer els perderen 5-1, 10-0 i 7-2,
va ser penós¡¡¡¡¡ L'últim partit el van empatar 3-3 , però necessitaven un seté i huité lloc, així que ho feren a sorts i... Guanyàrem!!! Així que fórem els setens, o més ben dit: penúltims!
Altres disfrutaren molt jugant a altres esports que hi havien, com tennis taula que jugava Àlex, Xavi, Edgar i Raül. A tennis jugava Alba F, va jugar cinc partits i els va guanyar tots.
I així és com vam passar el passat dissabte que ens va acompanyar tan bé l'oratge tan bo que feia. QUIN DIA MÉS MOGUT¡¡¡

Paula, Alba F i Alejandro R.



viernes, 20 de mayo de 2011

III FESTITRÒ

El dia 19 de maig vam anar a Ibi perquè se celebrava el "Festritrò."
Quan arribàrem, de seguida tots molt contents i il·lusionats entràrem al "PARC DE LES HORTES", allí vam vore a molts xiquets de diferents escoles, de seguida ens van dir on col·locar-nos. Estava tot molt organitzat, hi havia un escenari, fonts, serveis, rampes, gronxadors, es a dir, molts parcs i jocs, i quan ho miràrem tot ens asseguérem i ens posàrem a esmorzar. Va vindre Pilar diem-nos que ens n'anàvem a la plaça de "l'esglesia " ens va donar un cartell on posava d'on érem i el nostre col·legi. Primer l' agarrà Irina i Nerea, també darrere anàvem nosaltres i alguns companys tocant el tambor i la caixa i els altres cantant estàvem super contents, finalment arribàrem, ens van dir que cantaríem els tercers, en cada plaça cantàvem tres col·legis, nosaltres quan vam cantar estàvem molt nerviosos, però vam ser un dels millors que ho hem fet, finalment marxarem tots junts a la plaça següent allí cantaren altres tres grups que també ho van fer molt bé, després anàrem a la següent plaça, van cantar unes cançons noves que no coneixíem, després la plaça dels Reis Mags que també va estar molt bonica .
Toràrem al "PARC DE LES HORTES" dinàrem i més tard se n'anàrem a jugar, s'ho passàrem molt bé jugant. Després ens van donar un diploma per haver participat, més tard anàrem a comprar-se un gelat i quan tornàrem al parc ja ens esperava l'autobús.
Va ser un dia esgotador però molt divertit, esperem tornar l'any que ve.


lunes, 16 de mayo de 2011

ELS PIRINEUS


Heu estat alguna vegada als Pirineus? Jo sí i estic segur que us agradarien. Són unes muntanyes tan altes, tan verdes i amb tanta aigua brollant per tot arreu que semblen eixides d’un conte.

Cada estiu els meus pares em porten a Benasque que és un poble que està als Pirineus. A mi m’encanta anar, encara que està molt lluny. Per poder arribar tardem quasi un dia sencer, però val la pena. Arribem cansats i, només obrir les portes del cotxe es nota una frescoreta… El meu germà, quan érem més xicotets, pensava que el poble tenia aire condicionat pels carrers perquè a Cocentaina feia una calor insuportable i allí estàvem tan fresquets...

De bon matí, solem anar d’excursió a la muntanya. Ens preparem la motxilla amb menjar per a tot el dia i roba d’abric ja que aquestes muntanyes són molt altes i per allà dalt fa un fred que pela. Després encetem la ruta a peu que no sol ser més curta de dues o tres hores sense quasi parar de caminar. Així contat sembla una tortura però cal dir que nosaltres anem a poc a poc, gaudint del paisatge. Algunes vegades ens marquem rutes complicades que arriben als ibons que són llacs de muntanya preciosos on es veu reflectit el cel. Altres vegades anem a buscar alguna cascada, que són molt impresionants de tan altes. Als Pirineus l’aigua és transparent i està molt però que molt freda i si no, que m’ho pregunten a mi que m’agrada banyar-me i quan isc em quede com si fos un glaçó o, com diria el meu iaio, més gelat que un poll. Jo tinc molta cara dura ja que no em canse gens ni miqueta perquè sempre em porten al coll en una motxilla especial i, fins i tot, si el camí és molt llarg puc pegar una becadeta.

Però no penseu que sempre anem al cim de les muntanyes. Algunes vegades ens quedem a descansar prop de casa, al costat del riu, a un lloc màgic que anomenem “ la illeta”. Allí hi ha tot tipus d’animals. Mira, se m’ocorre una idea, abans de seguir contant res més, us diré algunes endevinalles a veure si sabeu quins animals ens podem trobar. Ahí va la primera…

Més de cent en un camí

i no fan ni pols ni remolí.

Ho haveu endevinat, són les formigues! A la illeta hi ha formiguers gegants i, quan passem prop d’ells hem d’anar botant si no volem que les formigues roges que hi habiten se’ns mengen les cames. Fa molta risa veure com anem tots saltant pel mig de la vegetació. Com no podia ser d’una altra manera, prop del riu hi ha unes basses on viuen uns animalets una mica especials, a veure si ara endevineu qui són:

Encara que no sóc peix

dins de l'aigua sempre estic

i cantant estic contenta

així que arriba la nit.

Molt bé, són les granotes que hi ha barbaritats i de vegades les sentim cantar a la bassa. Si ens apropem a la vora podem veure milers de cullerots que es mouen molt de pressa dins l’aigua. M’encanta agafar els cullerots en la mà perquè fan picoretes al palmell però, això sí, no els tenim molta estona a les mans que sinó es moririen ja que necessiten tenir sempre la pell banyada.

Prop de la illeta hi ha uns pous d’aigua profunda on, els dies que fa molta però que molta calor anem i ens capbussem dins, això sí, hem de posar-nos el vestit de neopré perquè sinó ens quedem congelats i, així i tot, hem d’anar en compte perquè no podem estar molta estona dins l’aigua. Un dia vam veure un animalet dins del pou...

Camina sense tenir cames,

xiula sense ser xiulet;

qui no ho endevina

ja pots dir que és un ximplet.

Sí amics, era una serp, una serp llarga i grossa que ens va fer tanta por que ens en vam eixir com si fórem uns coets.

Però si hem de parlar d’animals, els que més m’impresionen són les... ai! Quasi us ho dic sense adonar-me’n!

Va caminant,

la cua gronxant,

Supose que saps

de sobres qui és,

perquè ja t'ho he dit

i no t'ho dic més.

Correcte, són les vaques. A Aigualluts, una de les cascades més famoses de la zona, hi ha centenars pasturant pel prat tan tranquil·les i són tan grans i de prop em fan tanta por...Mon pare les toreja amb el xubasquer roig del meu germà i a mi m’encanta i em fa una risa de por perquè quasi sempre acabem corrent davant de les seues banyes.

Com veieu anar a Pirineus és ben divertit així que, si encara no teniu plans per a este estiu no us ho penseu, aneu i si voleu trobar-me, ja sabeu, m’haureu de buscar ben prop de l’aigua.

PAU AGULLÓ I INSA