jueves, 20 de octubre de 2011

PREMIS MARE DE DÉU DEL MIRACLE

El dia 17 d' octubre de 2011 va ser la presentació del dibuixos y redaccions de la Mare de Déu del Miracle. Del nostre curs van guanyar Raül Sánchez Ballester en dibuix i Jorge Coloma Venteo en redacció, els dos companys de 6é B. En l'acte primer van anomenar els guardonats de redacció i els donaren un diploma amb el seu poema. Després digueren els de dibuix i els donaren un diploma amb el dibuix. A continuació ens vam fer una foto que eixirà en la revista del Comtat a Novembre. El 21 d'Abril ens donaran el premi.

Raül i Jorge




DESITJOS DE LLAURADOR

Llaurador cansat,

treballador esgotat,

resa i prega

a la mare dels contestans.


Mare de Déu

mare del Miracle

escolta els meus desitjos

i les meues pregàries.


De vegades desitjaria

amb vida poder vore´t.

Console eixe desig

amb el teu quadre d’or i de coure.


Contestans i contestanes

celebrem per a tu, festes.

Et recordem en tot moment

gràcies per tot, Mare de Déu.



Jorge Coloma Venteo




lunes, 10 de octubre de 2011

WELCOME YAGMUR

El dilluns 10 d'octubre va arribar a l'escola Yagmur Tuba, l'assistenta d'anglés que estarà amb nosaltres per ajudar-nos a parlar més en anglés i col·laborar. Ens ensenyarà aspectes de la cultura del seu país, Turquia.
Quan vam arribar a l'escola ella ja estava esperant a l'entrada, és molt alta i pareix molt amable i simpàtica. Ens vam reunir tot l'alumnat de l'edifici II i els delegats de classe li van llegir uns missatges de benvinguda en valencià i anglés, ella ens dirigí unes paraules i digué que estava molt contenta pel cartell que havíem penjat a l'entrada i per les paraules que li havíem expressat i que tenia molta il·lusió per estar entre nosaltres. A continuació li cantàrem la cançó "Serra de Mariola". Després tornàrem a classe a seguir treballant.


The first day at BOSCO

When I came to BOSCO 2 at first, I surprised with the students’ and school preparations. There was a huge poster at the entrance of the school and it says that WELCOME TUBA. All students sing a song together. Then, they had a conversation; it said that welcome to Cocentaina and to our school, we are happy because you are our new English teacher. At that moment, I felt that being a teacher in this school will be one of the most important experiences for me. I had some confusion before I came here, because this place, people are new for me and I had some questions in my mind; how are the students, teachers, village, etc. However, my all questions disappeared after my first step to BOSCO. Now, I am very excited to be with you and I am happy because I am your new English teacher.



Yagmur GUCERDEM



CORRELLENGUA 2011


9 D’OCTUBRE
El passat divendres celebràrem a l’escola Sant Joan Bosco el 9 d’octubre. A classe férem la visera, un distintiu que fem tots els anys, estava confeccionat amb envasos de llet, xapes de refresc, llana i cartolina, va quedar molt xula.
A primera hora veiérem un vídeo sobre Jaume I que ens ajudà a comprendre la commemoració d’aquesta festa. Després anàrem a menjar-se el xocolate, que la mare d'Alejandro, de Genís i d'Irina ens havien preparat. Paula ens posà música i Nerea va eixir davant de tots a ballar la cançó “Waka Waka” i després eixiren Sara, Carla, Mónica, Nerea, Halima i Sheila a ballar la de “Farem Saó”. A continuació eixírem al pati i quan s’acabà férem jocs populars ( la cadireta, la petanca, la viuda, cursa de sacs, saltar la corda …)
De vesprada tocava el correllengua, el dijous havíem fet un sorteig per a vorer a qui ens tocava dur els cabuts i el drac, estàvem un poc nerviosos perquè tots volíem ser portadors.
El drac gran eixia del Bosco I, quan vam arribar al palau vam trobar un altre drac, era més xicotet i el duien els companys que no havien estat elegits prèviament.
Quan vam acabar de dur el drac ens vam seure en la vorera del palau junt a la resta de companys.
Els alumnes de l’ institut van fer un ball amb unes cintes penjades d’un pal que aguantava un xiquet, acompanyats per la música de les dolçaines i els tabals.
Més tard David i Paula ens van llegir el manifest, que duien dies preparant-lo amb Joan.
Després, un home que portava un micròfon de mans lliures va contar una rondalla d’ Enric Valor, El Gegant del Romaní, la contà d'una manera molt divertida. Cantava, es movia per l'escenari i ens feia participar. Quan va acabar de contar la rondalla, van posar una cançó i tots els xiquets van començar a fer palmes, en acabar vam agafar el drac menut i se’n vam anar al col·legi. Vam pujar a la classe, ens vam acomiadar i se’n vam anar cadascú a sa casa.
Va ser un dia molt intens i esgotador, però va valdre la pena.
Sara G, Carla, Neus, Mónica, Halima, Raquel i Paula


MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2011-10-04
Benvolguts amics i amigues contestans:
Un any més arriba la flama del “Correllengua” a la plaça del Pla de Cocentaina, i ací estem reunits els xiquets i xiquetes de les escoles contestanes per participar en un acte festiu i manifestar l’estima i la fidelitat a la llengua de la nostra terra: el valencià.
Cada any expressem en un manifest algunes idees referents a la nostra llengua. Enguany no podem ser massa originals, estem obligats a parlar del tema que va en boca de tots… Què, no ho heu endevinat encara? Està ben clar… Hem de parlar deeeeeee… la CRISI!
Però no eixa crisi de què tant parlen en la tele i escriuen els diaris… No, no! Nosaltres volem parlar d’una crisi de la que quasi no es sent dir res, o bé no se li dóna la importància que cal i, en canvi, és una amenaça per a un dels aspectes més importants de la nostra manera de ser: del valencià, la nostra llengua.
En valencià hem aprés a donar-li nom a les coses que ens envolten, en valencià expressem el que volem, necessitem i sentim, en valencià hem anat aprenent i formant una cultura. La llengua no és un element accessori qualsevol de la nostra personalitat, sinó que és el principal conformador de la forma de ser, pensar i sentir: en les seues paraules, en les seues expressions donem una visió especial i única del món, que es viu des de xicotets en les carícies maternes, en els jocs infantils, en els costums, en el nom dels paratges que ens envolten o en les tradicions que tenim.
I per què diem que el valencià pot estar en crisi?
És veritat que des de fa més de 750 anys segueix sent la llengua més sentida als carrers de Cocentaina. És veritat que tots nosaltres podem cursar en valencià els nostres estudis des d’Infantil a la universitat. És veritat que tenim diferents mitjans de comunicació que s’expressen en valencià. I també disposem d’una àmplia varietat de llibres i material audiovisual, i també és la llengua de tants actes, espectacles i activitats que han possibilitat que el valencià siga una llengua més entre totes les llengües del món, ni millor ni pitjor, però és la nostra i ens val per a tot.
Però això que considerem la cosa més normal del món, ens diuen que no sempre ha sigut així i que ha costat molt aconseguir-ho. Per això volem mencionar algunes “cosetes” que considerem negatives i suposen una certa amenaça que pot posar en crisi la bona salut del valencià:
No ens pareix bé que, amb l’excusa de la crisi, comencen retallant els pressupostos d’educació que afecta a la qualitat de tot l’ensenyament.
No ens pareix bé que, amb l’excusa d’una educació multilingüe, vulguen reduir el temps de l’ensenyament en valencià.
No ens pareix bé que, sense cap excusa ni vergonya, un mitjà de comunicació (Ràdio Televisió Valenciana) que es va crear per potenciar el valencià utilitze un llenguatge tan pèssim que és un menyspreu a la llengua que parlem.
No ens pareix bé que, amb l’excusa d’ordenar l’espai radioelèctric, se’ns prive de la llibertat de poder veure les emissions que, amb un altre accent de la mateixa llengua, fa TV3.
No ens pareix bé que no tots posen la voluntat i les facilitats per acollir i integrar, com uns contestans més, a les persones que vénen de fora.
No ens pareix bé que alguns pares de Cocentaina no parlen als fills la llengua que hem heretat.
I no ens pareix gens bé que algunes autoritats valencianes consideren el valencià com un florer boniquet però no l’utilitzen gens en les seues actuacions públiques.
I algunes altres coses més que no estan bé o es podrien fer millor i per possibilitar que el valencià, la llengua que parlem, no entre en cap crisi i puga sentir-se, escriure’s i llegir-se tan clara, preciosa i resplendent com tots nosaltres volem i sabem. Que així siga...
Moltes gràcies!