lunes, 30 de enero de 2012

PAU 2012


JO SÓC TU

LA PAU

En la pau som tots germans
ajudant a no matar
robar ni violar.
Si ens ajudem a tots
sempre ens trobarem
amb pau i fraternitat.

Sempre hem de tindre pau
no sols eixe mateix dia,
totes les setmanes,
sempre amb alegría.
Si vols ser enemic
de tota la guerra
hem de tindre harmonia.

Ajuda'ns i ajuda't
sempre amb pau i plaer
que hi ha que voler
Xavier Vicent Navarro


EL DIA DE LA PAU
El dia 30 de gener les tres escoles de Cocentaina hem celebrat junts el dia de la Pau, cada cicle en una escola determinada. Els d'infantil anaren al Bosco I, els de primer cicle anaren al Reial Blanc, segon cicle al Bosco II i nosaltres, tercer cicle, al Convent.
Arribàrem sobre les 10:00 hores i allí els del Reial Blanc ens llegiren el manifest i tot seguit els nostres dinobosquets Alex Segura, Carla Kadic y Raül Sánchez ens recitaren el poema Podries de Joana Raspall.
Després cantàrem la cançó Tots som germans de Jordi Tonietti i finalment ballàrem tots fent rotgles, la dansa Aus Hungarn de Béla Bartok.
Quan finalitzaren els actes ens posàrem per escoles en fila i ens donaren un tros de coca de la Pau a cadascú, qué bona estava. A continuació se n'anàrem a jugar al gran pati del Convent, molts xiquets agafaven els trossos de gel que hi havia als bassals y els tiraven a terra disfrutant veint com es trencaven. A les 11:30 el nostre mestre Joan i la nostra mestra Anna ens cridaren dient-nos que era hora d'anarse'n a l'escola.
En arribar els nostres companys de 3r curs ens reberen cantant la cançó Un món en Pau acompanyats per Andreu tocant el saxo i dirigits per Pilar la nostra professora de música fou molt emocionant i acabàrem cantant tots junts Tots som germans. Seguidament pujàrem a classe.

Va ser un dia molt divertit.

Javi Gilabert i Alejandro Rozas
PODRIES

Si haguessis nascut

en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera

més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Joana Raspall


Il·lustració de Rachel Beyer