ELS PIRINEUS

Heu estat alguna vegada als Pirineus? Jo sí i estic segur que us agradarien. Són unes muntanyes tan altes, tan verdes i amb tanta aigua brollant per tot arreu que semblen eixides d’un conte.

Cada estiu els meus pares em porten a Benasque que és un poble que està als Pirineus. A mi m’encanta anar, encara que està molt lluny. Per poder arribar tardem quasi un dia sencer, però val la pena. Arribem cansats i, només obrir les portes del cotxe es nota una frescoreta… El meu germà, quan érem més xicotets, pensava que el poble tenia aire condicionat pels carrers perquè a Cocentaina feia una calor insuportable i allí estàvem tan fresquets...

De bon matí, solem anar d’excursió a la muntanya. Ens preparem la motxilla amb menjar per a tot el dia i roba d’abric ja que aquestes muntanyes són molt altes i per allà dalt fa un fred que pela. Després encetem la ruta a peu que no sol ser més curta de dues o tres hores sense quasi parar de caminar. Així contat sembla una tortura però cal dir que nosaltres anem a poc a poc, gaudint del paisatge. Algunes vegades ens marquem rutes complicades que arriben als ibons que són llacs de muntanya preciosos on es veu reflectit el cel. Altres vegades anem a buscar alguna cascada, que són molt impresionants de tan altes. Als Pirineus l’aigua és transparent i està molt però que molt freda i si no, que m’ho pregunten a mi que m’agrada banyar-me i quan isc em quede com si fos un glaçó o, com diria el meu iaio, més gelat que un poll. Jo tinc molta cara dura ja que no em canse gens ni miqueta perquè sempre em porten al coll en una motxilla especial i, fins i tot, si el camí és molt llarg puc pegar una becadeta.

Però no penseu que sempre anem al cim de les muntanyes. Algunes vegades ens quedem a descansar prop de casa, al costat del riu, a un lloc màgic que anomenem “ la illeta”. Allí hi ha tot tipus d’animals. Mira, se m’ocorre una idea, abans de seguir contant res més, us diré algunes endevinalles a veure si sabeu quins animals ens podem trobar. Ahí va la primera…

Més de cent en un camí

i no fan ni pols ni remolí.

Ho haveu endevinat, són les formigues! A la illeta hi ha formiguers gegants i, quan passem prop d’ells hem d’anar botant si no volem que les formigues roges que hi habiten se’ns mengen les cames. Fa molta risa veure com anem tots saltant pel mig de la vegetació. Com no podia ser d’una altra manera, prop del riu hi ha unes basses on viuen uns animalets una mica especials, a veure si ara endevineu qui són:

Encara que no sóc peix

dins de l'aigua sempre estic

i cantant estic contenta

així que arriba la nit.

Molt bé, són les granotes que hi ha barbaritats i de vegades les sentim cantar a la bassa. Si ens apropem a la vora podem veure milers de cullerots que es mouen molt de pressa dins l’aigua. M’encanta agafar els cullerots en la mà perquè fan picoretes al palmell però, això sí, no els tenim molta estona a les mans que sinó es moririen ja que necessiten tenir sempre la pell banyada.

Prop de la illeta hi ha uns pous d’aigua profunda on, els dies que fa molta però que molta calor anem i ens capbussem dins, això sí, hem de posar-nos el vestit de neopré perquè sinó ens quedem congelats i, així i tot, hem d’anar en compte perquè no podem estar molta estona dins l’aigua. Un dia vam veure un animalet dins del pou...

Camina sense tenir cames,

xiula sense ser xiulet;

qui no ho endevina

ja pots dir que és un ximplet.

Sí amics, era una serp, una serp llarga i grossa que ens va fer tanta por que ens en vam eixir com si fórem uns coets.

Però si hem de parlar d’animals, els que més m’impresionen són les... ai! Quasi us ho dic sense adonar-me’n!

Va caminant,

la cua gronxant,

Supose que saps

de sobres qui és,

perquè ja t'ho he dit

i no t'ho dic més.

Correcte, són les vaques. A Aigualluts, una de les cascades més famoses de la zona, hi ha centenars pasturant pel prat tan tranquil·les i són tan grans i de prop em fan tanta por...Mon pare les toreja amb el xubasquer roig del meu germà i a mi m’encanta i em fa una risa de por perquè quasi sempre acabem corrent davant de les seues banyes.

Com veieu anar a Pirineus és ben divertit així que, si encara no teniu plans per a este estiu no us ho penseu, aneu i si voleu trobar-me, ja sabeu, m’haureu de buscar ben prop de l’aigua.

PAU AGULLÓ I INSA