lunes, 25 de octubre de 2010

EL 9 D'OCTUBRE

Tots els anys celebrem a l’escola la diada del 9 d’Octubre, la festa de tots els valencians. Recordem que el 9 d’octubre de 1238 va ser el dia que el rei Jaume I va entrar a la ciutat de València después que el cabdill musulmà, Abu-Zayan, s’haguera rendit perquè no va poder resistir el setge que les tropes del rei havien fet durant mesos a la ciutat.
Aquesta conquista va suposar la creació del regne de València que es va dotar d’unes lleis pròpies (els Furs), d’un sistema de govern (la Generalitat) i d’una llengua, que és la que parlaven els nous pobladors i ara és el nostre valencià.
Per celebrar-ho i conéixer més sobre l’orígen de la festa hem realitzat diferents activitats a classe i a l’escola. Ara anem a detallar-les un poquet:
En Coneixement del Medi hem llegit unes fitxes que ens parlaven de l’origen i de laimportància del 9 d’Octubre, també hem conegut la biografia de Jaume I i hem pogut saber que no tot va ser tan fácil com pareix: perquè son pare va morir quan ell tenia 5 anys i el van haver d’educar els templers, que eren uns guerrers molt durs. També que va ser rei als 8 anys i es va casar 3 voltes, la primera als 13 anys. Tot açò també ho vam poder veure en un vídeo.
En Valencià vam llegir i recitar dos poemas de dos poetes musulmans: Ibn al-Abbar i Ibn Amira en el que expliquen el dolor que la pèrdua de València els va provocar. La veritat que degué ser molt dolorós per als que havien perdut tot el que tenien i van abandonar la terra que tant estimaven. Nosaltres els vam aprendre i alguns els reciten molt bé. També vam estudiar tot el vocabulari nou que apareixia en totes les lectures.
Anna, la nostra mestra, ens va portar una “mocadorà” i ens vam poder assabentar del costum que tenen a València, i algunes comarques del voltant, de regalar els hòmens a les dones que estimen un mocador de seda, o tela fina, un mocador replet de fruites de confitura. És com el Dia dels Enamorats dels valencians.
El dia 8 d’octubre va ser el més complet perquè vam fer moltes coses: a les 10.30 les mares de Carlos, Irina i Alejandro Bernabeu ens van portar unes cassoles amb el xocolate que havien fet a casa i ens els vam menjar amb els esparterets que havien demanat els mestres. Estava boníssim! Però vam repetir poquet…
Després del temps d’esplai vam baixar al pati i vam jugar als jocs que els mestres havien organitzat: el mocadoret, la corretgeta, carreres de sacs, les bitlles,… Podíem anar al que vulguérem, però es va acabar massa promete i no vam poder jugar a tots. Per la vesprada ens vam posar el barret que havíem elaborat en la classe d’artística i vam anar al Pla a celebrar conjuntament amb totes les escoles de Cocentaina la Flama del Correllengua. Enguany va actuar Carles Cano, que és un escriptor que tenim un llibre seu a classe (“Contes rosegats”) i també és conta-contes, ens en va contar uns quanta molt interessants i ens vam riure proa.
I així és un poquet com hem celebrat el 9 d’Octubre. Hem treballat i ens hem divertit.

(Teniu unes quantes fotos per a què vos feu una idea)




lunes, 18 de octubre de 2010

UN NOU CURS!


Ja han passat uns quants dies des que hem començat el curs, però entre unes coses i altres, encara no hem fet cap entrada i açò no pot ser... Anem a començar a contar coses de les novetats que ha hagut i de com va tot.
El dia 9 de setembre vam començar un nou curs,5é de primaria. Tots els dinobosquets estàvem un poc nerviosos perquè no sabíem quins mestres tindríem i, per fi, ho vam saber: els nous mestres són Anna i Joan. Quan vam arribar ens van dir que pujàrem i ens van reunir a tots en una classe i ens van dir que Anna seria la tutora de 5é B i Joan de 5é A. Ens van explicar quines coses hauríem de tindre en compte per a què tot vaja bé: tindre gust per aprendre, escoltar atentament, treballar amb regularitat procurar pensar i reflexionar bé les coses.
Tots estàvem un poc preocupats per com són i si seran molt exigents, però ara ja estàvem més tranquils: Joan és molt bromista i s´ho passem molt bé amb ell, Anna és amable i ens ensenya coses interesants de costums que tenen en Manuel -d'on és ella- i de la seua comarca, la Ribera Alta.
En aquest curs hem de ser més responsables i estudiosos perquè d'ací dos anys estarem a l'institut i hem d'estar ben preparats perquè allí tot serà més difícil.
Per a què vos feu una idea de com estem, ací teniu una foto de tot el grup, amb les cares tan somrients que tenim.
Ja vos anirem dient més cosetes... i a veure si també ens en dieu vosaltres.

Dinobosquets