CORRELLENGUA 2011

9 D’OCTUBRE

El passat divendres celebràrem a l’escola Sant Joan Bosco el 9 d’octubre. A classe férem la visera, un distintiu que fem tots els anys, estava confeccionat amb envasos de llet, xapes de refresc, llana i cartolina, va quedar molt xula.

A primera hora veiérem un vídeo sobre Jaume I que ens ajudà a comprendre la commemoració d’aquesta festa. Després anàrem a menjar-se el xocolate, que la mare d'Alejandro, de Genís i d'Irina ens havien preparat. Paula ens posà música i Nerea va eixir davant de tots a ballar la cançó “Waka Waka” i després eixiren Sara, Carla, Mónica, Nerea, Halima i Sheila a ballar la de “Farem Saó”. A continuació eixírem al pati i quan s’acabà férem jocs populars ( la cadireta, la petanca, la viuda, cursa de sacs, saltar la corda …)

De vesprada tocava el correllengua, el dijous havíem fet un sorteig per a vorer a qui ens tocava dur els cabuts i el drac, estàvem un poc nerviosos perquè tots volíem ser portadors.

El drac gran eixia del Bosco I, quan vam arribar al palau vam trobar un altre drac, era més xicotet i el duien els companys que no havien estat elegits prèviament.

Quan vam acabar de dur el drac ens vam seure en la vorera del palau junt a la resta de companys.

Els alumnes de l’ institut van fer un ball amb unes cintes penjades d’un pal que aguantava un xiquet, acompanyats per la música de les dolçaines i els tabals.

Més tard David i Paula ens van llegir el manifest, que duien dies preparant-lo amb Joan.

Després, un home que portava un micròfon de mans lliures va contar una rondalla d’ Enric Valor, El Gegant del Romaní, la contà d'una manera molt divertida. Cantava, es movia per l'escenari i ens feia participar. Quan va acabar de contar la rondalla, van posar una cançó i tots els xiquets van començar a fer palmes, en acabar vam agafar el drac menut i se’n vam anar al col·legi. Vam pujar a la classe, ens vam acomiadar i se’n vam anar cadascú a sa casa.

Va ser un dia molt intens i esgotador, però va valdre la pena.

Sara G, Carla, Neus, Mónica, Halima, Raquel i Paula

MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2011-10-04

Benvolguts amics i amigues contestans:

Un any més arriba la flama del “Correllengua” a la plaça del Pla de Cocentaina, i ací estem reunits els xiquets i xiquetes de les escoles contestanes per participar en un acte festiu i manifestar l’estima i la fidelitat a la llengua de la nostra terra: el valencià.

Cada any expressem en un manifest algunes idees referents a la nostra llengua. Enguany no podem ser massa originals, estem obligats a parlar del tema que va en boca de tots… Què, no ho heu endevinat encara? Està ben clar… Hem de parlar deeeeeee… la CRISI!

Però no eixa crisi de què tant parlen en la tele i escriuen els diaris… No, no! Nosaltres volem parlar d’una crisi de la que quasi no es sent dir res, o bé no se li dóna la importància que cal i, en canvi, és una amenaça per a un dels aspectes més importants de la nostra manera de ser: del valencià, la nostra llengua.

En valencià hem aprés a donar-li nom a les coses que ens envolten, en valencià expressem el que volem, necessitem i sentim, en valencià hem anat aprenent i formant una cultura. La llengua no és un element accessori qualsevol de la nostra personalitat, sinó que és el principal conformador de la forma de ser, pensar i sentir: en les seues paraules, en les seues expressions donem una visió especial i única del món, que es viu des de xicotets en les carícies maternes, en els jocs infantils, en els costums, en el nom dels paratges que ens envolten o en les tradicions que tenim.

I per què diem que el valencià pot estar en crisi?

És veritat que des de fa més de 750 anys segueix sent la llengua més sentida als carrers de Cocentaina. És veritat que tots nosaltres podem cursar en valencià els nostres estudis des d’Infantil a la universitat. És veritat que tenim diferents mitjans de comunicació que s’expressen en valencià. I també disposem d’una àmplia varietat de llibres i material audiovisual, i també és la llengua de tants actes, espectacles i activitats que han possibilitat que el valencià siga una llengua més entre totes les llengües del món, ni millor ni pitjor, però és la nostra i ens val per a tot.

Però això que considerem la cosa més normal del món, ens diuen que no sempre ha sigut així i que ha costat molt aconseguir-ho. Per això volem mencionar algunes “cosetes” que considerem negatives i suposen una certa amenaça que pot posar en crisi la bona salut del valencià:

No ens pareix bé que, amb l’excusa de la crisi, comencen retallant els pressupostos d’educació que afecta a la qualitat de tot l’ensenyament.

No ens pareix bé que, amb l’excusa d’una educació multilingüe, vulguen reduir el temps de l’ensenyament en valencià.

No ens pareix bé que, sense cap excusa ni vergonya, un mitjà de comunicació (Ràdio Televisió Valenciana) que es va crear per potenciar el valencià utilitze un llenguatge tan pèssim que és un menyspreu a la llengua que parlem.

No ens pareix bé que, amb l’excusa d’ordenar l’espai radioelèctric, se’ns prive de la llibertat de poder veure les emissions que, amb un altre accent de la mateixa llengua, fa TV3.

No ens pareix bé que no tots posen la voluntat i les facilitats per acollir i integrar, com uns contestans més, a les persones que vénen de fora.

No ens pareix bé que alguns pares de Cocentaina no parlen als fills la llengua que hem heretat.

I no ens pareix gens bé que algunes autoritats valencianes consideren el valencià com un florer boniquet però no l’utilitzen gens en les seues actuacions públiques.

I algunes altres coses més que no estan bé o es podrien fer millor i per possibilitar que el valencià, la llengua que parlem, no entre en cap crisi i puga sentir-se, escriure’s i llegir-se tan clara, preciosa i resplendent com tots nosaltres volem i sabem. Que així siga...

Moltes gràcies!