Un
dilluns, a les set mes o menys, em vaig alçar per a dutxar-me;
després em vaig vestir, em vaig fer el llit i em vaig dirigir cap a
la cuina per a prendre'm un got de llet amb algunes galetes...
A
continuació a les 8:35 vaig anar a arreplegar als meus companys Pepa
i Pedrito, els dos germans.
Quan
arribàrem a classe Joaneta em va dir que Fani, la mestra de pintura,
tenia una sorpresa per a ensenyar-os.
- Qué
creus que pot ser? Algo relacionat en pintura?
- No
ho sé, però... segur que serà algo especial !!!!
A
primer hora teníem Educació Física i l'Esplai. Quan vam acabar
Joan, el mestre, ens va explicar el tema i ens va dir com sempre que
llegírem i que férem el resum.
Després
Castellá, i el text li tocaa a Carlos, i com sempre no el tenia així
que el va llegir Fransesca. En acabar, Fani ens estava esperant a la
classe de cinqué.
- Esteu
preparats ?
- No
ho sé, peró sí...
Va
tirar la manta a terra i...
- Guau
! És meravellós – vaig exclamar
- Fani,
moltíssimes gràcies !
- De
res, t'ho mereixes !
Fani
m'havia fet un retrat i era lo més bonic del món i com no era
igualeta.
- Joaneta,
tu sabies el que era ?
- Pensava
que...
- Eren
gatets- va interompre EustaquI
Jo
em vaig emocionar tant que vaig dormir amb ell al meu costat, i si
voleu vore tindreu que demanar-m'ho perquè el tinc ficat a la
motxilla.
Espere
que vos agrade.
SARA
LOSADA DIAZ
No hay comentarios:
Publicar un comentario