CONSULTEU EL BLOG

Ja podeu vore les fotos del campament de Fontés, de l'exposició del Palau, inauguració setmana fantàstica i més...

ACOMIADAMENT DE PAU

Cocentaina, 22 de juny de 2012

Fa tan sols 3 anys que us conec i em sembla que fos tota la meua vida. Quan vaig arribar a la vostra classe, ho he de reconéixer, em sentia atemorit. No sabia res de vosaltres i  només us reconeixia de veure-vos pel pati. Les meues primeres paraules escrites en un text van ser:

“El meu nom és Pau i vaig a contar-vos algunes coses que m’agraden i algunes altres que em preocupen per a que em conegueu millor.”

A partir d’ahí va començar una estreta complicitat entre nosaltres que m’ha ajudat a sentir-me molt feliç al vostre costat. A hores d’ara coneixeu moltes coses de mi i jo de vosaltres per això vull aprofitar aquest darrer moment per explicar-vos com m’heu fet sentir d’especial. Encara que em coste molt fer les coses, heu tingut molta paciència i heu respectat els meus temps (que no sempre són tan ràpids com voldria). He aprés molt d’escoltar-vos i també de la vostra manera de treballar i de relacionar-vos. Amb vosaltres he aprés el significat de la paraula company  i sé que , encara que és una mica difícil, heu procurat tenir-me en comptes en moltes de les vostres decisions per això no m’he sentit diferent ni exclòs. Vosaltres també heu comprés que, encara que no diga moltes coses amb les paraules, tinc sentiments i els expresse com puc, amb el cos i especialment amb els ulls; quan us somric, el que vull fer realment és abraçar-vos. Ara que els nostres camins prenen rumbs diferents jo voldria agrair-vos tot el que heu fet per mi; les risses de bon matí, les salutacions quan entrava a classe, les diverses i nombroses mostres d’afecte que he sentit al vostre costat... Són records que no esborraré mai de la meua memòria. Amb vosaltres mai m’he sentit a soles i  per això voldria dir-vos com d’importants heu sigut i sou encara per a mi tots i totes. Ara us n’anireu a l’institut i tot canviarà, coneixereu nous amics i nous mestres, tindreu interesos molt diferents, però, el que espere no canvie mai, siga la nostra amistat. Gràcies per estar prop de mi quan us he necessitat. Molta sort en el nou viatge i ...

No us oblideu de saludar-me quan ens trobem pel carrer, eh?

Pau Agulló

Un clam efervescent

Camins encreuats camp a través,
guiats per un atzar a voltes entès,
que alliberen laberints bat a bat,
fent d’una sortida una nova entrada,
d’una oportunitat una nova etapa.

S’alcen veus des de baix,
que anhelen captar l’essència,
la nuesa de la pròpia existència,
en el punt màxim d’efervescència.

El llindar de la maduresa
juga al fet i amagar,
rere el vel d’un clam,
que pren força,
a cops d’estones.

I és el temps un amic fugisser,
que s’empassa els anys
a passes de gegant,
que sent cada moment,
com el més intens
topant amb la calma
quan jeu l’ànima,
ja cansada.

Sou petits i alhora grans.
Les vostres inquietuds
ens regalen somnis alats,
que fan volar coloms en llibertat,
tot cantant una oda a la solidaritat.

El futur és a les vostres mans.

ACOMIADAMENT BOSCO

Fa nou anys començàrem l'escola amb crits i plors perquè entràrem en un lloc que ens pareixia estrany però després seria la nostra llar. Aquests anys en el Bosco han sigut molt importants per a nosaltres, perquè hem aprés a llegir, escriure, fer treballs manuals... Però el més important és que hem fet uns grans amics que ens acompanyaran tota la vida.

En aquestos anys ens hem anomenat per diversos noms com: Pallasos Colorins, Indis, Cocollibres i Dinobosquets. Aquests noms ens donen molts de records perquè són els que ens han representat.

Infantil va ser molt especial, gràcies a Joselu i Montse que ens van ensenyar a veure la vida amb uns altres ulls, els de la fantasia. En el primer cicle de Primària vam descobrir els secrets que ocultaven les lletres, gràcies a MªCarmen i MªAngels.

Quan arribàrem al Bosco II estàvem molt nerviosos perquè anaven a barrejar-nos i perquè en el BoscoI érem els majors i en el que entràvem seriem els xicotets. En el segon cicle de Primària, Susana i Mila, ens ensenyaren a multiplicar i dividir amb el joc de Matemàtiques Màgiques.

Ara en el tercer cicle, els mestres Joan (que ens ha endinsat al món de la poesia) i Anna ens han preparat per anar a l'institut.

I no podien faltar, Pilar que ens alegrava amb les seues cançons, MªAngels que ens ensenyava Anglès amb molta gràcia, i tots els mestres d'Educació Física, que n'hem tingut molts, com Ramón, Pepa, Begoña, María, Lorena, Jose David...

S'ho vam passar molt bé en totes les excursions com: Mundomar, la Granja Escola, l'Oceanogràfic, Elx, Dènia-Xàbia, el Marq, els Festitrons, València, Font Roja...

Estem molt il·lusionats per anar a l' Institut, vos confesarem que estem un poc nerviosos, esperem anar igual de bé i que aquestes amistats que hem fet durant aquestos anys no es trenquen mai.

Sols hi ha una cosa que no hem aconseguit, la unificació del Bosco.

Gràcies a tots els mestres que hem tingut perquè sempre ens han ajudat encara que a voltes se'm portat un poc mal.

Sempre estaràs en el nostre record...

PER SEMPRE BOSCO!

Àlex i Raúl S. 

FI DE CURS

FÍ DE CURS

-Avui, divendres dia 22, ens reunim ací, al bosco, per celebrar el FÍ DE CURS, amb tots vostés Paula i  David  amb el discurs que han preparat:

• Bona vesprada a tots i a totes!

• Per favor, Paula, no sigues tan eixuteta, posa-li un poquet més de gràcia i precisió…

• Què vols dir? Què he fer, saludar-los un per un i llegir el part meteorològic?

• No, dona, no… Però podries dir: “Bona vesprada, amigues i amics, pares i mares…”

• Iaios i iaies, mestres i… mestres i…, David; i les mestres i els mestres, com els diferencie?

• Xe, Paula, pareix mentida, tan sabuda que ets i que no ho sàpies dir: mestres i… clar, dona!: mestres i mestres!

• Bé, doncs això… bona vesprada a totes i a tots! Un altre any any més ens reunim ací per celebrar el fí de curs de la nostra escola, el BOSCO!

• Han sigut deu mesos de moltes activitats i experiències, d’ensenyar-nos moltes coses i anar fent-nos majors: mireu, si no,els alumnes de 3 anys… l’altre dia entraven per primera volta a l’escola i ara acaben el seu primer any…

• Sí, igual que nosaltres: fa ben poquet… i mira, ja ens volen jubilar de l’escola!

• És veritat, igual que Mila i Enric, a ells també els jubilen…

• Ai, com passa el temps! Encara me’n recorde jo quan van començar els dos de mestres…

• Vinga, tinguem un poc de trellat, que estem desbaratant-nos i si anem així encara acabaré jo contant xistes…

• És veritat! Anem a parlar de la Festa del Fi de Curs, Què vos ha semblat la batucada tant marxosa amb què hem començat?

• És que ha de ser així, ens hem de fer sentir i, amb l’alegria que ens caracteritza, seguirem demanant la unificació del Bosco.

• I ara anem a començar les actuacions, que alguns ja estan impacients…

• Des de fa molts anys, Alicia Montava s’encarrega d’ensenyar les danses tradicionals de les nostres comarques als alumnes que tenen ganes d’aprendre-les i també, amb la seua gràcia i sentit de la innovació fa adaptacions de balls moderns. I sempre en la Festa del Fi de Curs ens ofereixen una mostra del que han estat treballant durant l’any.

• Ara, les dansadores i dansadors del Bosco ens interpretaran dos balls: el grup del Bosco 1 ballaran un merengue que ens ensenyarà la “Taula de Multiplicar” i el grup del Bosco 2 el ball titulat “Under the same sun” (està clar... sota el mateix sol)

(PAUSA)

- Mare meua, que bé que ho han fet…

• I com no… Quan es tenen ganes de fer les coses ben fetes i es té la gràcia que tenen aquests xiquets i xiquetes, ens ha d’agradar precís

-Doncs ara arriba el torn per als xiquets de 2n que, com s’han fet prou majors, van a fer el seu primer gran bot: van a passar del Bosco 1 al Bosco 2, l’escola del majors! I per celebrar-ho han preparat un ball molt guai que segur que ens agradarà.Ens interpretaran una dansa occitana “Lo Chiborlini” …

(PAUSA)

- Molt bé! Un merescut aplaudiment per als nostres amiguets de 2n que seran els que ens substituiran a nosaltres ací dalt

 

- Ai, Paula, no digues això, que em tremolen les cames i, potser, se m’escape alguna llagrimeta… I ací dalt no quedaria gens bé.

- Sí, a mi també em passa, però hem de seguir avant… Per a nosaltres, els Dinobosquets s’acaba el nostre pas pel Bosco i ens espera l’Institut.

-Te’n recordes de quan vam començar? Pareix que fóra ahir …

-Tot va començar als tres anyets, quan ens disposàvem a entrar per la porta gran del Bosco I.-

-Els nostres primers mestres van ser Montse i Joselu, els que ens van endinsar en el món dels contes i de les lletres.

-Encara se'n recordem de les primeres excursions: la granja escola, l'oceanogràfic, el safari...-

-Més tard vam estar amb M.Angels i M.Carmen, que ens va ensenyar bé a llegir i ens van preparar per anar al Bosco 2. -

- De 2n passàrem a 3r i ens donaren la benvinguda Mila i Susana (sempre amb el seu somriure tant meravellós).

- I en 3r i 4t se'n vam anar de fi de curs a Elx, a patinar sobre gel (però estàvem més temps en terra que patinant...)

-l de 4t se'n anàrem a 5é amb Joan i Anna. Estàvem un poc nerviosos ja que al jubilar-se Paco, no sabíem qui ens tocaria de mestra o de mestre.-

-Però al final ens vam assabentar que era una xica anomenada Anna, que des que la vam veure ens regalà el seu somriure.

-Ei... No t'oblides de Joan, sempre amb la seua càmara i la botelleta d'aigua…

-A mi m’han passat ràpidament els dies amb ells, tots els dies disfrutava aprenent.

-Estic segur que mai oblidarem a estes persones tant meravelloses, que hem conegut i que han format part de la nostra vida.

-I tampoc no ens oblidem de persones tan especials per a nosaltres com M.Angels, Pilar, Lorena, Jose David, Yagmur, Ana, Reyes...

- I per a què ens recordeu ben alegres, anem a acomiadar-nos amb uns balls que hem preparat amb molt d’amor i carinyo i on hem inclòs un dels que ens va ensenyar Yagmur, a qui tant estimem. Per a tots vosaltres.. “Acomiadament del Bosco”

(PAUSA)

- Esperem que vos haja agradat, nosaltres i ens ho hem passat molt bé inventant-nos el ball i assajant-lo durant molts dies.

• Ja heu vist… “Acomiadament del Bosco”, on ens hem educat i hem passat més de mitja vida! I també més de mitja vida, però passant molts, molts més anys que nosaltres educant a tantes generacions de xiquets i xiquetes a l’escola: Mila i Enric, que també s’acomiaden ara del Bosco.

• I això no pot passar així com així, mereixen l’homenatge públic de tots els qui formem el Bosco. Susana i Carme, les seues companyes de nivell ens diran unes paraules de testimoni.

• I esperem que ells –si poden- també…

(PAUSA)

• Homenatge molt emocionant.

• I merescut! Però confiem seguir trobant-los per l’escola... (Hi ha coses que sense ells no funcionaran bé)

• I la Festa continua… Ara arriba l’hora de l’espectacle, tindrem a Norman, el contacontes que, ben segur, ens deleitarà amb la seua actuació. Pareu-li atenció i participeu.

• I també acosteu-vos a la paradeta que l’Associació de Mares i Pares del Bosco tenen instal·lada al cobertet. Un refresquet, un mosset ens vénen a tots molt bé.

• Ei, però molta atenció, que el programa de la Festa no s’acaba!

• Sabeu que sempre acabem amb un sopar de germanor al que esteu tots convidats. Però enguany tindrà un atractiu especial...

• Sí, perquè l’artista Luís Ardevínez, pare d’una alumna de l’escola, ha promogut la construcció d’una falla per commemorar “el ros de sant Joan” la tradició de la cultura mediterrània de celebrar l’arribada del solstici d’estiu passant la nit més curta de l’any al ros sopant amb els amics.

• Així que, a poqueta nit, cremarem la falla que ha ideat Luís i que ha comptat amb la col·laboració de tots els xiquets i xiquetes del Bosco 2 que han fet la seua aportació en un dels tallers de la Setmana Fantàstica dedicada als còmics.

• Pensem que Luís mereix en nostre reconeixement amb un fort aplaudiment

• Ara, amb tots vosaltres: Norman, el contacontes!

• Vinga, a disfrutar i passar-s'ho bé!

• MOLTES GRÀCIES A TOTS!

-i ara donarem uns regals als nostres últims mestres, 

-que munte Joan i  Anna. Sara i Irina donaran els regals de part dels Dinobosquets.

I així va ser l'últim Fi de Curs nostre que ens ho vam passar molt bé i recordarem tota la vida.

CAMPAMENT DE FONTÉS

El passat 19 de juny vam anar els alumnes de 6é i els alumnes de 5é d'excursió de fi de curs al Campament de Fontés (Castalla). En arribar ens asseguérem en uns banquets i taules de fusta i esmorzàrem. A continuació, les monitores es presentaren i ens donaren una sèrie d'instruccions que havíem de complir fil per randa. Seguidament, ens vam repartir en 5 grups, per a agrupar-nos ens feren tancar els ulls i les cinc monitores ens posaren gomets de distints colors a la mà, al front o a la cara. El cercle blau, mig cercle blau, cercle roig, cercle verd i el mig cercle verd. Cada grup tenia una monitora. Vam fer 5 activitats:

*Tirolina

*Espeleologia (Anar per coves)

*Pont Tibetà o de la Mort.

*Piragüisme

*Tobogan

La tirolina va estar prou bé però alguns tocaven terra. Les coves eren molt estretes i alguns van acabar plens d'arrapades. El pont Tibetà està a una altura molt elevada d'uns 15 metres d'alçada, alguns no van passar perquè tenien vertigen. Quan vam fer 3 activitats vam dinar. El piragüisme va ser l'activitat que més ens va agradar a la majoria. Vam fer carreres, alguns no paraven de xocar-se i també hi havia gent que es va enfonsar.

En el tobogan anaves molt lent i al final queies rodolant.

A les 4 ens vam acomiadar de les monitores, que per cert eren molt simpàtiques i divertides, ens férem unes quantes fotos i ens en vam anar amb l'autobús a Cocentaina.

Quin dia més divertit!

Xavi, Raúl i Paula.

EXPOSICIÓ AL PALAU

Ja està quasi tot preparat. Mentre mon pare i jo mesurem els quadres, la meua germana, Irene, acaba de pintar els poquets que li falten.

Ma mare i Riccardo comencen a pensar en la distribució, estem molt afaenats fent els preparatius de la pròxima exposición d’Irene.

Vam carregar tots els quadres: de fusta, de llenç, dibuixos amb pastel i gravats.

Són molt colorits i en general són personatges fent activitats en el seu temps lliure.

El que més m’agrada és un gatet que juga amb una madeixa de llana. És un quadre senzill però simpàtic i graciós, m’agraden els colors geomètrics que té.

L’exposició es farà al Palau, a la Sala d’Actes, la sala és molt gran i per poder omplir-la la meua germana ha hagut de treballar molts mesos.

S’inagura el cinc de maig, a les 12:30 fins el 12 de juliol.

A casa estem molt il·lusionats, contents i nerviosos.

Espere que isca tot molt bé i vos convide a visitar-la.

Alba Fenollar Robles

Anem a l’exposició “Weekend”

Just el primer dia de la Setmana Fantàstica, vam anar els de sisé a vore la exposició “Weekend”, de la meua germana, Irene, Joan va cridar als de l’Ajuntament per a que ens obriren el Palau, perquè els dilluns està tancat, a la fi ens van deixar entrar.

Entràrem a la Sala d’Actes, alguns no havien vist la exposició, i altres sí, allí els meus companys van seure a terra i jo vaig començar a explicar com ho feia la meua germana: ella utilitza acrílic, pintura a base d’aigua, que no es tòxica, com els quadres grans de fusta, i de llenç.

També utilitza tècnica mixta, que és que algunes parts estan fets d’acrílic, altres de llapisseres de color, altres de tinta xina,com un quadre de tres músics tocant, un altre que es una xiqueta amb un par de pardalets en el cabell, que eixe quadre es va inspirar en mi.

També fa quadres amb pastel i ha quadres de plastilina, que primer modela l’escena amb molta de cura, per a què no es queden empremtes en l’escena, s’utilitza uns palillos que es diuen “palillos per a modelar”, després es fan fotos, es passa a l’ordinador es treballa i a la fí s’inprimeix.

Els gravats és un sistema antic d’estampació, que es fa moltes còpies d’una, es fa: primer sobre un matriu, que pot ser de seipolàn o de linòleum, que es buida el matriu amb el dibuix que builgues ambn unes ferramentes que es diuen “gúbies”, després s’agafa un paper es mulla en aigua, després s’eixuga, sobre la matriu es tinta amb pintura amb un rodet, es posa el paper damunt de la matriu i es passa pel tòrcul i finalmente el dibuix passa de la matriu al paper, així es pot fer totes les còpies que vulgues, amb diferents colors.

Quan havia acabat d’explicar em van aplaudir, Alejandro R. em va dir que li agradava un quadre que era un professor amb un llibre i que el seu cabell i les seues celles tenien forma de llibre, i li va cridar l’atenció, després van vore l’exposició, quan acabà Sara L. hem va dir que li va agradar una pedra de dos germanes i també dos quadres més.

Quan vam acabar ens en vam anar, jo estava molt contenta perquè a tots els havia agradat molt l’exposició.

Alba Fenollar Robles 

INAUGURACIÓ SETMANA FANTÀSTICA

CALDRÀ FER CAPELLETA SI VOLEM SALVAR EL PLANETA

DIPLOMES DE LA SETMANA

CENTRE SOCIAL RESPIR

NATILLAS CASERAS

PA

QUINA VERGONYA QUE TINC !

IV FESTITRÒ

El día 29 de maig ens va dir Pilar (la mestra de música) que havíem d'anar a Alcoi per a poder mostrar el que havíem assajat a l'escola.

Anàvem a Alcoi per a cantar en el Festitrò, nosaltres, ja teniem un poc d'esperiència de l'any passat, perquè havíem anat amb els de 6é de l'any passat (els d'ara de 1r de la ESO) però no va ser a Alcoi sinó a Ibi.

Enguany, en Alcoi, ens vam anar a l'amfiteatre, i mentre s'esperàvem anàvem parlant, cantant... I quan ja estàvem tots, vam esmorzar, una cosa que l'any passat no va ocòrrer va ser que mentre esmorzàvem ens van donar botelles d'aigua per a tots.

Abans d'actuar, alguns dels alumnes de Pare Arques tocàven la xirimita. Els primers que van actuar no és sentia molt i per això no s'entenia massa, els segons vam ser nosaltres vam cantar i tocar ''Masseret'' ens va quedar molt bé, i és sentia prou bé, i després de tots els grups que hi havien, els delegats de cada escola arreplegaven el premi, que era com un quadre.

Després d'haver dinat, vam anar al parc dels tubs i ens ho vam passar d'allò més bé.

A les tres menys quart vam quedar en el lloc on havíem dinat i qui va voler es va comprar un gelat. Se'n vam anar més prompte perquè teniem que anar al Teular a assajar el concert, i al acabar cada un se'n vam anar.

M'ha agradat molt, i m'agradaria que ferem més coses d'aquestes per a poder conéixer i sentir totes aquelles coses tan precioses.

Irina Ballesta Padilla

LA MEUA ÀVIA

A Beneixama vivia una xiqueta, de nom Lídia amb 7 anys, que tots els dies anava molt trista a l’escola.

Lídia era una xiqueta molt simpàtica i era d’allò més normal veure-la relacionant-se amb els seus amics.

Però estava molt trista ja que la seua àvia estava malalteta i ella no sabia que fer per a què es curara.

Va arribar el dia del seu aniversari, la seva mare li va preparar una festa amb tots els amics de l’escola, hi havia tot tipus de regals… Però a Lídia això no li importabva, li importava que la seua via estiguera bé.

Arribà el moment del patís i com no… tenía que pensar un desig, ella no era com tots els xiquets de 7 anys que sols pensen en lo material… Ella pensava amb el cor i en eixe moment li tocava pensar amb la seua àvia.

Eixa nit estava damunt del seu llit llegint un conte de la caputxeta vermella i de repent va sonar un veu…

-Hola Lídia, soc la àvia de la Caputxeta Vermella, i he vingut fins ací per a donar-te un Consell per a que cures a la teua avia.

Lídia pensava que tot allò era un somni i es va pegar una galtada (va notar com es feia mal).

-I què he de fer per a curar a la meua àvia? –Preguntà Lídia.

-Doncs has d'anar a visitar-la i mostrar-li tot el amor que sents per ella. La meua caputxeta ho va fer i mira que bé estic ara. –Explicà l’àvia de caputxeta.

Al matí següent, Lídia, es va alsar i com era dissabte no tenía cole així que va aprofitar i se’n va anar a casa l’avia i va estar molt de temps parlant amb ella… L’avia estava d’allò més feliç de veure a la seua neta preocupant-se d’ella.

Finalment, l’àvia es va recuperar ja que Lídia es va portar molt bé amb ella. Així que ja saps… si alguna volta tens algun familiar malalt has d'anar a visitar-lo.

PAULA SÁNCHEZ BALLESTER

L'EXPOSICIÓ

Ja està quasi tot preparat. Mentre mon pare i jo mesurem els quadres, la meua germana, Irene, acaba de pintar els poquets que li falten.

Ma mare i Riccardo comencen a pensar en la distribució, estem molt afaenats fent els preparatius de la pròxima exposición d’Irene.

Vam carregar tots els cuadres: de fusta, de llenç, dibuixos amb pastel i gravats.

Són molt colorits i en general són personatges fent activitats en el seu temps lliure.

El que més m’agrada ‘es un gatet que juga amb una madeixa de llana. És un quadre senzill però simpàtic i graciós, m’agraden els colors geomètrics que té.

L’exposició es farà al Palau, a la Sala d’Avtes, la sala és molt gran i per poder omplir-la, la meua germana ha tingut de treballar molt mesos.

S’inagura el cinc de maig, a les 12:30 fins el 12 de juliol.

A casa estem molt il·lusionats, contents i nerviosos.

Espere que isca tot molt bé i us convide a visitar-la.

Alba Fenollar Robles

COCA DE TARONJA

TARTA DE CHOCOLATE

*Ingredientes:

-Un bizcocho.

-Una tableta de chocolate valor.

-Una tarrina pequeña de mantequilla.

-Cuatro huevos.

*Preparación:

Se deshace el chocolate junto con la mantequilla al baño María. En un bol se separan las claras y las yemas y se baten las claras a punto de nieve. Seguidamente, se junta la preparación de chocolate con las yemas batidas y finalmente las claras. Se mezcla todo y se pone en la nevera unos veinte minutos.

Después, se corta el bizcocho a capas y se baña con agua y azúcar. Finalmente, se rellena con el chocolate y se cubre todo de chocolate.

Raúl y Paula

EL MEU QUADRE

Un dilluns, a les set mes o menys, em vaig alçar per a dutxar-me; després em vaig vestir, em vaig fer el llit i em vaig dirigir cap a la cuina per a prendre'm un got de llet amb algunes galetes...

A continuació a les 8:35 vaig anar a arreplegar als meus companys Pepa i Pedrito, els dos germans.

Quan arribàrem a classe Joaneta em va dir que Fani, la mestra de pintura, tenia una sorpresa per a ensenyar-os.

- Qué creus que pot ser? Algo relacionat en pintura?

- No ho sé, però... segur que serà algo especial !!!!

A primer hora teníem Educació Física i l'Esplai. Quan vam acabar Joan, el mestre, ens va explicar el tema i ens va dir com sempre que llegírem i que férem el resum.

Després Castellá, i el text li tocaa a Carlos, i com sempre no el tenia així que el va llegir Fransesca. En acabar, Fani ens estava esperant a la classe de cinqué.

- Esteu preparats ? 

- No ho sé, peró sí...

Va tirar la manta a terra i...

- Guau ! És meravellós – vaig exclamar 

- Fani, moltíssimes gràcies !

- De res, t'ho mereixes !

Fani m'havia fet un retrat i era lo més bonic del món i com no era igualeta.

- Joaneta, tu sabies el que era ? 

- Pensava que...

- Eren gatets- va interompre EustaquI

Jo em vaig emocionar tant que vaig dormir amb ell al meu costat, i si voleu vore tindreu que demanar-m'ho perquè el tinc ficat a la motxilla.

Espere que vos agrade.

   SARA LOSADA DIAZ

L'ESPERANÇA

Hui m'he alçat i estava plovent,

els núvols volaven

i el vent anava corrent

He vist a dalt d'un arbre

un pardal molt xicotet

acurrucat en un raconet

resguardant-se del fred.

Anava passant el dia

i jo mirava el cel,

eixes llàgrimes que plovia

van encendre el paisatge:

darrere d'una muntaya

van eixer set colorets

que dibuixaven un arc

que il·luminava tot el cel.

la naturalesa és bonica

i hem de disfrutar-la

amb els ulls ben oberts.

Alba Gallego Moltó