Bienvenido Invierno

Los días son fríos
las noches son largas
y el viento del Norte
silba en la ventana.

Malson abans de Nadal

El dijous dia 17 de Desembre de 2009 al Teular van fer un teatre que es deia “Mal somni abans de Nadal”. Es tractava d’una obra de Halloween i Nadal:

Un dia el Rei Carabassa es pasejava pel cementeri i hi havia un arbre que mai havia vist, amb una porta i va entrar. Dins es va trobar el Nadal, els xiquets decorant l’arbre, el Pare Noel i els tres Reis Mags. S’ho passaven d’allò més be i el Rei Carabassa va decidir que ells també podrien fer el mateixi ho va consulta als seus ciutadans. Pero li van dir que ni pensar-ho, que ells ja tenien el Halloween, que per a qué necessitaven el Nadal! El rei Carabassa es va sentir a soles, alesmores la bruixa el volia ajudar, pero ell va dir que no i va començar a fer-se fumaguera. El Rei Carabassa va manar als fantasmes que segrestaren al Pare Noel i als Reis Mags. Quan ja estaven nugats i no hi havia ningú la bruixa els volia lliberar pero els fantasmes li ho van impedir i la van segrestar a ella també. El Rei Carabassa quan es va enterar es va enfadar molt i els va soltar a tots i va demanar disculpes al Pare Noel i als Reis Mags i ells li van dir que el perdonaren i que era hora de repartir els regals als xiquets i xiquetes.

El Nadal es temps d’estar en família perque la felicitat no és el que tu celebres tot sol sino en tots.

Mireya i Alba F.

Dibuixos Fi de Trimestre

Bon Nadal

Vos desitgen Mila i Susana.

El ratón que llevaba pantalón

Esto era un ratón

que llevaba pantalón.

Se llamaba Titón

y le gustaba el TOMTOM.

 

Jugaba a la Wii

y le gustaba reir.

Cantaba y bailaba

y después se bañaba.

 

Vivía en una choza

hecha de hojas.

Tenía un sillón

donde comía tronchón.

Y una amiga africana

que era artesana.

Jugaban a la pelota

y les gustaba la sopa.

 

Se fueron a la sabana

Y me dijeron: ¡hasta mañana!

comiéndose una rica banana.

 

Raúl Sánchez Ballester.

L'espai

Vam anar al Palau a vore una exposició de l'espai.



Son imatges realment espectaculars.

Las 7 maravillas

A un grupo de estudiantes de primaria se les pidió que hicieran una lista sobre las que ellos creían que eran las "7 maravillas del Mundo". A pesar de ciertas diferencias, las siguientes fueron las que más votos recibieron:

1. Las Pirámides de Egipto
2. El Taj Mahal
3. El Gran Cañón de Colorado
4. El Canal de Panamá
5. El Edificio Empire State
6. La Basílica de San Pedro
7. La Gran Muralla China

Mientras contaba los votos la maestra notó que había una niña que no había terminado su lista. Así que le preguntó si estaba teniendo problemas, a lo que la niña respondió:

- Si, un poquito. No puedo terminar de decidirme pues hay muchas.

La maestra entonces le dijo:

- Bueno, léenos lo que tienes hasta ahora y a lo mejor te podemos ayudar.

La niña lo pensó un instante, pero luego leyó:

- Yo pienso que las siete maravillas del mundo son:

En la clase se hizo tal silencio que si se hubiera caído un alfiler se hubiera escuchado.

Las cosas simples que nos rodean, y a las que pocas veces prestamos atención, son sencillamente...

¡¡¡... maravillosas!!!

Las cosas esenciales de la vida no se pueden construir con las manos ni se pueden comprar con dinero.

Fulles de tardor

Al blog d'il.lustracions de la nostra amiga "Sàlvia"

http://bibliocolors.blogspot.com/

hem trobat estes fulles que ens han agradat molt. Son de tardor.
Algú s'anima a dibuixar alguna cosa semblant, a paper?

L'ocell de la felicitat

Animació lectora basada en el llibre "L'ocell de la felicitat", un conte tibetà de Publicaciones de l'Abadia de Montserrat. És un llibre que tracta del valor de l'amistat, de la capacitat d'esforç i de la felicitat. En el debat que vam tenir a la classe, posterior a la lectura del llibre, després d'haver reflexionat, els nostres alumnes van concloure les següents frases:

Els amics s'han d'estimar i respectar.

Hi ha que ser valent i seguir el camí.

La felicitat ha d'estar oberta per poder compartir-la amb tots.

Les amistats s'han de conservar.

Ser feliç és tindre amics.

Compartir les idees i els pensaments ens fa ser més amables i tranquils.

Una excursió als nostres rius

El passat 28 d'octubre vam fer una excursió al riu Serpis i Penàguila. Vam anar cap al nord-est. Pel camí Mila, una de les nostres mestres ens va explicar com saber on hi havia hagut abans zones amb aigua. Vam continuar fins arribar a una fàbrica que reciclen el paper per fer cartró que es deia “Cartonajes Aitana”. Vam seguir i vam vore un bancal que tenia fessols, tomaques, albergines...i el lloc que servia per regar, la sèquia,, tenia com si fos una tapadora que si obries es regava eixa part, allí trobarem una serp. Dalt estava un altre bancal que tenia magranes i carabasseres. Quan arribarem al riu molts tiraren pedres i vam encontrar un lloc ben fresquet per esmorzar. Ens vam partir en dos grups per vore on s'enjuntaven els dos rius. Porten molta aigua, però poca comparant-la amb altres rius com el Guadiana. En eixa zona hi havia com una illeta de pedres i poca terra. Després vam agafar juncs per fer una barca. Mila va agafar aigua i ens vam adonar que el Penàguila venia més net que el Serpis. Després es vam ficar per un camí i Arnau i Jonatan Martí van trobar una granota, van intentar agarrar-la però no van poder. De tornada a Neus se li va estacar la sabata dins del fang i Nerea es va caure dins. A les dotze ja ho haviem vist tot i vam tornar a l'escola pel mateix lloc. Per la vesprada, Júlia, la mestra de tercer, va vindre a la classe i ens va fer una barca amb els juncs.

Redactors: Alejandro B, Jorge, Mónica i Alejandro R.

Les Divines

El dia 14 d’octubre alguns companys de 4t feren una competició de balls. Eren dos grups que es deien “las Divinas”, que era el grup de Nerea i l’altre “Divinas 2”, el grup de Carla. També hi havia un jurat que votava.

A les 9 del matí les dues classes i algunes mares baixarem al gimnàs. Mentre Maria, la professora d’educació física, organitzava la música, els participants i el jurat es preparaven per a que tot estiguera perfecte.

Per fí arribà el gran moment!, les ballarines estaven guapísimes i els xics ben moderns. “Les Divines” anaven en una falda de xapes i algunes en un pantaló i un top a joc, però amb diferents colors. “Les Divines 2” anaven en vaqueros o bombatxos i amb un top de leopard i una cinta al cap de la meteixa tela de leopard. Els dos grups anaven descalços.

Van ballar els dos grups molt bé. Susana sols feia que fer fotos. Vestuari i maquillatge va ser molt vistós.

Quan acabaren, el jurat se n’eixí fora per pensar-se qui guanyaria. Mentre totes les “Divines” van repetir l’actuació per a mares, companys i mestres.

Però algú tenia que guanyar i el jurat, després de pensar-ho molt decidirem que guanyara el grup de Carla, “Divines 2”. Finalment el jurat li donà un diploma al grup de Carla, i per al grup de Nerea li vam donar un recordatori per haver participat.

Les mestres i les mares es van quedar al.lucinades per lo bé que haviem treballat en equip.

Redacció de Paula, Neus i Sheila.

La Fira 2009

En Cocentaina hi ha una festa que es diu la “Fira de Tots Sants”, en el col.legi hem fet uns cartells anunciadors que ens han quedat molt bé.

Enguany ha començat la fira de Tots Sants 2009 divendres 30 d'octubre, però els dies d'abans inauguraren moltes exposicions, com les que estan en el Palau, també es feren concerts de les dues bandes del poble. El cartell anunciadoroficial l'ha fet Martí Forés que és del poble de Llombai, i el presenten abans, per poder portar-lo a altres pobles.

En la fira es pot comprar de tot. Està dividida en zones: el soc àrab, el mercat medieval, zona d'atraccions, cotxes, maquinària...

En el Raval encontraves pastissos, quadres amb lletres àrabs, pendientes, collars...A les 8h de la nit feien un espectacle que tractava del bé i el mal, dos dimonis lluiten contra el bé. Una de les coses més espectaculars es quan un d'ells baixa des de dalt del campanar.

En el mercat medieval pots encontrar joguets de fusta, pedres, collars...Dins del Palau hi havia jocs de tota classe i si vols enfrontar-te a un cavaller, per 1 euro podies jugar a esquivar ganivets i pedres de goma. Després has de passar per unes cordes i tornar altra volta al principi. També feien teatres a totes les hores. A l'1h. feien un ballet impressionant de dos xiques posessa per un mal somni i des d' eixe moment gaudixes d' un ball molt bonic. Una vegada has arribat al Pla la Font es veu tot ple d'animals: burros, ponis, àguiles... Per 2 euros podies pujar a un gronxador d'un drac gegant o si tenies por podies pujar a un carrussel d' animals de fusta.

I al Passeig podies encontrar camions, tractors, cotxes, la ràdio, gaiatos, cotxes antics ...

A les atraccions hi havia un tren de la bruixa, cotxes de xoc, la casa fantasma, el circus etc. Els “dies dels xiquets” pots gaudir d'elles amb pocs diners.

Ah! i una cosa molt important, el bon temps que ens ha fet!

Text de : Xavi, Carla i Sara Garrido.

Fotos de Sara Garrido

Fotos fantàstiques d'animals

Les mestres volem deixar-vos ací al blog este regalet que de segur vos agradarà.
Besadetes.

Mila i Susana.

9 d'Octubre de 2009

En la setmana del 9 d'octubre vam aprendre coses sobre Jaume I i també vam fer moltes manualitats relacionades amb el tema.
El dilluns vam encetar un dossier de Jaume I amb passatemps, dibuixos... Ens va agradar molt perquè també vam fer una auca. Mila ens va contar tot el que passara des de que els musulmans conquistaren Espanya fins que Jaume I va entrar a València. Després ferem una visera per al Correlllengua, amb els colors groc i roig. Ens van quedar superxules!
El dimarts va ser un dia meravellós. Per la vesprada ens reunírem tots els col•legis de Cocentaina al Palau, fora al Pla, per fer el Correllengua. Estavem ben asseguts perquè tots teníem ombra. Francesc ens va contar contes divertits i ben animats. Ens feia preguntes i també ell tirava un plat cap a dalt i havíem d'aplaudir mentre estava el plat a l'aire. A Halima li van donar un iman en forma de diamant perquè era el seu aniverssari.Fou el millor 9 d'octubre que recordem, ens va passar el temps volant.
El dimecres férem titelles de cartolina, eren un moro i un cristià, les vam pintar, decorar, retallar i els vam posar amb un punxó uns ferrets perquè es menejaren. Ens va costar un poc però quedaren molt xules.
El dijous per la vesprada vam fer jocs populars al pati tots junts: petanca, cadiretes, palmadeta... ens ho vam passar molt be. Després algunes mares de la classe feren xocolate i vam berenar amb esparteros. Estava tot deliciós. Arnau va ser el que mé va menjar, es va prendre dos pots de xocolate i se’n va anar em la panxa plena.
Com el divendres 9 d'octubre no vam tenir classe la setmana va acabar ací.

Concurs "La Pía Unión Virgen del Milagro"

L'any passat molts de nosaltres vam participar al concurs de la Pía Unión de Cocentaina i vam rebre premi en dibuix i pintura:

Sheila Llopis Linares

GRÀCIES PER...

Tu eres la més dolça d'este món,

gràcies per haver-me protegit tots estos anys,

i els anys que em falten en la terra, 

continua cuidant-me i guiant-me.

Gràcies pels pares que m'han cuidat,

seguéix emparant-me tota la vida,

dóna'm el teu amor per sempre.

Mare meua, dona'm la teua bondat.

Carla Kadic Pascual

Dibuixos amb trames

Collages

Jose Luis Moltó

El pasado 8 de mayo, un jugador de voleibol contestano visitó nuestro colegio.

Su nombre es Jose Luis Moltó Carbonell y ha sido nombrado el mejor bloqueador de Europa. A los 19 años abandonó Cocentaina para empezar su carrera profesional. Ha jugado en equipos de Bélgica, Italia, Francia y, por supuesto, en la selección española. Actualmente juega con un equipo italiano y ha conseguido numerosos trofeos y títulos.

Llegó por la mañana, después del patio. Todos le esperábamos en el gimnasio. Estábamos impacientes y un poco nerviosos porque se retrasó. Cuando llegó le recibimos con un fuerte aplauso y dos compañeros, en representación de todos nosotros, le leyeron un texto de reconocimiento por sus logros conseguidos en el voleibol. A continuación los delegados de todos los cursos le hicieron unas preguntas. Después, dos "dinobosquetes", Mónica y Nerea, le dieron un balón para que lo firmara y así tener un recuerdo de su paso por nuestro colegio. Más tarde nos firmó un poster gigante de su cara en blanco y negro que teníamos puesto en la pared del gimnasio. Para finalizar todos nos levantamos y le rodeamos para tocarlo. María, la profe de educación física, le dio un balón de baloncesto y salimos a la pista. Consiguió hacer una canasta poniéndose de puntillas y laragando el brazo tocaba el aro. Nuestro griterío se oía desde muy lejos.

POr la tarde teníamos previsto juegos de voliebol en el Palau. Cuando llegamos a clase, Mila y Susana, nos dieron un pañuelo rojo con el autógrafo de Jose Luis Moltó para que lo lleváramos en el cuello y así diferenciarnos de los otros colegios, el Real Blanc, de amarillo y "El Convent", de azul. Salimos hacia el Palau y cuando llegamos todo el espacio estaba dividido en zonas separadas por cintas. Nos esperaban unos monitores y nos distribuímos colocándonos donde nos tocaba y comenzar el circuito desde nuestra estación.

Había mucha gente, seríamos cerca de mil niños, mas los adultos. Estuvimos jugando con indiacas, minipelotas, globos, pelotas gigantes... Estaba nublado pero hacía calor, pero soplaba un ligero viento que se llevaba los materiales con los que jugábamos. Pusieron música, era !marchosa" y se oía fuerte porque había altavoces grandes. Cada 10 min. un silbato nos avisaba para cambiar de estación. A la vez, delegados de todos los colegios entregaban a Moltó una pieza de un puzle que habíamos hecho en la clase y que, todas juntas, formaban su rostro.

Fue un día agotador pero también magnífico, nos lo pasamos muy bien y no lo olvidaremos nunca.

Els Dinobosquets

Excursió a la Mariola

El passat 26 de març vam anar d'excursió a la Serra de Mariola.

Feia un dia molt bonic perquè hi havia sol. Nosaltres anàvem ben equipats amb motxilla i bon calçat. Estavem tots menys Susana, una de les nostres tutores que no va vindre per l' al.lèrgia.

Anàrem pel Raval fins el camí de la Costa. Ens vam parar en un xicotet mirador per orientar-nos i conéixer les serres que ens envolten i vore el poble. Per la Costa el camí era molt estret i hi havien piteres i figues de pala, semblava una selva. A l'eixir d'alli tot era més ample i paràrem a vore el polígon industrial. Abans de travessar la via del tren vegèrem el Pic Negre. Poc a poc arribàrem a Sant Cristòfol i d'allí seguirem per una carretera bastant empinada i llarga. Alguns estàvem cansats i paràrem a descansar i beure.

Més a dalt deixàrem la carretera i caminàrem per una senda estreta. Mila ens va dir que anàrem en silenci per escoltar la natura i així gaudírem del cant dels ocells, pareixia que parlaren. Teníem fam, però no vam parar fins el Racó de la "mala Cabra". És un lloc humit i esmorsant vam haver de posar-nos les jaquetes. Seguirem fins a la "Penya Banyà" i ja tornà a fer calor. L'excursió s'acabava ací, però com que era molt prompte decidírem continuar fins a un mirador. El camí era estret i dues pedres grans ens impedien el pas. Quasi no podíem arribar del cansanci, sobretot el nostre amic Arnau. La visió des del mirador era espectacular i vam vore el pantà de Beniarrés i com que ja no quedava res Bea ens va dir que arribàrem fins a les "Huit Piletes". A l'arribar la majoria va començar a jugar, i les mestres a descansar.

Després tornàrem cap a Sant Cristòfol i allí de nou a jugar, i les mestres a descansar. A la una i mitja ens cridaren per dinar. Alguns vam preparar un "bufet" de pic-nic i entre tots ho vam compartir, María, una mestra, picava molt, sobretot del xocolate. Al cap d'una estona pujàrem a un altre mirador, el de Sant Cristòfol, ací es veia la via del tren i tota la Plana, i al baixar aràrem al parc i altra volta ¡a jugar!, i les mestres... a descansar., fins a les tres, hora d'anar-se'n. No tornàrem pel mateix camí, anàrem cap a la Penyeta Blanca, des d'allí es veia el poble i la diferència entre el Raval i la Vila.

Vam arribar a l'escola cap a les quatre i tots estàvem derrotats. A l'entrar a la classe uns s'assentàrem i altres es tiràrem a terra mentre li contàvem a Susana tot el que havíem fet.

El dia va ser esgotador, però meravellós.

Els Dinobosquets

Bones Vacances

Heu treballat molt aquest trimestre i us mereixeu unes bones vacances. Passeu-ho molt bé menjant-se "la mona" !!!

Besadetes

Mila i Susana

El pati del cole

Al nostre pati hi ha molta vegetació i està dividit en moltes zones, les de jugar i les de passejar.

A l’entrada hi ha dos jardins amb dos plataners que estan rodejats d’una tanca d’un arbust que es diu tronilla. Les voreres que l’envolten son estretes i la terra dels jardinets és dura. A l’esquerra tenim un jardí de plantes aromàtiques com boix, romer, sàlvia, santolina, alborser i lavanda, però a més a més n’hi ha un caqui.

Darrere hi ha una pista esfaltada que la gastem per jugar a Pilota Valenciana però no és molt gran i en reallitat és de básquet.

També al darrere del col.legi hi ha una zona per passejar, de pedres amb molts arbres, el que més hi ha és el xop blanc. Tenim un marge amb pins, pebrera falsa, fleix i pudora. Quan baixem les escales arribem al pati de baix, amb dues porteries i una pista de futbol envoltada per sorra, amb una morera i un gimnàs, i una tanca que rodeja un pati que no gastem perquè esperem que hi facen el Bosc-I.

El nostre pati és molt xulo, però a mi m’agradaria que posaren un parc i també que feren ja el Bosco-I per a estar amb els postres amics d’allí.

Raul Sánchez

Una mancha

Hemos jugado a interpretar las imágenes que nos han salido a partir de una mancha con pintura roja y blanca en un papel.

Nanos 2009

Visitar els carrers del nostre poble és un plaer i quan arriba la festa dels Nanos li toca al Raval. Carrers estrets, tortuosos, cases blanques, silencis i oblits.
En la Fira i en els Nanos gaudim d'un espai que ens transporta a uns altres temps plens d'història.
Tos costeres i corbes que ens conviden a córrer i a amagar-se, olors que ens acompanyen... i de tant en tant les nostres rialles els omplen d'alegria. I allí, darrere la porta, gent major que de vegades ens obri sa casa i que no vol deixar tot sols el Raval.

Mila

Carnestoltes

La Petita salvatge

El passat 27 de febrer va vindre a la classe la nostra amiga Mª Dolors, la bibliotecaria de Cocentaina. L'haviem convidada per a que assistira a l'animació lectora de "La Petita Salvatge". El conte tracta d'una xiqueta i un gos que vivien tots sols a la muntanya i de com van fer dos amics més: una óssa i el seu cadell. En eixe moment vam gaudir d'una música suau i d'unes imatges projectades en una pantalla gran mentre escoltavem la lectura del conte, així conseguirem una màgia especial. A l'acabar vam fer un col.loqui.

Després de comentar el que més ens havia agradat vam concloure que hi ha que deixar que algú més entre en la teua vida. A continuació li regalarem una targeta que contenia algunes de les imatges de "La Petita Salvatge" per a que tingués un record. També li vam recitar poemes fets per nosaltres: "El camello viajero", "Perezosa Bengal", "El cocodrilo Pillo" i per acabar, tots junts li cantarem el nostre "Rap de Cocentaina".

Mª Dolors es va sentir molt entusiasmada i satisfeta. Ens va dir que si tornavem a fer una altra animació lectora, estaria molt contenta d'assistir i en el seu "Blog de Poesia infantil i juvenil" va penjar els nostres poemes i a més a més un comentari molt entranyable, felicitant-nos i animant-nos a continuar així.

Els Dinobosquets

Traviesa naranja

Una canción tradicional de cuerda nos ha inspirado el siguiente poema:

La naranja se pasea
de la mesa al comedor
y mientras tira los vasos
a todos pide perdón.
Traviesa naranja
pelota saltarina
¡mira que eres juguetona,
tú y tu amiga Clementina!

La naranja se pasea
de la plancha al camisón,
se tropieza con el cable,
se quema con el vapor.
Traviesa naranja,
naranja alicantina,
¡mira que eres revoltosa
aunque seas chiquitina!

La naranja se pasea
de la puerta al ascensor
y cuando sale a la calle
se cae al contenedor.
Traviesa naranja
sucia andarina
te metiste en la basura
y ahora hueles a sardina.

¡Ay naranja, naranjita,
vete con mucho cuidado
que si te pilla Manolo
te va a comer de un bocado!

Autor: els Dinobosquets

Carnestoltes

Pel gener
pel febrer
Carnestoltes
hem de fer
qui no vulga
Carnestoltes
que tanque les portes.

Perezosa Jaguar

Bengal, hermosa jaguar
vida sudamericana
en la selva tropical.

Noche serena
sale de caza,
su presencia
nadie la espera.

Vestido moteado
bella jaguar
¡quién no diría
que fuera Bengal!

Ojos limonados
pequeña nariz
amplia boca
paladar refinado.

Es dormilona,
muy perezosa
!y es muy vaga
al hacer las cosas!

Autor: Jorge Coloma

El cocodrilo Pillo

El cocodrilo Pillo
siempre juega
con su cuerda de hilo.

Le gusta bañarse
pero no tanto
calentarse.

Tiene un amigo, Marcos,
que a veces
se queda a cuadros.

Y vive en un sitio
que es algo
fresquito.

Autor: Alejandro Rozas.

Un camello viajero

Este año, en Cocentaina, los Reyes Magos llegaron en camellos y nosotros decidimos investigar en el cole sobre estos animales que tanto gustan a los niños. Hemos aprendido que tienen unas pestañas muy largas para que la arena del desierto no les entre cuando hace viento, también que pueden resistir varios días sin comer ni beber y que luego pueden tomar hasta 100 litros de agua de una sola vez, que se les llama "barco del desierto"... y muchas otras cosas más.
Y después hemos hecho un poema. (Susana)



Tello, hermoso camello
de largas pestaña
africano y bello.

Bajo la luna de plata,
sereno oasis
vergel incierto,
descansa en la fría noche
todo es calma
duerme el viento.

Con el sol de la mañana
perezoso se adentra
en el desierto muerto,
errante la caravana
bajo el calor sofocante
del sol en el alto cielo.

Hacia la lejana Arabia
y más alla por el Gobi
cansado camina Tello.
Es un barco en el desierto
marinero en mar de arena
feliz arriba a su puerto.

Autor: Els dinobosquets

La Taronja

Escrivim tot allò del que tenim vivències, per això hem dut a l’escola una taronja, per observar-la bé i així poder descriure-la. Ací teniu una mostra del que hem fet. (Mila)

És molt bo menjar fruita, però sobretot la taronja. La millor època per menjar-la és l’hivern, perquè té totes les propietats i ajuda a prevenir els costipats, perquè té vitamina C.

És de color carabassa i de vegades té taques negres perquè el vent remena pedretes i també perquè les branques li peguen a voltes.
La pell és blaneta, rasposa i de vegades té bonyets. Algunes son rodones i altres ovalades. Pesa de 150 a 300 grs.

Per dins la pell fa olor a suc de taronja. És de color blanca. Té un sabor fort i àcid o dolç. Al centre té un eix que és allò que queda de la branca per aguantar-se. Els gallons tenen forma de lluna i la seua pell té com una taranyina i dins de cada galló hi ha milions de bossetes plenes de suc.

La taronja s’utilitza per fer pastissos, gelats, suc… Hi ha moltes classes de taronges com la Navel, Navelina, Clementina…

Genís Pastor

No dudaría

Si pudiera olvidar
Todo aquello que fui
Si pudiera borrar
Todo lo que yo vi
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Si pudiera explicar
Las vidas que quite
Si pudiera quemar
Las armas que use
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia

Si pudiera sembrar
Los campos que arrasé
Si pudiera devolver
La paz que quité
No dudaría
No dudaría en volver a reír

Si pudiera olvidar
Aquel llanto que oí
Si pudiera lograr
Apartarlo de mí
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas

Usar la violencia

Antonio Flores

Esta cançó ens ha agradat molt, és un cant per la pau i la negació de la guerra.

Pasapalabra

Comencem un nou any i un nou trimestre i estem molt contents perquè estem aprenent coses noves, com les divisions.
Volem explicar-vos un joc que estem fent per repassar tot el que hem donat, es diu Pasapalabra, com el de la tele. Hem començat pel Medi, pero en farem també d'altres matèries. És molt senzill jugar: tots tenim un full amb tres columnes, una amb l'abecedari i les altres dues per contestar. Les mestres ens fan una pregunta per cada lletra, si la sabem contestem, si no posem una ratlla. A l'acabar s'arrepleguen els fulls i es conten els encerts. Ens donen dos punts per resposta encertada. Després, al cap d'una setmana tenim una segona oportunitat i li fem una volta sencera més al rosco, però les respostes tan sols valen un punt perque tenim temps per repassar.
És molt divertit jugar! I per què vosaltres també pugau fer-ho ací us deixem les respostes.

NOTA: Les lletres que estan entre parèntesi ( ) corresponen a paraules que tenen eixa lletra localitzada al mig i no al començament