jueves, 29 de septiembre de 2011

ROTULADORES MÁGICOS

ROTULADORES MÁGICOS

En un país muy lejano, pero que muy muy lejano, donde vivía una noma. Hoy, día 21 de septiembre, era su cumple.

La noma se llamaba Marta y era la hermana de la noma Irina, Irina le regaló un paquete de rotuladores a Marta, ya que era su cumple.

Marta le dijo a Irina muy enfadada:

-¡El único regalo que tengo, y me regalas unos simples rotuladores!

Irina contenta le dijo:

-¡Mira que eres boba! No ves que son mágicos, lo pone en la carátula.

Marta pensativa dijo:

-¡Aaaaah! Entonces sí que me gustan.

Cuando Irina se fue a su casa, Marta se quedó sentada en el sofá, leyendo las instrucciones, para saber como funcionaban. Las instrucciones decían que si tú dibujabas en una hoja, alguna cosa con esos rotuladores se haría realidad.

A Marta desde pequeña le gustaban mucho las Barbies, cogió un papel y con los rotuladores dibujó a una barbie y puso en un bocadillo “Yo”. Se hizo realidad, se convirtió en una Barbie, lo malo es que no podía hablar, por la tarde vino a visitarla su hermana Irina, llamó al timbre pero como no le habría la puerta, Irina con su super fuerza tiró la puerta con una patada, de repente vio la Barbie (que era su hermana), y también vio el dibujo. Irina también se convirtió en Barbie pero como eran Barbies no se podían mover.

Finalmente, se quedaron las dos como Barbies en la casa de Marta.

Paula Sánchez Ballester

viernes, 23 de septiembre de 2011

DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER

El dia 21 de setembre del 2011 era el dia mundial de l'alzheimer. El nostre mestre Joan, com eixia a presentar la revista AFAMA, ens va triar a Sara, Raquel i Àlex per a recitar el poema 21 de setembre, que tracta sobre esta malaltia.Tots els dies a l'hora del pati practicaven el poema, per a que el dia de recitar ens eixira bé. El dia 21 de setembre vam passar per totes les classes recitant el poema per a què reflexionaren sobre la malaltia.


Quan vam arribar a les 19:30h vam entrar al centre social del Real Blanc, que estava molt ple. Vam veure que hi havien alguns amics i familiars, i també el nostre mestre, a nosaltres ens van reservar unes cadires davant. Va començar la reunió parlant Rafaela Prats, que és la presidenta d'AFAMA. Després va parlar un neuròleg i, finalment, Joan va presentar la revista, i quan va acabar vam pujar per a recitar el poema. Mentre estàvem recitant, Paula ens estava fent fotos per al blog. Quan vam acabar, molta gent ens va felicitar per lo bé que ho havíem fet. Quins nervis havíem passat!

Va ser una experiència única que no oblidarem mai.


Àlex, Sara G. i Raquel

FOTOS: Paula



miércoles, 21 de septiembre de 2011

PRESENTACIÓN DEL YE-FAKY

Cocentaina, 9 de Septiembre de 2011

¡Presentación del YE-FAKY!

¡Por fin ha llegado el gran día! Hoy sábado día 10 de Septiembre de 2011 por la tarde a las cinco es la presentación del YE-FAKY, ¡Van todas las categorías!

Ya he comido y me estoy poniendo el equipo, la camiseta, el pantalón, las calzas...

Ahora me dirijo al polideportivo con el coche, ya he llegado y veo unas cuantas niñas con una camiseta roja, son mis amigas, que están esperando a que venga nuestro entrenador Cristian, todas estamos muy nerviosas, ya que es la primera presentación a la que asistimos.

¡Por fin, ha llegado Cristian! Nos ha dicho que vayamos a la pista del pabellón, antes de ir a la pista, queremos ir al aseo, ya que muchas, de los nervios, están meándose.

Al entrar de repente nos encontramos con una lámpara como la de los genios, Sheila como es muy atrevida, la frotó como en las películas, de repente salió de la lámpara un genio, que nos dijo que entre todas teníamos que pensar un deseo sobre el equipo, le dijimos el de ser tan buenas como nuestras entrenadoras, el genio se equivocó y en lugar de darnos las prácticas nos intercambió los cuerpos, las entrenadoras éramos nosotras y nosotras ellas.

Ya se ha acabado la presentación y ahora les toca a las entrenadoras (nosotras) hacer el partido, ya hemos acabado y hemos quedado 0-30 ha sido un fracaso.

Ahora falta buscar el genio -pensé yo-, fuimos al aseo y nos lo encontramos, él nos cambió los cuerpos.

Finalmente, hemos aprendido que si queremos ser buenas, tenemos que entrenar mucho, igual que nuestras entrenadoras.

Paula Sánchez Ballester

lunes, 19 de septiembre de 2011

EL PRIMER DIA DE CLASSE

Hola, hui és el dia 8 de setembre, és el primer dia d'escola!
Aquesta nit passada m'ha costat un poc dormir ja que estava un poc nerviosa, aquest any ja és l'últim curs de primària i també l'últim en el Bosco, ja que se n'anem a l'institut.
Aquest matí quan he entrat a l'escola hi havien molts xiquets nerviosos...
Ens hem reunit tots en la meua classe 6é B per a parlar un poc tots junts, hem recordat de quan l'any passat vam entrar a 5é i ens vam encontrar amb Ana i Joan, també del que havíem crescut des de l'any passat. Després ens han comentat que aquest any anàvem a tindre llibretes...
Més tard ens han visitat els alumnes de tercer ja que venien del Bosco I, en eixos xiquets estaven el germà de Jonathan, la germana d'Andreu, el germà de Nerea i la germana de Mireya.
Després cada u se n'ha anat a la seua classe per a ordenar-se els llibres, el material...
A les 11:00 hem eixit al pati, ha sigut molt emotiu per que hem vist a Susana, M·Angels, Mila, Enric...
Aaaaa ! Se m'oblidava al col·legi hi ha una mestra nova que es diu Lorena serà la nova mestra de gimnàstica i informàtica.
A l'acabar del pati hem estat amb Ana fent un joc que tractava que una persona buscava una paraula en el diccionari, i la apuntava en la pissarra, després els altres tenien que posar el significat que creien que era.
Després hem estat amb Joan contant cada un el que havia fet en les vacances, uns se n'anaven a la caseta, altres a Cartagena, a Benidorm...
Finalment, ens ha manat de deure aquest text, i ens n'hem anat tots molt contents a casa.

Paula Sánchez Ballester




LES VACANCES

La meua familia i jo vam decidir anar de vacances a Castella i Lleó, i més concretament a Sòria.
Allí ens instal.làrem en un camping al costat de un llac que es deia “Playa Pita”. Al costat d'aquest càmping hi havia una xicoteta població anomenada Abéjar i en aquest, i tots el pobles que anava, hi havia un niu de cigonyes al campanar de l'església.
Un altre dia vaig anar a visitar “Los picos de Urbión”, una serra a tres hores caminant de Sòria, va ser un viatge dur però va valdre la pena perquè aquelles vistes eren impresionants, allí també cal dir que naix el riu Duero.
Al dia següent vaig anar a Sòria, la capital, és una ciutat molt bonica i plena de gent, on cal destacar que té moltes esglésies que visitar, per la vesprada anàrem al museu Numantí, on es pot veure com vivia aquesta antiga civilització de l’època romana, també hi ha restes del poble que es troba molt a prop de Sòria.Tambe vaig vore el museu d’Antonio Machado.
Un altre dia anàrem a caminar per la serra i ens endinsàrem en un camí forestal on hi vam vore molts esquelets de cabres i vaques menjats per voltors, ja que les vaques allí són un recurs molt important, per això n'hi ha moltissimes pero tots el llocs, en qualsevol poble se'n podien veure. Mentres caminavem, d’un corral on les vaques dormen en hivern , va eixir un cèrvol. Més tard anàrem a dos poblacions, Salduero i Molinos de Duero, allí cal destacar que no hi ha piscina, es el mateix pantà que l’han arreglat, li han posat escales i el que cal per banyar-se.També hi ha que dir que totes les cases dels pobles estan molt ben construïdes, estan fetes de pedra i totes tenen el seu jardí.
L'últim día vaig anar al “Cañon del rio Lobos”, el primer parc natural fet a Sòria, tu vas caminant per allí fent “La ruta del rio”, es a dir vas recorrent el camí al costat del riu i de vegades per damunt i al final del camí hi ha una cova enorme on vivien els prehistòrics, el sostre estava negre de les fogueres que feien per calfar-se i es diu cova de San Bartolomé, i al costat de la cova hi ha una ermita feta i on vivien molts templers. I per la vesprada, després de dinar anàrem a la población d'Ucero, on hi ha un castell sense restaurar molt gran on hi ha molts nius de voltors que sobrevolen per damunt del teu cap, i prop d'allí també hi havia un jaciment de petjades de dinosaures del juràsic.
Ha sigut un viatge molt interessant i he vist moltes coses que havíem parlat a l'escola i que ara tinc moltes ganes de contar-ho a tots.

Edgar Company Pinillos

UN ESTIU MERAVELLÓS

Enguany he passat unes vacançes d'estiu molt bones. Van començar el 23 de juny, quan es va acabar la festa de “Fi de Curs”. Els últims dies del mes vam tornar al cole per arreglar la biblioteca.
Tot el més de juliol anava a la piscina amb els amics. També feia tots els dies, pagines del quadern d'estiu. El 31 de juliol vam anar a un a mina anomenada Agrupa Vicenta en la Unión (Múrcia). Agafàrem un trenet, el meu pare cantava... “El tren fara Xu-xu” i Paula no parava de dir “Papa, calla't”. Dins de la mina ens vam posar un casc. Hi havia un llac del color de la sang, a causa de juntar-se amb el ferro.
Després passàrem 15 dies en El Campello. Jugàvem a la “Wii”, anàvem a la platja, també a la piscina i a la geladeria. Allí ens vam assabentar d'una notícia terrible, s'estava cremant la serra de Portman, al costat de la mina que sols feia un mes que l'havíem visitada. Jo hem sentia disgustat perque sols feia un any que estava oberta per al públic, i havia costat 3 anys en restaurar-la.
En setembre van ser les festes de Banyeres de Mariola. Per acabar, me'n vaig els dies 17 i 18 a Salou per a vore el Musical de Jeronimo Stilton.
Per a mi ha sigut un estiu molt divertit i espere que el de l'any que ve, també siga així.

Raúl Sánchez Ballester