POEMES

Encara que durant el curs hem anat aprenent, recitant i escrivint poemes, ara portem dos setmanes treballant intensivament la poesia en les classes de valencià: hem anant llegint poemes dels llibres que tenim i cadascú anava triant els que li agradaven, els copiava en un full en blanc, els decorava i anàvem recitant-los a la classe, comentant què ens agradava, què volia dir el poeta i com ho expressava, i també què no enteníem. També hem conegut la biografia del més gran poeta valencià de sempre, Ausiàs March, i hem recitat el seu poema "Veles e Vents", Joan ens va recitar "Així com cell". Ara estem triant un poema per recitar-lo a les altres classes i també en un acte que farem per a les nostres famílies.
Un dia Joan ens va sorprendre i ens va dir que anàvem a escriure un poema entre tots, vam començar per un vers que algú va dir i ens va agradar, vam comptar el nombre de síl·labes i vam anar dient propostes per continuar, algunes ens agradaven de seguida i anaven obrint per on seguir el poema, altres véiem que desentonaven, Joan ens feia alguns suggeriments per millorar-los i finalment (mitja horeta) així és com van quedar:

EL RODAMON

Salut i alegria
per a tot el dia,
cantant i ballant
mes que caiguen llamps,
així és com vaig jo
fet un rodamon.


NIT ESPECIAL

Ulls de la nit, sempre bons amics,
mirant les estrelles naixen poemes.
Nit espacial, la lluna ens saluda
mentre els núvols l'acompanyen ballant,
les constel·lacions van a enamorar-se
embevent-se en l'aigua de la mar.


Vos han agradat?

XXXI 13 HORES ESPORTIVES

El dia 23 de maig de 2011, se celebraren a Cocentaina les 13 Hores Esportives Municipals.
Vam poder participar en molts esports com: futbol 7, futbet, bàsquet, hoquei, tennis, pilota valenciana,... i atraccions com el roller ball, un castell unflable, maquillatge i diferents paradetes per comprar-se menjar o beguda.
Les xiques jugaren un partit de futbol sala contra les del Santa Rosa, desgraciadament van perdre 1-19. Però ens ho vam passar molt bé.
En canvi els xics jugaren tres partits. El primer, el segon i el tercer els perderen 5-1, 10-0 i 7-2,
va ser penós¡¡¡¡¡ L'últim partit el van empatar 3-3 , però necessitaven un seté i huité lloc, així que ho feren a sorts i... Guanyàrem!!! Així que fórem els setens, o més ben dit: penúltims!
Altres disfrutaren molt jugant a altres esports que hi havien, com tennis taula que jugava Àlex, Xavi, Edgar i Raül. A tennis jugava Alba F, va jugar cinc partits i els va guanyar tots.
I així és com vam passar el passat dissabte que ens va acompanyar tan bé l'oratge tan bo que feia. QUIN DIA MÉS MOGUT¡¡¡

Paula, Alba F i Alejandro R.

III FESTITRÒ

El dia 19 de maig vam anar a Ibi perquè se celebrava el "Festritrò."
Quan arribàrem, de seguida tots molt contents i il·lusionats entràrem al "PARC DE LES HORTES", allí vam vore a molts xiquets de diferents escoles, de seguida ens van dir on col·locar-nos. Estava tot molt organitzat, hi havia un escenari, fonts, serveis, rampes, gronxadors, es a dir, molts parcs i jocs, i quan ho miràrem tot ens asseguérem i ens posàrem a esmorzar. Va vindre Pilar diem-nos que ens n'anàvem a la plaça de "l'esglesia " ens va donar un cartell on posava d'on érem i el nostre col·legi. Primer l' agarrà Irina i Nerea, també darrere anàvem nosaltres i alguns companys tocant el tambor i la caixa i els altres cantant estàvem super contents, finalment arribàrem, ens van dir que cantaríem els tercers, en cada plaça cantàvem tres col·legis, nosaltres quan vam cantar estàvem molt nerviosos, però vam ser un dels millors que ho hem fet, finalment marxarem tots junts a la plaça següent allí cantaren altres tres grups que també ho van fer molt bé, després anàrem a la següent plaça, van cantar unes cançons noves que no coneixíem, després la plaça dels Reis Mags que també va estar molt bonica .
Toràrem al "PARC DE LES HORTES" dinàrem i més tard se n'anàrem a jugar, s'ho passàrem molt bé jugant. Després ens van donar un diploma per haver participat, més tard anàrem a comprar-se un gelat i quan tornàrem al parc ja ens esperava l'autobús.
Va ser un dia esgotador però molt divertit, esperem tornar l'any que ve.

ELS PIRINEUS

Heu estat alguna vegada als Pirineus? Jo sí i estic segur que us agradarien. Són unes muntanyes tan altes, tan verdes i amb tanta aigua brollant per tot arreu que semblen eixides d’un conte.

Cada estiu els meus pares em porten a Benasque que és un poble que està als Pirineus. A mi m’encanta anar, encara que està molt lluny. Per poder arribar tardem quasi un dia sencer, però val la pena. Arribem cansats i, només obrir les portes del cotxe es nota una frescoreta… El meu germà, quan érem més xicotets, pensava que el poble tenia aire condicionat pels carrers perquè a Cocentaina feia una calor insuportable i allí estàvem tan fresquets...

De bon matí, solem anar d’excursió a la muntanya. Ens preparem la motxilla amb menjar per a tot el dia i roba d’abric ja que aquestes muntanyes són molt altes i per allà dalt fa un fred que pela. Després encetem la ruta a peu que no sol ser més curta de dues o tres hores sense quasi parar de caminar. Així contat sembla una tortura però cal dir que nosaltres anem a poc a poc, gaudint del paisatge. Algunes vegades ens marquem rutes complicades que arriben als ibons que són llacs de muntanya preciosos on es veu reflectit el cel. Altres vegades anem a buscar alguna cascada, que són molt impresionants de tan altes. Als Pirineus l’aigua és transparent i està molt però que molt freda i si no, que m’ho pregunten a mi que m’agrada banyar-me i quan isc em quede com si fos un glaçó o, com diria el meu iaio, més gelat que un poll. Jo tinc molta cara dura ja que no em canse gens ni miqueta perquè sempre em porten al coll en una motxilla especial i, fins i tot, si el camí és molt llarg puc pegar una becadeta.

Però no penseu que sempre anem al cim de les muntanyes. Algunes vegades ens quedem a descansar prop de casa, al costat del riu, a un lloc màgic que anomenem “ la illeta”. Allí hi ha tot tipus d’animals. Mira, se m’ocorre una idea, abans de seguir contant res més, us diré algunes endevinalles a veure si sabeu quins animals ens podem trobar. Ahí va la primera…

Més de cent en un camí

i no fan ni pols ni remolí.

Ho haveu endevinat, són les formigues! A la illeta hi ha formiguers gegants i, quan passem prop d’ells hem d’anar botant si no volem que les formigues roges que hi habiten se’ns mengen les cames. Fa molta risa veure com anem tots saltant pel mig de la vegetació. Com no podia ser d’una altra manera, prop del riu hi ha unes basses on viuen uns animalets una mica especials, a veure si ara endevineu qui són:

Encara que no sóc peix

dins de l'aigua sempre estic

i cantant estic contenta

així que arriba la nit.

Molt bé, són les granotes que hi ha barbaritats i de vegades les sentim cantar a la bassa. Si ens apropem a la vora podem veure milers de cullerots que es mouen molt de pressa dins l’aigua. M’encanta agafar els cullerots en la mà perquè fan picoretes al palmell però, això sí, no els tenim molta estona a les mans que sinó es moririen ja que necessiten tenir sempre la pell banyada.

Prop de la illeta hi ha uns pous d’aigua profunda on, els dies que fa molta però que molta calor anem i ens capbussem dins, això sí, hem de posar-nos el vestit de neopré perquè sinó ens quedem congelats i, així i tot, hem d’anar en compte perquè no podem estar molta estona dins l’aigua. Un dia vam veure un animalet dins del pou...

Camina sense tenir cames,

xiula sense ser xiulet;

qui no ho endevina

ja pots dir que és un ximplet.

Sí amics, era una serp, una serp llarga i grossa que ens va fer tanta por que ens en vam eixir com si fórem uns coets.

Però si hem de parlar d’animals, els que més m’impresionen són les... ai! Quasi us ho dic sense adonar-me’n!

Va caminant,

la cua gronxant,

Supose que saps

de sobres qui és,

perquè ja t'ho he dit

i no t'ho dic més.

Correcte, són les vaques. A Aigualluts, una de les cascades més famoses de la zona, hi ha centenars pasturant pel prat tan tranquil·les i són tan grans i de prop em fan tanta por...Mon pare les toreja amb el xubasquer roig del meu germà i a mi m’encanta i em fa una risa de por perquè quasi sempre acabem corrent davant de les seues banyes.

Com veieu anar a Pirineus és ben divertit així que, si encara no teniu plans per a este estiu no us ho penseu, aneu i si voleu trobar-me, ja sabeu, m’haureu de buscar ben prop de l’aigua.

PAU AGULLÓ I INSA

DE CARA AL "FESTITRÒ"

El dia 19 de maig els alumnes de 5è i 6è anirem a Ibi al "III FESTITRÒ" a cantar una cançó que s'anomena "MARXEM TOTS JUNTS AL CAMPAMENT", l'acte es celebra amb motiu de la "XXIV Trobada d'Escoles Valencianes" que enguany tindrà lloc a Ibi el dia 5 de juny.
Allí ens trobarem prop de 1000 xiquets i xiquetes de les comarques de l'Alcoià i el Comtat. Passarem allí tot el dia, esmorzarem, anirem cantant per diferents lloc d'Ibi, dinarem i tindrem temps per jugar.
Portem uns quants dies assajant la cançó amb la nostra mestra de música, Pilar, i ens aconpanyaran els mestres Joan, Anna, Enric i Santi.

Esperem passar-s'ho molt bè. Ja ho contarem ací.

Autores: Halima i Carla

Per fi vam anar al Festitrò i aquestes fotos són una bona mostra del que va ser.

DESPRÉS DE VACANCES

El dia 3 de maig vam començar el tercer trimestre. Com estem estudiant l'Antic Egipte Joan ens ha ensenyat fotografies, com del Riu Nil, del temple de Luxor, de la Piramide de Gizeh, l'esfinge,...
Amb Ana hem avançat molt corregint amb la pissarra digital els problemes de Matemàtiques sobre els angles.