L'ESPERANÇA

Hui m'he alçat i estava plovent,

els núvols volaven

i el vent anava corrent

He vist a dalt d'un arbre

un pardal molt xicotet

acurrucat en un raconet

resguardant-se del fred.

Anava passant el dia

i jo mirava el cel,

eixes llàgrimes que plovia

van encendre el paisatge:

darrere d'una muntaya

van eixer set colorets

que dibuixaven un arc

que il·luminava tot el cel.

la naturalesa és bonica

i hem de disfrutar-la

amb els ulls ben oberts.

Alba Gallego Moltó