AMICS!!!!

Estàvem en el dia 20 de Gener del 2030 i Nerea Hernan Espinosa tenia ganes de saber dels seus amics, ja que sols s'havia que estaven repartits per Europa estudiant i treballant.
Va decidir pegar la volta a Europa caminant per a buscar els seus amics i convocar un sopar. Va cridar per telèfon a Raúl Sánchez ja que era un dels amics i l'havia vist per la televisió ja que era periodiste. Van quedar en que ell li contractaria un càmera per acompanyar-la i anar gravant-la en el viatge. Van començar la ruta a Barcelona perquè allí sabia que estaven Kevin i Damian jugant amb l'equip F.C Barcelona. Va anar a un dels seus entrenaments i els va veure i va cridar:
-Kevin !!!! Damian !!!!!! Sóc Nerea la vostra companya de classe!!!
Kevin i Damian la van veure i van anar corrent fins a ella:
(Mentrestant el càmera ho estava gravant tot)
-Nerea, què fas ací? No veus que estem entrenant. Va dir Kevin.
-Ja ho sé.... Però es que se m’ha ocurregut una idea genial !
He pensat que podríem organitzar un sopar amb uns quants amics... I per això estic pegant la volta al món en busca d'alguns...
-Per què no ho has dit abans ? Clar que sí dona... Anirem encantats. -Va dir Damian.
-I on serà ? A quina hora ? -Va preguntar Kevin.
-Serà el dia 20 de febrer al bar que treballa ma mare a Penàguila a les 8:00 de la nit.
-Val, allí estarem.
-Adéu, he d’anar a buscar a més amics...
Nerea va posar rumb fins a París a on s'encontraven Sara L, Sheila i Raquel fent el musical del Rei Lleó.
Va comprar una entrada per a una sessió del musical i com no... Sara L era el Rei Lleó i Sheila i Raquel eren maquilladores..
Va parlar amb elles i els va dir el mateix, Nerea no pensava mai que els agradaria tant la idea...
Després va posar rumb al Regne Unit a avisar a Arnau que estava treballant en una pastisseria molt famosa. Va avisar a Alba V a Albània, Paula a Noruega, Irina a Itàlia, Genís a Rússia, Andreu a Finlàndia... I així fins que va avisar a tots....
Per fí va arribar el dia esperat, tots van ser molt puntuals... tos anaven molt mudats.
I quan la narradora (jo) ja pensava que s'havia acabat la història, va passar una cosa molt estranya... Els van servir per a sopar una granota fregida per a cada un, ulls fregits, dits frescs, sang per a beure....
Nerea es va enfadar molt amb sa mare ja que va ser la cuinera i es va quedar molt preocupada per si els amics es burlarien d'ella, però tots a la volta li van dir:
-Nerea l'important és que estem tots junts... !
-Nerea, Nerea ! Desperta que fas tard a l'escola... - Va dir sa mare.
Nerea es va adonar que tot era un somni i va aprendre que ella els amics no els perdria de vista com en el somni...
Conte contat ja s'ha acabat!

Paula Sánchez Ballester