FI DE CURS

FÍ DE CURS

-Avui, divendres dia 22, ens reunim ací, al bosco, per celebrar el FÍ DE CURS, amb tots vostés Paula i  David  amb el discurs que han preparat:

• Bona vesprada a tots i a totes!

• Per favor, Paula, no sigues tan eixuteta, posa-li un poquet més de gràcia i precisió…

• Què vols dir? Què he fer, saludar-los un per un i llegir el part meteorològic?

• No, dona, no… Però podries dir: “Bona vesprada, amigues i amics, pares i mares…”

• Iaios i iaies, mestres i… mestres i…, David; i les mestres i els mestres, com els diferencie?

• Xe, Paula, pareix mentida, tan sabuda que ets i que no ho sàpies dir: mestres i… clar, dona!: mestres i mestres!

• Bé, doncs això… bona vesprada a totes i a tots! Un altre any any més ens reunim ací per celebrar el fí de curs de la nostra escola, el BOSCO!

• Han sigut deu mesos de moltes activitats i experiències, d’ensenyar-nos moltes coses i anar fent-nos majors: mireu, si no,els alumnes de 3 anys… l’altre dia entraven per primera volta a l’escola i ara acaben el seu primer any…

• Sí, igual que nosaltres: fa ben poquet… i mira, ja ens volen jubilar de l’escola!

• És veritat, igual que Mila i Enric, a ells també els jubilen…

• Ai, com passa el temps! Encara me’n recorde jo quan van començar els dos de mestres…

• Vinga, tinguem un poc de trellat, que estem desbaratant-nos i si anem així encara acabaré jo contant xistes…

• És veritat! Anem a parlar de la Festa del Fi de Curs, Què vos ha semblat la batucada tant marxosa amb què hem començat?

• És que ha de ser així, ens hem de fer sentir i, amb l’alegria que ens caracteritza, seguirem demanant la unificació del Bosco.

• I ara anem a començar les actuacions, que alguns ja estan impacients…

• Des de fa molts anys, Alicia Montava s’encarrega d’ensenyar les danses tradicionals de les nostres comarques als alumnes que tenen ganes d’aprendre-les i també, amb la seua gràcia i sentit de la innovació fa adaptacions de balls moderns. I sempre en la Festa del Fi de Curs ens ofereixen una mostra del que han estat treballant durant l’any.

• Ara, les dansadores i dansadors del Bosco ens interpretaran dos balls: el grup del Bosco 1 ballaran un merengue que ens ensenyarà la “Taula de Multiplicar” i el grup del Bosco 2 el ball titulat “Under the same sun” (està clar... sota el mateix sol)

(PAUSA)

- Mare meua, que bé que ho han fet…

• I com no… Quan es tenen ganes de fer les coses ben fetes i es té la gràcia que tenen aquests xiquets i xiquetes, ens ha d’agradar precís

-Doncs ara arriba el torn per als xiquets de 2n que, com s’han fet prou majors, van a fer el seu primer gran bot: van a passar del Bosco 1 al Bosco 2, l’escola del majors! I per celebrar-ho han preparat un ball molt guai que segur que ens agradarà.Ens interpretaran una dansa occitana “Lo Chiborlini” …

(PAUSA)

- Molt bé! Un merescut aplaudiment per als nostres amiguets de 2n que seran els que ens substituiran a nosaltres ací dalt

 

- Ai, Paula, no digues això, que em tremolen les cames i, potser, se m’escape alguna llagrimeta… I ací dalt no quedaria gens bé.

- Sí, a mi també em passa, però hem de seguir avant… Per a nosaltres, els Dinobosquets s’acaba el nostre pas pel Bosco i ens espera l’Institut.

-Te’n recordes de quan vam començar? Pareix que fóra ahir …

-Tot va començar als tres anyets, quan ens disposàvem a entrar per la porta gran del Bosco I.-

-Els nostres primers mestres van ser Montse i Joselu, els que ens van endinsar en el món dels contes i de les lletres.

-Encara se'n recordem de les primeres excursions: la granja escola, l'oceanogràfic, el safari...-

-Més tard vam estar amb M.Angels i M.Carmen, que ens va ensenyar bé a llegir i ens van preparar per anar al Bosco 2. -

- De 2n passàrem a 3r i ens donaren la benvinguda Mila i Susana (sempre amb el seu somriure tant meravellós).

- I en 3r i 4t se'n vam anar de fi de curs a Elx, a patinar sobre gel (però estàvem més temps en terra que patinant...)

-l de 4t se'n anàrem a 5é amb Joan i Anna. Estàvem un poc nerviosos ja que al jubilar-se Paco, no sabíem qui ens tocaria de mestra o de mestre.-

-Però al final ens vam assabentar que era una xica anomenada Anna, que des que la vam veure ens regalà el seu somriure.

-Ei... No t'oblides de Joan, sempre amb la seua càmara i la botelleta d'aigua…

-A mi m’han passat ràpidament els dies amb ells, tots els dies disfrutava aprenent.

-Estic segur que mai oblidarem a estes persones tant meravelloses, que hem conegut i que han format part de la nostra vida.

-I tampoc no ens oblidem de persones tan especials per a nosaltres com M.Angels, Pilar, Lorena, Jose David, Yagmur, Ana, Reyes...

- I per a què ens recordeu ben alegres, anem a acomiadar-nos amb uns balls que hem preparat amb molt d’amor i carinyo i on hem inclòs un dels que ens va ensenyar Yagmur, a qui tant estimem. Per a tots vosaltres.. “Acomiadament del Bosco”

(PAUSA)

- Esperem que vos haja agradat, nosaltres i ens ho hem passat molt bé inventant-nos el ball i assajant-lo durant molts dies.

• Ja heu vist… “Acomiadament del Bosco”, on ens hem educat i hem passat més de mitja vida! I també més de mitja vida, però passant molts, molts més anys que nosaltres educant a tantes generacions de xiquets i xiquetes a l’escola: Mila i Enric, que també s’acomiaden ara del Bosco.

• I això no pot passar així com així, mereixen l’homenatge públic de tots els qui formem el Bosco. Susana i Carme, les seues companyes de nivell ens diran unes paraules de testimoni.

• I esperem que ells –si poden- també…

(PAUSA)

• Homenatge molt emocionant.

• I merescut! Però confiem seguir trobant-los per l’escola... (Hi ha coses que sense ells no funcionaran bé)

• I la Festa continua… Ara arriba l’hora de l’espectacle, tindrem a Norman, el contacontes que, ben segur, ens deleitarà amb la seua actuació. Pareu-li atenció i participeu.

• I també acosteu-vos a la paradeta que l’Associació de Mares i Pares del Bosco tenen instal·lada al cobertet. Un refresquet, un mosset ens vénen a tots molt bé.

• Ei, però molta atenció, que el programa de la Festa no s’acaba!

• Sabeu que sempre acabem amb un sopar de germanor al que esteu tots convidats. Però enguany tindrà un atractiu especial...

• Sí, perquè l’artista Luís Ardevínez, pare d’una alumna de l’escola, ha promogut la construcció d’una falla per commemorar “el ros de sant Joan” la tradició de la cultura mediterrània de celebrar l’arribada del solstici d’estiu passant la nit més curta de l’any al ros sopant amb els amics.

• Així que, a poqueta nit, cremarem la falla que ha ideat Luís i que ha comptat amb la col·laboració de tots els xiquets i xiquetes del Bosco 2 que han fet la seua aportació en un dels tallers de la Setmana Fantàstica dedicada als còmics.

• Pensem que Luís mereix en nostre reconeixement amb un fort aplaudiment

• Ara, amb tots vosaltres: Norman, el contacontes!

• Vinga, a disfrutar i passar-s'ho bé!

• MOLTES GRÀCIES A TOTS!

-i ara donarem uns regals als nostres últims mestres, 

-que munte Joan i  Anna. Sara i Irina donaran els regals de part dels Dinobosquets.

I així va ser l'últim Fi de Curs nostre que ens ho vam passar molt bé i recordarem tota la vida.