Dinobosquets

ACOMIADAMENT BOSCO

Fa nou anys començàrem l'escola amb crits i plors perquè entràrem en un lloc que ens pareixia estrany però després seria la nostra llar. Aquests anys en el Bosco han sigut molt importants per a nosaltres, perquè hem aprés a llegir, escriure, fer treballs manuals... Però el més important és que hem fet uns grans amics que ens acompanyaran tota la vida.

En aquestos anys ens hem anomenat per diversos noms com: Pallasos Colorins, Indis, Cocollibres i Dinobosquets. Aquests noms ens donen molts de records perquè són els que ens han representat.

Infantil va ser molt especial, gràcies a Joselu i Montse que ens van ensenyar a veure la vida amb uns altres ulls, els de la fantasia. En el primer cicle de Primària vam descobrir els secrets que ocultaven les lletres, gràcies a MªCarmen i MªAngels.

Quan arribàrem al Bosco II estàvem molt nerviosos perquè anaven a barrejar-nos i perquè en el BoscoI érem els majors i en el que entràvem seriem els xicotets. En el segon cicle de Primària, Susana i Mila, ens ensenyaren a multiplicar i dividir amb el joc de Matemàtiques Màgiques.

Ara en el tercer cicle, els mestres Joan (que ens ha endinsat al món de la poesia) i Anna ens han preparat per anar a l'institut.

I no podien faltar, Pilar que ens alegrava amb les seues cançons, MªAngels que ens ensenyava Anglès amb molta gràcia, i tots els mestres d'Educació Física, que n'hem tingut molts, com Ramón, Pepa, Begoña, María, Lorena, Jose David...

S'ho vam passar molt bé en totes les excursions com: Mundomar, la Granja Escola, l'Oceanogràfic, Elx, Dènia-Xàbia, el Marq, els Festitrons, València, Font Roja...

Estem molt il·lusionats per anar a l' Institut, vos confesarem que estem un poc nerviosos, esperem anar igual de bé i que aquestes amistats que hem fet durant aquestos anys no es trenquen mai.

Sols hi ha una cosa que no hem aconseguit, la unificació del Bosco.

Gràcies a tots els mestres que hem tingut perquè sempre ens han ajudat encara que a voltes se'm portat un poc mal.

Sempre estaràs en el nostre record...

PER SEMPRE BOSCO!

Àlex i Raúl S.

FI DE CURS

FÍ DE CURS

-Avui, divendres dia 22, ens reunim ací, al bosco, per celebrar el FÍ DE CURS, amb tots vostés Paula i David amb el discurs que han preparat:

Bona vesprada a tots i a totes!

Per favor, Paula, no sigues tan eixuteta, posa-li un poquet més de gràcia i precisió…

Què vols dir? Què he fer, saludar-los un per un i llegir el part meteorològic?

No, dona, no… Però podries dir: “Bona vesprada, amigues i amics, pares i mares…”

Iaios i iaies, mestres i… mestres i…, David; i les mestres i els mestres, com els diferencie?

Xe, Paula, pareix mentida, tan sabuda que ets i que no ho sàpies dir: mestres i… clar, dona!: mestres i mestres!

Bé, doncs això… bona vesprada a totes i a tots! Un altre any any més ens reunim ací per celebrar el fí de curs de la nostra escola, el BOSCO!

Han sigut deu mesos de moltes activitats i experiències, d’ensenyar-nos moltes coses i anar fent-nos majors: mireu, si no,els alumnes de 3 anys… l’altre dia entraven per primera volta a l’escola i ara acaben el seu primer any…

Sí, igual que nosaltres: fa ben poquet… i mira, ja ens volen jubilar de l’escola!

És veritat, igual que Mila i Enric, a ells també els jubilen…

Ai, com passa el temps! Encara me’n recorde jo quan van començar els dos de mestres…

Vinga, tinguem un poc de trellat, que estem desbaratant-nos i si anem així encara acabaré jo contant xistes…

És veritat! Anem a parlar de la Festa del Fi de Curs, Què vos ha semblat la batucada tant marxosa amb què hem començat?

És que ha de ser així, ens hem de fer sentir i, amb l’alegria que ens caracteritza, seguirem demanant la unificació del Bosco.

I ara anem a començar les actuacions, que alguns ja estan impacients…

Des de fa molts anys, Alicia Montava s’encarrega d’ensenyar les danses tradicionals de les nostres comarques als alumnes que tenen ganes d’aprendre-les i també, amb la seua gràcia i sentit de la innovació fa adaptacions de balls moderns. I sempre en la Festa del Fi de Curs ens ofereixen una mostra del que han estat treballant durant l’any.

Ara, les dansadores i dansadors del Bosco ens interpretaran dos balls: el grup del Bosco 1 ballaran un merengue que ens ensenyarà la “Taula de Multiplicar” i el grup del Bosco 2 el ball titulat “Under the same sun” (està clar... sota el mateix sol)

(PAUSA)

- Mare meua, que bé que ho han fet…

I com no… Quan es tenen ganes de fer les coses ben fetes i es té la gràcia que tenen aquests xiquets i xiquetes, ens ha d’agradar precís

-Doncs ara arriba el torn per als xiquets de 2n que, com s’han fet prou majors, van a fer el seu primer gran bot: van a passar del Bosco 1 al Bosco 2, l’escola del majors! I per celebrar-ho han preparat un ball molt guai que segur que ens agradarà.Ens interpretaran una dansa occitana “Lo Chiborlini” …

(PAUSA)

- Molt bé! Un merescut aplaudiment per als nostres amiguets de 2n que seran els que ens substituiran a nosaltres ací dalt

- Ai, Paula, no digues això, que em tremolen les cames i, potser, se m’escape alguna llagrimeta… I ací dalt no quedaria gens bé.

- Sí, a mi també em passa, però hem de seguir avant… Per a nosaltres, els Dinobosquets s’acaba el nostre pas pel Bosco i ens espera l’Institut.

-Te’n recordes de quan vam començar? Pareix que fóra ahir …

-Tot va començar als tres anyets, quan ens disposàvem a entrar per la porta gran del Bosco I.-

-Els nostres primers mestres van ser Montse i Joselu, els que ens van endinsar en el món dels contes i de les lletres.

-Encara se'n recordem de les primeres excursions: la granja escola, l'oceanogràfic, el safari...-

-Més tard vam estar amb M.Angels i M.Carmen, que ens va ensenyar bé a llegir i ens van preparar per anar al Bosco 2. -

- De 2n passàrem a 3r i ens donaren la benvinguda Mila i Susana (sempre amb el seu somriure tant meravellós).

- I en 3r i 4t se'n vam anar de fi de curs a Elx, a patinar sobre gel (però estàvem més temps en terra que patinant...)

-l de 4t se'n anàrem a 5é amb Joan i Anna. Estàvem un poc nerviosos ja que al jubilar-se Paco, no sabíem qui ens tocaria de mestra o de mestre.-

-Però al final ens vam assabentar que era una xica anomenada Anna, que des que la vam veure ens regalà el seu somriure.

-Ei... No t'oblides de Joan, sempre amb la seua càmara i la botelleta d'aigua…

-A mi m’han passat ràpidament els dies amb ells, tots els dies disfrutava aprenent.

-Estic segur que mai oblidarem a estes persones tant meravelloses, que hem conegut i que han format part de la nostra vida.

-I tampoc no ens oblidem de persones tan especials per a nosaltres com M.Angels, Pilar, Lorena, Jose David, Yagmur, Ana, Reyes...

- I per a què ens recordeu ben alegres, anem a acomiadar-nos amb uns balls que hem preparat amb molt d’amor i carinyo i on hem inclòs un dels que ens va ensenyar Yagmur, a qui tant estimem. Per a tots vosaltres.. “Acomiadament del Bosco”

(PAUSA)

- Esperem que vos haja agradat, nosaltres i ens ho hem passat molt bé inventant-nos el ball i assajant-lo durant molts dies.

Ja heu vist… “Acomiadament del Bosco”, on ens hem educat i hem passat més de mitja vida! I també més de mitja vida, però passant molts, molts més anys que nosaltres educant a tantes generacions de xiquets i xiquetes a l’escola: Mila i Enric, que també s’acomiaden ara del Bosco.

I això no pot passar així com així, mereixen l’homenatge públic de tots els qui formem el Bosco. Susana i Carme, les seues companyes de nivell ens diran unes paraules de testimoni.

I esperem que ells –si poden- també…

(PAUSA)

Homenatge molt emocionant.

I merescut! Però confiem seguir trobant-los per l’escola... (Hi ha coses que sense ells no funcionaran bé)

I la Festa continua… Ara arriba l’hora de l’espectacle, tindrem a Norman, el contacontes que, ben segur, ens deleitarà amb la seua actuació. Pareu-li atenció i participeu.

I també acosteu-vos a la paradeta que l’Associació de Mares i Pares del Bosco tenen instal·lada al cobertet. Un refresquet, un mosset ens vénen a tots molt bé.

Ei, però molta atenció, que el programa de la Festa no s’acaba!

Sabeu que sempre acabem amb un sopar de germanor al que esteu tots convidats. Però enguany tindrà un atractiu especial...

Sí, perquè l’artista Luís Ardevínez, pare d’una alumna de l’escola, ha promogut la construcció d’una falla per commemorar “el ros de sant Joan” la tradició de la cultura mediterrània de celebrar l’arribada del solstici d’estiu passant la nit més curta de l’any al ros sopant amb els amics.

Així que, a poqueta nit, cremarem la falla que ha ideat Luís i que ha comptat amb la col·laboració de tots els xiquets i xiquetes del Bosco 2 que han fet la seua aportació en un dels tallers de la Setmana Fantàstica dedicada als còmics.

Pensem que Luís mereix en nostre reconeixement amb un fort aplaudiment

Ara, amb tots vosaltres: Norman, el contacontes!

Vinga, a disfrutar i passar-s'ho bé!

MOLTES GRÀCIES A TOTS!

-i ara donarem uns regals als nostres últims mestres,

-que munte Joan i Anna. Sara i Irina donaran els regals de part dels Dinobosquets.

I així va ser l'últim Fi de Curs nostre que ens ho vam passar molt bé i recordarem tota la vida.

CAMPAMENT DE FONTÉS

El passat 19 de juny vam anar els alumnes de 6é i els alumnes de 5é d'excursió de fi de curs al Campament de Fontés (Castalla). En arribar ens asseguérem en uns banquets i taules de fusta i esmorzàrem. A continuació, les monitores es presentaren i ens donaren una sèrie d'instruccions que havíem de complir fil per randa. Seguidament, ens vam repartir en 5 grups, per a agrupar-nos ens feren tancar els ulls i les cinc monitores ens posaren gomets de distints colors a la mà, al front o a la cara. El cercle blau, mig cercle blau, cercle roig, cercle verd i el mig cercle verd. Cada grup tenia una monitora. Vam fer 5 activitats:

*Tirolina

*Espeleologia (Anar per coves)

*Pont Tibetà o de la Mort.

*Piragüisme

*Tobogan

La tirolina va estar prou bé però alguns tocaven terra. Les coves eren molt estretes i alguns van acabar plens d'arrapades. El pont Tibetà està a una altura molt elevada d'uns 15 metres d'alçada, alguns no van passar perquè tenien vertigen. Quan vam fer 3 activitats vam dinar. El piragüisme va ser l'activitat que més ens va agradar a la majoria. Vam fer carreres, alguns no paraven de xocar-se i també hi havia gent que es va enfonsar.

En el tobogan anaves molt lent i al final queies rodolant.

A les 4 ens vam acomiadar de les monitores, que per cert eren molt simpàtiques i divertides, ens férem unes quantes fotos i ens en vam anar amb l'autobús a Cocentaina.

Quin dia més divertit!

Xavi, Raúl i Paula.

EXPOSICIÓ AL PALAU

Ja està quasi tot preparat. Mentre mon pare i jo mesurem els quadres, la meua germana, Irene, acaba de pintar els poquets que li falten.

Ma mare i Riccardo comencen a pensar en la distribució, estem molt afaenats fent els preparatius de la pròxima exposición d’Irene.

Vam carregar tots els quadres: de fusta, de llenç, dibuixos amb pastel i gravats.

Són molt colorits i en general són personatges fent activitats en el seu temps lliure.

El que més m’agrada és un gatet que juga amb una madeixa de llana. És un quadre senzill però simpàtic i graciós, m’agraden els colors geomètrics que té.

L’exposició es farà al Palau, a la Sala d’Actes, la sala és molt gran i per poder omplir-la la meua germana ha hagut de treballar molts mesos.

S’inagura el cinc de maig, a les 12:30 fins el 12 de juliol.

A casa estem molt il·lusionats, contents i nerviosos.

Espere que isca tot molt bé i vos convide a visitar-la.

Alba Fenollar Robles

Anem a l’exposició “Weekend”

Just el primer dia de la Setmana Fantàstica, vam anar els de sisé a vore la exposició “Weekend”, de la meua germana, Irene, Joan va cridar als de l’Ajuntament per a que ens obriren el Palau, perquè els dilluns està tancat, a la fi ens van deixar entrar.

Entràrem a la Sala d’Actes, alguns no havien vist la exposició, i altres sí, allí els meus companys van seure a terra i jo vaig començar a explicar com ho feia la meua germana: ella utilitza acrílic, pintura a base d’aigua, que no es tòxica, com els quadres grans de fusta, i de llenç.

També utilitza tècnica mixta, que és que algunes parts estan fets d’acrílic, altres de llapisseres de color, altres de tinta xina,com un quadre de tres músics tocant, un altre que es una xiqueta amb un par de pardalets en el cabell, que eixe quadre es va inspirar en mi.

També fa quadres amb pastel i ha quadres de plastilina, que primer modela l’escena amb molta de cura, per a què no es queden empremtes en l’escena, s’utilitza uns palillos que es diuen “palillos per a modelar”, després es fan fotos, es passa a l’ordinador es treballa i a la fí s’inprimeix.

Els gravats és un sistema antic d’estampació, que es fa moltes còpies d’una, es fa: primer sobre un matriu, que pot ser de seipolàn o de linòleum, que es buida el matriu amb el dibuix que builgues ambn unes ferramentes que es diuen “gúbies”, després s’agafa un paper es mulla en aigua, després s’eixuga, sobre la matriu es tinta amb pintura amb un rodet, es posa el paper damunt de la matriu i es passa pel tòrcul i finalmente el dibuix passa de la matriu al paper, així es pot fer totes les còpies que vulgues, amb diferents colors.

Quan havia acabat d’explicar em van aplaudir, Alejandro R. em va dir que li agradava un quadre que era un professor amb un llibre i que el seu cabell i les seues celles tenien forma de llibre, i li va cridar l’atenció, després van vore l’exposició, quan acabà Sara L. hem va dir que li va agradar una pedra de dos germanes i també dos quadres més.

Quan vam acabar ens en vam anar, jo estava molt contenta perquè a tots els havia agradat molt l’exposició.