sábado, 7 de julio de 2012

ACOMIADAMENT DE PAU




Cocentaina, 22 de juny de 2012

Fa tan sols 3 anys que us conec i em sembla que fos tota la meua vida. Quan vaig arribar a la vostra classe, ho he de reconéixer, em sentia atemorit. No sabia res de vosaltres i  només us reconeixia de veure-vos pel pati. Les meues primeres paraules escrites en un text van ser:

“El meu nom és Pau i vaig a contar-vos algunes coses que m’agraden i algunes altres que em preocupen per a que em conegueu millor.”

A partir d’ahí va començar una estreta complicitat entre nosaltres que m’ha ajudat a sentir-me molt feliç al vostre costat. A hores d’ara coneixeu moltes coses de mi i jo de vosaltres per això vull aprofitar aquest darrer moment per explicar-vos com m’heu fet sentir d’especial. Encara que em coste molt fer les coses, heu tingut molta paciència i heu respectat els meus temps (que no sempre són tan ràpids com voldria). He aprés molt d’escoltar-vos i també de la vostra manera de treballar i de relacionar-vos. Amb vosaltres he aprés el significat de la paraula company  i sé que , encara que és una mica difícil, heu procurat tenir-me en comptes en moltes de les vostres decisions per això no m’he sentit diferent ni exclòs. Vosaltres també heu comprés que, encara que no diga moltes coses amb les paraules, tinc sentiments i els expresse com puc, amb el cos i especialment amb els ulls; quan us somric, el que vull fer realment és abraçar-vos. Ara que els nostres camins prenen rumbs diferents jo voldria agrair-vos tot el que heu fet per mi; les risses de bon matí, les salutacions quan entrava a classe, les diverses i nombroses mostres d’afecte que he sentit al vostre costat... Són records que no esborraré mai de la meua memòria. Amb vosaltres mai m’he sentit a soles i  per això voldria dir-vos com d’importants heu sigut i sou encara per a mi tots i totes. Ara us n’anireu a l’institut i tot canviarà, coneixereu nous amics i nous mestres, tindreu interesos molt diferents, però, el que espere no canvie mai, siga la nostra amistat. Gràcies per estar prop de mi quan us he necessitat. Molta sort en el nou viatge i ...

No us oblideu de saludar-me quan ens trobem pel carrer, eh?

Us estime!





Pau Agulló





Un clam efervescent

Camins encreuats camp a través,
guiats per un atzar a voltes entès,
que alliberen laberints bat a bat,
fent d’una sortida una nova entrada,
d’una oportunitat una nova etapa.
S’alcen veus des de baix,
que anhelen captar l’essència,
la nuesa de la pròpia existència,
en el punt màxim d’efervescència.
El llindar de la maduresa
juga al fet i amagar,
rere el vel d’un clam,
que pren força,
a cops d’estones.
I és el temps un amic fugisser,
que s’empassa els anys
a passes de gegant,
que sent cada moment,
com el més intens
topant amb la calma
quan jeu l’ànima,
ja cansada.
Sou petits i alhora grans.
Les vostres inquietuds
ens regalen somnis alats,
que fan volar coloms en llibertat,
tot cantant una oda a la solidaritat.
El futur és a les vostres mans.

No hay comentarios: