viernes, 23 de diciembre de 2011

POEMES DE NADAL


ESTRELLA NADALENCA

Al costat de la lluneta,

hi ha una cosa brillant,

és una gran estrella

que sempre ens està acompanyant.


Els tres reis d'Orient

van seguint l'estrella gran,

trepitjant cinc continents

per als xiquets alegrar.


Ja és cinc de Gener,

ja estan arribant!

Els posem un poc de llet

per a que pugen a descansar.


Ja han deixat els presents

quina alegria més gran,

tots estem ben contents

i ara a disfrutar...


Desitjant-vos Bon Nadal !

Raül Sànchez Ballester

EL NADAL

Ja ha arribat el Nadal

al poble de Cocentaina.


Tots els balcons

plens de llums i colors.


M'agrada el Nadal

un pessebre com cal

i pastorets vora al foc.


Quan mire la nit

veig un vidre entelat

i escric amb el dit

Bon Nadal i un desig.


Baixen els reis

en camells i regals

i els xiquets il·lusionats

canten la cançó de tots els anys.

Ja ha arribat el Nadal !

Sara Garrido Pérez

NADAL

Cantant i ballant

a la plaça del mercat,

els típics instruments

tots junts tocant.


Panderes i matraques,

nadales i regals,

els xiquets il·lusionats

per les festes de nadal.

Jonathan Martí Catalá



miércoles, 14 de diciembre de 2011

HUI ÉS UN DIA COM QUALSEVOL

Hui és un dia com qualsevol altre, mire per la finestra de la meua habitació i veig que està una mica núvol, diria que està a punt de ploure. Quan escolte la veu dels meus pares que traginen per la cuina pense que de segur ja no tarden ni una miqueta en vindre a buscar-me. Estaran preparant-me la roba, la motxilla, l’esmorzar,… vaja, eixes accions quotidianes que la majoria feu quan us desperteu. Sent oloreta de café i de seguida, uns passets tranquils s’aproparan pel corredor. Serà mon pare! Ara vindrà i em dirà amb veu dolça bon dia, i m’acaronarà els cabells felicitant-me perquè no m’he despertat aquesta nit. Jo, li ho agrairé amb un ample somriure encara que amb els ulls encara tancats per la son. De seguida, arribarà la sorollosa de ma mare. Ella entrarà rient-se i m’omplirà de besades mentre em diu que m’estima. Jo, la creuré i li diré coses que no arribarà a entendre però que farà com que sí. Em contarà què farem hui i continuarà acaronant-me les mans, estirant-me els braços, les cames,… Tot això està molt bé, mare, però estic fent-me pipi i no m’aguante! Veges com li ho explique jo això!

Normalment quan acabe de dutxar-me, vestir-me, esmorzar i rentar-me les dents, vaig a l’escola. No cal ni dir que allí m’ho passe genial perquè tinc molts companys que em demostren afecte i això a mi em fa sentir molt feliç. Encara recorde amb emoció l’excursió d’ahir. Tanque els ulls i em venen a la ment els colors i les llums del museu, les olors de la mar, però sobretot, el soroll de la rissa dels meus companys i companyes mentre m’arrossegaven corrent entre els arbres. Mira que estava emocionat! Em fa una mica de vergonya pensar-ho… Cridava i cridava sense parar i quasi caic de la cadira perquè es van soltar les corretges mentre m’esgolava cap avant. No m’havera importat en absolut rodolar per terra perquè veia com els meus companys i companyes reien amb mi i em feien sentir un més. Per un moment vaig pensar que era com ells, que les meues cames em permetien córrer cap on jo volia, i em vaig sentir lliure!

Un raig de sol entra per la finestra acaronant la meua pell suau. Em costa obrir els ulls plens de son- ara és quan pense que anit vaig tardar massa en dormir-me- però ho faig de seguida perquè acaba d’entrar el terratrèmol del meu germà trencant la màgia del moment. M’abraça, em destapa, em besa, em sacsa,… és la seua particular manera de dir-me que m’estima! Quan se’n va a l’institut, torna la pau a l’habitació. De fons, una veu trencada de ràdio. Mire al meu voltant i tornen a volar els pensaments. On estaran els meus pares? Sí que tarden! Els cride suaument però no em senten, ho torne a fer ara més fort i venen corrent, m’agafen dolçament entre els braços i em diuen paraules boniques a cau d’orella que m’encanta escoltar. Em sent afortunat! Ben mirat, el dies qualsevols també poden ser interessants.

PAU AGULLÓ INSA

viernes, 2 de diciembre de 2011

VISITA DE L'ALCALDE

El dia 30 de novembre va vindre l’alcalde, Rafael Briet, per explicar-nos com funciona l’Ajuntament i es decideixen les coses que ens afecten a tots els contestans. Va vindre perquè l’any passat, quan estudiàvem les Eleccions Municipals, vam proposar que l’alcalde que eixira elegit podria vindre i explicar-nos-ho personalment.

Ens va explicar moltes coses de com funciona l’ajuntament, quines coses fa ell, com s’obtenen i s’utilitzen els diners, quantes persones treballen a l’Ajuntament i moltes coses ben interessants, nosaltres li vam fer preguntes i va contestar a totes molt amablement i de forma que ho compreníem.

Els delegats li van agriar la visita que ens va agradar molt i ens ha servit per aprendre coses que desconeixíem i valorar més les coses que es fan.

VIATGE PER L'UNIVERS

El dia 10 de novembre va vindre José Cantó, el tio de Raquel, per a parlar-nos de l’Univers. Raquel el va presentar i va dir que era doctor en Astrofísica i que és professor en la universitat de València.

Ens va explicar moltes coses d’Astronomia i ens va agradar molt com ho feia perquè ens ensenyava moltes imatges, ens posava exemples molt fàcils d’entendre i feia jocs amb objectes, com per exemple per explicar-nos com es forma una supernova ho va fer amb dos pilotes i una ix disparada.

Li vam poder fer moltes preguntes i es quedava sorprés pels coneixements que demostràvem. Per acabar, David i Paula, els delegats, el van felicitar perquè ens havia agradat molt.