DIPLOMES DE LA SETMANA

CENTRE SOCIAL RESPIR

NATILLAS CASERAS

PA

QUINA VERGONYA QUE TINC !

IV FESTITRÒ

El día 29 de maig ens va dir Pilar (la mestra de música) que havíem d'anar a Alcoi per a poder mostrar el que havíem assajat a l'escola.

Anàvem a Alcoi per a cantar en el Festitrò, nosaltres, ja teniem un poc d'esperiència de l'any passat, perquè havíem anat amb els de 6é de l'any passat (els d'ara de 1r de la ESO) però no va ser a Alcoi sinó a Ibi.

Enguany, en Alcoi, ens vam anar a l'amfiteatre, i mentre s'esperàvem anàvem parlant, cantant... I quan ja estàvem tots, vam esmorzar, una cosa que l'any passat no va ocòrrer va ser que mentre esmorzàvem ens van donar botelles d'aigua per a tots.

Abans d'actuar, alguns dels alumnes de Pare Arques tocàven la xirimita. Els primers que van actuar no és sentia molt i per això no s'entenia massa, els segons vam ser nosaltres vam cantar i tocar ''Masseret'' ens va quedar molt bé, i és sentia prou bé, i després de tots els grups que hi havien, els delegats de cada escola arreplegaven el premi, que era com un quadre.

Després d'haver dinat, vam anar al parc dels tubs i ens ho vam passar d'allò més bé.

A les tres menys quart vam quedar en el lloc on havíem dinat i qui va voler es va comprar un gelat. Se'n vam anar més prompte perquè teniem que anar al Teular a assajar el concert, i al acabar cada un se'n vam anar.

M'ha agradat molt, i m'agradaria que ferem més coses d'aquestes per a poder conéixer i sentir totes aquelles coses tan precioses.

Irina Ballesta Padilla

LA MEUA ÀVIA

A Beneixama vivia una xiqueta, de nom Lídia amb 7 anys, que tots els dies anava molt trista a l’escola.

Lídia era una xiqueta molt simpàtica i era d’allò més normal veure-la relacionant-se amb els seus amics.

Però estava molt trista ja que la seua àvia estava malalteta i ella no sabia que fer per a què es curara.

Va arribar el dia del seu aniversari, la seva mare li va preparar una festa amb tots els amics de l’escola, hi havia tot tipus de regals… Però a Lídia això no li importabva, li importava que la seua via estiguera bé.

Arribà el moment del patís i com no… tenía que pensar un desig, ella no era com tots els xiquets de 7 anys que sols pensen en lo material… Ella pensava amb el cor i en eixe moment li tocava pensar amb la seua àvia.

Eixa nit estava damunt del seu llit llegint un conte de la caputxeta vermella i de repent va sonar un veu…

-Hola Lídia, soc la àvia de la Caputxeta Vermella, i he vingut fins ací per a donar-te un Consell per a que cures a la teua avia.

Lídia pensava que tot allò era un somni i es va pegar una galtada (va notar com es feia mal).

-I què he de fer per a curar a la meua àvia? –Preguntà Lídia.

-Doncs has d'anar a visitar-la i mostrar-li tot el amor que sents per ella. La meua caputxeta ho va fer i mira que bé estic ara. –Explicà l’àvia de caputxeta.

Al matí següent, Lídia, es va alsar i com era dissabte no tenía cole així que va aprofitar i se’n va anar a casa l’avia i va estar molt de temps parlant amb ella… L’avia estava d’allò més feliç de veure a la seua neta preocupant-se d’ella.

Finalment, l’àvia es va recuperar ja que Lídia es va portar molt bé amb ella. Així que ja saps… si alguna volta tens algun familiar malalt has d'anar a visitar-lo.

PAULA SÁNCHEZ BALLESTER