AIGUA LLIMÓ DE COCENTAINA

 

TRUFES

XXXII 13 HORES ESPORTIVES

EL SECRET DE MERITXELL

Durant les vacances de Pasqua tots els alumnes de 6é vam anar llegint el llibre “El secret de Meritxell”. En les classes de Valencià anàvem comentant-ho, perquè el dia 15 de maig vindria l'escritor d'aquets llibre Vicent Enric Belda. Quan faltaven uns quants dies per a vindre les dos classes anàvem preparant cartells de benvinguda, uns feren jocs de taula sobre el llibre, uns altres cartells que trataven dels personatges, d'Egipte...etc.

Per fí, el 15 de maig, va arribar aquell dia tan esperat per tots nosaltres, tots estàvem molt nerviosos i contents per fer-li totes les preguntes que teniem a la ment. Pel matí, vam anar acabant els cartells de benvinguda, retocant-los, pintant-los...etc. En arribar la vesprada col·locàrem els cartells pel corredor i entràrem tots a l'aula de música on ens encontrarem a Vicent parlant amb Anna, ja que es coneixen de fa molts anys. Éns asseiérem i començà l'explicaciò.

Va ser molt interessant, va parlar de com es va inspirar i fins i tot ens va fer una presentaciò del conte amb imatges i videos, i quasi al final vam poder fer-li aquelles preguntes que tan desijàvem fer-lí.

Per acabar, li mostràrem tots els cartells de benvinguda que li férem, es va quedar bocabadat i ens comentà que s'ho havia passat molt bé entre nosaltres perquè havíem demostrat molt d'interés, en agraïment nosaltres li vam regalar 3 llibres: “Secretum Templi”, del pare de Clara, que és d'una història del segle XIII a Cocentaina, i dos de poesia, un de Joan.

Va ser una xarrada d'allò més agradable.

Sara G, Xavi i Carla

BUNYOLS DE TARONJA

CARAGOLES FARCIDES

Ingredients:

·Massa fullada (hojaldre)

·Pernil york

·Formatge

·Crema de Cacao (Nocilla)

Preparació:

  S’escampa la massa i es posa damunt una capa de York i una de formatge.

  S’enrotlla tot junt donant-li forma d’espiral, apegant la vora final i es talla en rodanxes d’un dit de grosses.

Mentre es calfa el forn a 180º, uns 10 minuts, preparem en una safata de forn el paper i anem col·locant les caragoles escampades. A continuació, les deixem al forn fins que el formatge es fonga i es facen daurades.

    Després, fem el mateix amb la nocilla.

POTS AFEGIR EL FARCIT QUE VULGUES: (DOLÇ, SALAT…)

I A MENJAR!!!!!!!!!!!!

Mireya Llinares Castelló

EXCURSIÓ A LA FONT ROJA

El dimarts, dia 8 de maig, vam anar d'excursió a la Font Roja per a visitar un dels parcs naturals valencians i poder observar sobre el terreny les espècies d'animals i plantes que havíem estudiat a classe.

Quan ja estàvem tots il·lusionats dins de l'autobús Joan ens va dir que baixàrem perquè no era el nostre autobús, sinó dels de quart que se n'anaven a Muro, vam haver d'esperar un quart d'hora a què vinguera el nostre. Mentre el conductor conduïa nosaltres cantàvem, xarràvem, ens reiem i contemplàvem els paisatges tan bonics que hi ha pujant, com els Canalons, el Salt o els ponts i túnels d'un Ferrocarril que no es va acabar perquè es va fer la Guerra Civil.

Vam arribar a la Font Roja a les 10 i ens vam posar a esmorzar per grupets d'amics i quan vam acabar vam mirar el santuari i l'antic hotel i vam passar per un pas elevat que és un mirador sobre la vall del Polop, ens tremolaven un poc les cames perquè feia un poc de vertigen, però valia la pena perquè és un paisatge preciós i espectacular, al fons es veia el Castell de Cocentaina, el pantà de Beniarrés, la Safor... i el mar.

A les 10:30 vam anar dins a deixar les motxilles i mentre uns les deixaven els altres veien l'exposició tan bonica que hi ha al CEMACAM. Va vindre una monitora per a ensenyar-nos tot el parc natural, es deia Carmina, era molt graciosa i feia unes explicacions ben interessants, per començar ens va portar davant de la Font Roja i ens va preguntar per què es deia així i un company va contestar que perquè la terra de darrere de la font és d'argila roja, també Carmina ens va dir que en 1653 va aparéixer una imatge d'una verge dins del bulb d'un lliri i per això la Mare de Déu dels Lliris és la patrona d'Alcoi.

Cada volta que pujàvem més cap a dalt véiem més varietats d'arbres: la carrasca, l'auró, el roure valencià, el marfull... A les 11:00 entràvem a la Cova Gelà, que es diu així perquè està sempre a la mateixa temperatura i quan fa calor es nota fresqueta allí estàvem super bé, a continuació vam veure la carbonera que era per a fer carbó vegetal (font d'energia) i la calcinera que és un forn de fer calç, i amb ella es netejava l'aigua i era una pintura per emblanquinar les cases. A les 12 estàvem al Plà dels Galers, allí començàrem a veure pistes dels animals, es veien petjades de javalins sobre el terra fangós i excrements que, per la forma, podíem saber de quin animal eren; també ens vam quedar callats per sentir els sons tan variats que feien els pardals avisant que ens acostàvem nosaltres.

Ja morts de calor i un poc cansats, vam arribar al mas de Tetuan a les 13:00, és una llàstima que estiga prou assolat, allí hi ha un teix que té uns 500 anys, és un arbre que està en llocs freds i ombrívols i és verinós però els seus fruits no per a què se'ls puguen menjar els animals i escampen les llavors amb els excrements. En la cava Coloma feia moltíssima calor vam veure tres falcons i una àguila de panxa blanca, era impressionant veure com volava i que bonica que era tota blanca!, en les caves feien amb la neu blocs de gel que venien pels pobles.

I , per fi, vam arribar al Menejador a les 14:00, estàvem morts de fam i de calor, però era una oportunitat única de veure tots aquells paisatges tan bonics, s'arribava a veure allà lluny, un poc emboirat, el cap de Santa Pola. Mentre baixàvem, anàvem esvarant-nos un poc i havíem d'anar amb molta cura, però després de baixar molts escalons vam arribar baix del tot per a dinar, i... quina bona sopresa, estaven Pau i Enrique!, ens van alegrar molt i vam dinar amb molta gana i molt a gust, perquè estàvem en un lloc meravellós i se'ns acostava a la taula algun pit-roig, ademés d'allò en cada taula tots compartíem el que teníem. Després de dinar ens vam posar a jugar al que cadascú volia, uns a l'amagatall, altres a xarrar entre els amics i altres a divertir-se passejant a Pau que , com estàvem jugant a carreres, tenia unes rialles...

Anar a la Font Roja, ha sigut una d'aquelles grans oportunitats per aprendre més de la fauna i flora sobre el terreny, i no només en llibres, i també per a animar-nos a caminar pels molts paratges bonics que tenim a les nostres terres i aprendre a estimar i ser més respectuosos amb la naturalesa per a què es conserve en les millors condicions.

Irina Ballesta Padilla