9 d'Octubre de 2009

En la setmana del 9 d'octubre vam aprendre coses sobre Jaume I i també vam fer moltes manualitats relacionades amb el tema.
El dilluns vam encetar un dossier de Jaume I amb passatemps, dibuixos... Ens va agradar molt perquè també vam fer una auca. Mila ens va contar tot el que passara des de que els musulmans conquistaren Espanya fins que Jaume I va entrar a València. Després ferem una visera per al Correlllengua, amb els colors groc i roig. Ens van quedar superxules!
El dimarts va ser un dia meravellós. Per la vesprada ens reunírem tots els col•legis de Cocentaina al Palau, fora al Pla, per fer el Correllengua. Estavem ben asseguts perquè tots teníem ombra. Francesc ens va contar contes divertits i ben animats. Ens feia preguntes i també ell tirava un plat cap a dalt i havíem d'aplaudir mentre estava el plat a l'aire. A Halima li van donar un iman en forma de diamant perquè era el seu aniverssari.Fou el millor 9 d'octubre que recordem, ens va passar el temps volant.
El dimecres férem titelles de cartolina, eren un moro i un cristià, les vam pintar, decorar, retallar i els vam posar amb un punxó uns ferrets perquè es menejaren. Ens va costar un poc però quedaren molt xules.
El dijous per la vesprada vam fer jocs populars al pati tots junts: petanca, cadiretes, palmadeta... ens ho vam passar molt be. Després algunes mares de la classe feren xocolate i vam berenar amb esparteros. Estava tot deliciós. Arnau va ser el que mé va menjar, es va prendre dos pots de xocolate i se’n va anar em la panxa plena.
Com el divendres 9 d'octubre no vam tenir classe la setmana va acabar ací.

Concurs "La Pía Unión Virgen del Milagro"

L'any passat molts de nosaltres vam participar al concurs de la Pía Unión de Cocentaina i vam rebre premi en dibuix i pintura:

Sheila Llopis Linares

GRÀCIES PER...

Tu eres la més dolça d'este món,

gràcies per haver-me protegit tots estos anys,

i els anys que em falten en la terra, 

continua cuidant-me i guiant-me.

Gràcies pels pares que m'han cuidat,

seguéix emparant-me tota la vida,

dóna'm el teu amor per sempre.

Mare meua, dona'm la teua bondat.

Carla Kadic Pascual

Dibuixos amb trames

Collages

Jose Luis Moltó

El pasado 8 de mayo, un jugador de voleibol contestano visitó nuestro colegio.

Su nombre es Jose Luis Moltó Carbonell y ha sido nombrado el mejor bloqueador de Europa. A los 19 años abandonó Cocentaina para empezar su carrera profesional. Ha jugado en equipos de Bélgica, Italia, Francia y, por supuesto, en la selección española. Actualmente juega con un equipo italiano y ha conseguido numerosos trofeos y títulos.

Llegó por la mañana, después del patio. Todos le esperábamos en el gimnasio. Estábamos impacientes y un poco nerviosos porque se retrasó. Cuando llegó le recibimos con un fuerte aplauso y dos compañeros, en representación de todos nosotros, le leyeron un texto de reconocimiento por sus logros conseguidos en el voleibol. A continuación los delegados de todos los cursos le hicieron unas preguntas. Después, dos "dinobosquetes", Mónica y Nerea, le dieron un balón para que lo firmara y así tener un recuerdo de su paso por nuestro colegio. Más tarde nos firmó un poster gigante de su cara en blanco y negro que teníamos puesto en la pared del gimnasio. Para finalizar todos nos levantamos y le rodeamos para tocarlo. María, la profe de educación física, le dio un balón de baloncesto y salimos a la pista. Consiguió hacer una canasta poniéndose de puntillas y laragando el brazo tocaba el aro. Nuestro griterío se oía desde muy lejos.

POr la tarde teníamos previsto juegos de voliebol en el Palau. Cuando llegamos a clase, Mila y Susana, nos dieron un pañuelo rojo con el autógrafo de Jose Luis Moltó para que lo lleváramos en el cuello y así diferenciarnos de los otros colegios, el Real Blanc, de amarillo y "El Convent", de azul. Salimos hacia el Palau y cuando llegamos todo el espacio estaba dividido en zonas separadas por cintas. Nos esperaban unos monitores y nos distribuímos colocándonos donde nos tocaba y comenzar el circuito desde nuestra estación.

Había mucha gente, seríamos cerca de mil niños, mas los adultos. Estuvimos jugando con indiacas, minipelotas, globos, pelotas gigantes... Estaba nublado pero hacía calor, pero soplaba un ligero viento que se llevaba los materiales con los que jugábamos. Pusieron música, era !marchosa" y se oía fuerte porque había altavoces grandes. Cada 10 min. un silbato nos avisaba para cambiar de estación. A la vez, delegados de todos los colegios entregaban a Moltó una pieza de un puzle que habíamos hecho en la clase y que, todas juntas, formaban su rostro.

Fue un día agotador pero también magnífico, nos lo pasamos muy bien y no lo olvidaremos nunca.

Els Dinobosquets

Excursió a la Mariola

El passat 26 de març vam anar d'excursió a la Serra de Mariola.

Feia un dia molt bonic perquè hi havia sol. Nosaltres anàvem ben equipats amb motxilla i bon calçat. Estavem tots menys Susana, una de les nostres tutores que no va vindre per l' al.lèrgia.

Anàrem pel Raval fins el camí de la Costa. Ens vam parar en un xicotet mirador per orientar-nos i conéixer les serres que ens envolten i vore el poble. Per la Costa el camí era molt estret i hi havien piteres i figues de pala, semblava una selva. A l'eixir d'alli tot era més ample i paràrem a vore el polígon industrial. Abans de travessar la via del tren vegèrem el Pic Negre. Poc a poc arribàrem a Sant Cristòfol i d'allí seguirem per una carretera bastant empinada i llarga. Alguns estàvem cansats i paràrem a descansar i beure.

Més a dalt deixàrem la carretera i caminàrem per una senda estreta. Mila ens va dir que anàrem en silenci per escoltar la natura i així gaudírem del cant dels ocells, pareixia que parlaren. Teníem fam, però no vam parar fins el Racó de la "mala Cabra". És un lloc humit i esmorsant vam haver de posar-nos les jaquetes. Seguirem fins a la "Penya Banyà" i ja tornà a fer calor. L'excursió s'acabava ací, però com que era molt prompte decidírem continuar fins a un mirador. El camí era estret i dues pedres grans ens impedien el pas. Quasi no podíem arribar del cansanci, sobretot el nostre amic Arnau. La visió des del mirador era espectacular i vam vore el pantà de Beniarrés i com que ja no quedava res Bea ens va dir que arribàrem fins a les "Huit Piletes". A l'arribar la majoria va començar a jugar, i les mestres a descansar.

Després tornàrem cap a Sant Cristòfol i allí de nou a jugar, i les mestres a descansar. A la una i mitja ens cridaren per dinar. Alguns vam preparar un "bufet" de pic-nic i entre tots ho vam compartir, María, una mestra, picava molt, sobretot del xocolate. Al cap d'una estona pujàrem a un altre mirador, el de Sant Cristòfol, ací es veia la via del tren i tota la Plana, i al baixar aràrem al parc i altra volta ¡a jugar!, i les mestres... a descansar., fins a les tres, hora d'anar-se'n. No tornàrem pel mateix camí, anàrem cap a la Penyeta Blanca, des d'allí es veia el poble i la diferència entre el Raval i la Vila.

Vam arribar a l'escola cap a les quatre i tots estàvem derrotats. A l'entrar a la classe uns s'assentàrem i altres es tiràrem a terra mentre li contàvem a Susana tot el que havíem fet.

El dia va ser esgotador, però meravellós.

Els Dinobosquets

Bones Vacances

Heu treballat molt aquest trimestre i us mereixeu unes bones vacances. Passeu-ho molt bé menjant-se "la mona" !!!

Besadetes

Mila i Susana