Collages

Jose Luis Moltó

El pasado 8 de mayo, un jugador de voleibol contestano visitó nuestro colegio.

Su nombre es Jose Luis Moltó Carbonell y ha sido nombrado el mejor bloqueador de Europa. A los 19 años abandonó Cocentaina para empezar su carrera profesional. Ha jugado en equipos de Bélgica, Italia, Francia y, por supuesto, en la selección española. Actualmente juega con un equipo italiano y ha conseguido numerosos trofeos y títulos.

Llegó por la mañana, después del patio. Todos le esperábamos en el gimnasio. Estábamos impacientes y un poco nerviosos porque se retrasó. Cuando llegó le recibimos con un fuerte aplauso y dos compañeros, en representación de todos nosotros, le leyeron un texto de reconocimiento por sus logros conseguidos en el voleibol. A continuación los delegados de todos los cursos le hicieron unas preguntas. Después, dos "dinobosquetes", Mónica y Nerea, le dieron un balón para que lo firmara y así tener un recuerdo de su paso por nuestro colegio. Más tarde nos firmó un poster gigante de su cara en blanco y negro que teníamos puesto en la pared del gimnasio. Para finalizar todos nos levantamos y le rodeamos para tocarlo. María, la profe de educación física, le dio un balón de baloncesto y salimos a la pista. Consiguió hacer una canasta poniéndose de puntillas y laragando el brazo tocaba el aro. Nuestro griterío se oía desde muy lejos.

POr la tarde teníamos previsto juegos de voliebol en el Palau. Cuando llegamos a clase, Mila y Susana, nos dieron un pañuelo rojo con el autógrafo de Jose Luis Moltó para que lo lleváramos en el cuello y así diferenciarnos de los otros colegios, el Real Blanc, de amarillo y "El Convent", de azul. Salimos hacia el Palau y cuando llegamos todo el espacio estaba dividido en zonas separadas por cintas. Nos esperaban unos monitores y nos distribuímos colocándonos donde nos tocaba y comenzar el circuito desde nuestra estación.

Había mucha gente, seríamos cerca de mil niños, mas los adultos. Estuvimos jugando con indiacas, minipelotas, globos, pelotas gigantes... Estaba nublado pero hacía calor, pero soplaba un ligero viento que se llevaba los materiales con los que jugábamos. Pusieron música, era !marchosa" y se oía fuerte porque había altavoces grandes. Cada 10 min. un silbato nos avisaba para cambiar de estación. A la vez, delegados de todos los colegios entregaban a Moltó una pieza de un puzle que habíamos hecho en la clase y que, todas juntas, formaban su rostro.

Fue un día agotador pero también magnífico, nos lo pasamos muy bien y no lo olvidaremos nunca.

Els Dinobosquets

Excursió a la Mariola

El passat 26 de març vam anar d'excursió a la Serra de Mariola.

Feia un dia molt bonic perquè hi havia sol. Nosaltres anàvem ben equipats amb motxilla i bon calçat. Estavem tots menys Susana, una de les nostres tutores que no va vindre per l' al.lèrgia.

Anàrem pel Raval fins el camí de la Costa. Ens vam parar en un xicotet mirador per orientar-nos i conéixer les serres que ens envolten i vore el poble. Per la Costa el camí era molt estret i hi havien piteres i figues de pala, semblava una selva. A l'eixir d'alli tot era més ample i paràrem a vore el polígon industrial. Abans de travessar la via del tren vegèrem el Pic Negre. Poc a poc arribàrem a Sant Cristòfol i d'allí seguirem per una carretera bastant empinada i llarga. Alguns estàvem cansats i paràrem a descansar i beure.

Més a dalt deixàrem la carretera i caminàrem per una senda estreta. Mila ens va dir que anàrem en silenci per escoltar la natura i així gaudírem del cant dels ocells, pareixia que parlaren. Teníem fam, però no vam parar fins el Racó de la "mala Cabra". És un lloc humit i esmorsant vam haver de posar-nos les jaquetes. Seguirem fins a la "Penya Banyà" i ja tornà a fer calor. L'excursió s'acabava ací, però com que era molt prompte decidírem continuar fins a un mirador. El camí era estret i dues pedres grans ens impedien el pas. Quasi no podíem arribar del cansanci, sobretot el nostre amic Arnau. La visió des del mirador era espectacular i vam vore el pantà de Beniarrés i com que ja no quedava res Bea ens va dir que arribàrem fins a les "Huit Piletes". A l'arribar la majoria va començar a jugar, i les mestres a descansar.

Després tornàrem cap a Sant Cristòfol i allí de nou a jugar, i les mestres a descansar. A la una i mitja ens cridaren per dinar. Alguns vam preparar un "bufet" de pic-nic i entre tots ho vam compartir, María, una mestra, picava molt, sobretot del xocolate. Al cap d'una estona pujàrem a un altre mirador, el de Sant Cristòfol, ací es veia la via del tren i tota la Plana, i al baixar aràrem al parc i altra volta ¡a jugar!, i les mestres... a descansar., fins a les tres, hora d'anar-se'n. No tornàrem pel mateix camí, anàrem cap a la Penyeta Blanca, des d'allí es veia el poble i la diferència entre el Raval i la Vila.

Vam arribar a l'escola cap a les quatre i tots estàvem derrotats. A l'entrar a la classe uns s'assentàrem i altres es tiràrem a terra mentre li contàvem a Susana tot el que havíem fet.

El dia va ser esgotador, però meravellós.

Els Dinobosquets

Bones Vacances

Heu treballat molt aquest trimestre i us mereixeu unes bones vacances. Passeu-ho molt bé menjant-se "la mona" !!!

Besadetes

Mila i Susana

El pati del cole

Al nostre pati hi ha molta vegetació i està dividit en moltes zones, les de jugar i les de passejar.

A l’entrada hi ha dos jardins amb dos plataners que estan rodejats d’una tanca d’un arbust que es diu tronilla. Les voreres que l’envolten son estretes i la terra dels jardinets és dura. A l’esquerra tenim un jardí de plantes aromàtiques com boix, romer, sàlvia, santolina, alborser i lavanda, però a més a més n’hi ha un caqui.

Darrere hi ha una pista esfaltada que la gastem per jugar a Pilota Valenciana però no és molt gran i en reallitat és de básquet.

També al darrere del col.legi hi ha una zona per passejar, de pedres amb molts arbres, el que més hi ha és el xop blanc. Tenim un marge amb pins, pebrera falsa, fleix i pudora. Quan baixem les escales arribem al pati de baix, amb dues porteries i una pista de futbol envoltada per sorra, amb una morera i un gimnàs, i una tanca que rodeja un pati que no gastem perquè esperem que hi facen el Bosc-I.

El nostre pati és molt xulo, però a mi m’agradaria que posaren un parc i també que feren ja el Bosco-I per a estar amb els postres amics d’allí.

Raul Sánchez

Una mancha

Hemos jugado a interpretar las imágenes que nos han salido a partir de una mancha con pintura roja y blanca en un papel.

Nanos 2009

Visitar els carrers del nostre poble és un plaer i quan arriba la festa dels Nanos li toca al Raval. Carrers estrets, tortuosos, cases blanques, silencis i oblits.
En la Fira i en els Nanos gaudim d'un espai que ens transporta a uns altres temps plens d'història.
Tos costeres i corbes que ens conviden a córrer i a amagar-se, olors que ens acompanyen... i de tant en tant les nostres rialles els omplen d'alegria. I allí, darrere la porta, gent major que de vegades ens obri sa casa i que no vol deixar tot sols el Raval.

Mila