Feia un dia molt bonic perquè hi havia sol. Nosaltres anàvem ben equipats amb motxilla i bon calçat. Estavem tots menys Susana, una de les nostres tutores que no va vindre per l' al.lèrgia.
Anàrem pel Raval fins el camí de la Costa. Ens vam parar en un xicotet mirador per orientar-nos i conéixer les serres que ens envolten i vore el poble. Per la Costa el camí era molt estret i hi havien piteres i figues de pala, semblava una selva. A l'eixir d'alli tot era més ample i paràrem a vore el polígon industrial. Abans de travessar la via del tren vegèrem el Pic Negre. Poc a poc arribàrem a Sant Cristòfol i d'allí seguirem per una carretera bastant empinada i llarga. Alguns estàvem cansats i paràrem a descansar i beure.
Més a dalt deixàrem la carretera i caminàrem per una senda estreta. Mila ens va dir que anàrem en silenci per escoltar la natura i així gaudírem del cant dels ocells, pareixia que parlaren. Teníem fam, però no vam parar fins el Racó de la "mala Cabra". És un lloc humit i esmorsant vam haver de posar-nos les jaquetes. Seguirem fins a la "Penya Banyà" i ja tornà a fer calor. L'excursió s'acabava ací, però com que era molt prompte decidírem continuar fins a un mirador. El camí era estret i dues pedres grans ens impedien el pas. Quasi no podíem arribar del cansanci, sobretot el nostre amic Arnau. La visió des del mirador era espectacular i vam vore el pantà de Beniarrés i com que ja no quedava res Bea ens va dir que arribàrem fins a les "Huit Piletes". A l'arribar la majoria va començar a jugar, i les mestres a descansar.
Després tornàrem cap a Sant Cristòfol i allí de nou a jugar, i les mestres a descansar. A la una i mitja ens cridaren per dinar. Alguns vam preparar un "bufet" de pic-nic i entre tots ho vam compartir, María, una mestra, picava molt, sobretot del xocolate. Al cap d'una estona pujàrem a un altre mirador, el de Sant Cristòfol, ací es veia la via del tren i tota la Plana, i al baixar aràrem al parc i altra volta ¡a jugar!, i les mestres... a descansar., fins a les tres, hora d'anar-se'n. No tornàrem pel mateix camí, anàrem cap a la Penyeta Blanca, des d'allí es veia el poble i la diferència entre el Raval i la Vila.
Vam arribar a l'escola cap a les quatre i tots estàvem derrotats. A l'entrar a la classe uns s'assentàrem i altres es tiràrem a terra mentre li contàvem a Susana tot el que havíem fet.
El dia va ser esgotador, però meravellós.
Els Dinobosquets
