El Comtat

Fa temps les nostres terres pertanyien als comtes de Corella, per això som “El Comtat”. A la primavera, cada any, en la festa de la Mare de Deu una xiqueta representa a la comtesa. Per dos anys consecutius ha recaigut en una dinobosqueta. L’any passat va ser Carla i enguany Mónica. Dues comteses molt diferents, però les dues estaven guapíssimes.

Al Comtat s’hi troben paratges i pobles molt bonics i amb molt d’encant. En l’escola hem fet una excursió per conèixer-los.

Fotos de Paula, Raúl i Sara.

El dia 6 de maig del 2010 els Dinobosquets vam anar a visistar 3 pobles del Comtat: Planes, Beniarrés i l’Orxa.

Arribant a Planes vam vore de lluny les cases blanques al voltant del castell i l’ermita. Allí ens esperava Carles, un mestre del col·legi “Tirant lo Blanc”. Primer visitàrem tots els cursos i esmorzàrem. Després ens acompanyà a visitar el poble. Vam vore un aqüeducte gòtic, el repartidor d’aigua, un llavador i el Molí del Barranc Fondo. L’aigua ha sigut important sempre i ja des de temps llunyants ha sigut un be molt valorat, i s’utilitzava per a: beure, asear-se, llavar, regar bancals… Vam visitar els voltans del castell i vam entrar a una torre. Més tard, baixàrem una costera anomenada “El carrer de les Revoltes”, ja podeu imaginar per què! I d’allí al Ravalet, antic barri morisco. L’estructura del poble, de carrers estrets i sinuosos, era un mig per defensar-se dels enemics.

A migdia agafàrem l’autobús i se n’anarèm cap a Beniarrés. Passàrem pel pantà i ens impressionà veure el seu tamany, semblava un mar. Ja en el poble visitàrem l’esglesia, l’ermita i el seu campanar.

Per a dinar vam anar a l’Orxa, en el bar del poliesportiu, que es diu “Xop Xop”. Allí ens van atendre molt be, perque encara que cadascun portàvem el nostre menjar, ells ens van preparar unes taules per seure comodament i nosaltres vam fer algunes consumicions. A l’acabar jugàrem un partit de futbol xics i xiques i s’ho vam passar molt be! Després visitàrem el poble, també de carrers estrets. Vam vore l’esglesia i el llavador. Abans d’anar-se’n baixàrem a vore el riu Serpis al seu pas per L’Orxa. Per travesar-lo s’hi havia de saltar les “passeres”, que son unes pedres molt grans, i Nerea quasi cau!

Va ser una excursió molt xula i s’ho vam passar molt be.