lunes, 20 de diciembre de 2010
lunes, 15 de noviembre de 2010
EXCURSIÓ AL CASTELL
L'EXCURSIÓ AL CASTELL
El dia 21 d'octubre tots els dinobosquets vam eixir d'excursio. Se'n vam anar a Sant Cristofol, al Castell i, per últim, a Santa Bàrbara. A les 9:10 vam eixir de l'escola. Tots portàvem el bloc de notes per a escriure el que féiem, véiem o escoltàvem i despres fer la crònica. Joan ens va contar moltes coses, com que el Teular era abans una fàbrica de teules i també informació del Raval. Pel camí per anar a la Penyeta Blanca vam veure unes quantes plantes com la figa palera o l'atzavara i una vista preciosa de Cocentaina embolicada de boira. A les 10 estàvem fent una fitxa a la Penyeta Blanca sobre observació del paisatge. A les 10:45 vam arribar a Sant Cristòfol i vam esmorzar. De camí al Castell vam veure oliveres, més plantes i un paisatge molt bonic, també bancals fets pels musulmans amb marges de pedra que arribaven quasi fins al Pic Negre on hi ha un poblat del íbers. A les 12:30 vam arribar al Castell, es veia una vista espectacular, vam traure els mapes i vam començar a localitzar elements del paisatge i pobles. Vam entrar dins del Castell, vam veure les sageteres, l'aljub, les marques dels picapedrers i entràrem a les sales … En una molt gran, hi havia un ocell que intentava eixir del Castell, nosaltres li vam deixar la porta oberta per a que poguera eixir-se'n. En la terrassa vam intentar localizar l'escola, la nostra casa i diferents llocs de Cocentaina. A les 2 vam eixir del Castell i cridàrem tots a la volta per veure si ens sentirien des del poble, però pensem que no vam tindre èxit. De cami a Santa Bàrbara, Arnau va caure dos o tres voltes, però no va ser l'unic perquè ens esvaràvem per les pedres soltes. A les 3 estàvem en Santa Bàrbara, era l'hora perfecta per a dinar i ho vam fer molt a gust, tots compartíem allò que dúiem de picadeta, com papes, cacaus,... Al costat d'on dinàvem hi havia un parc on s'ho vam passar molt bé al tobogan i ens vam pegar moltes culades.Alguns van jugar a les cartes, a conillets amagats,... Quan anàvem a entrar a l'ermita no vam poder perquè les claus no obrien. De camí a l'escola tots anàvem cantant i fent un joc d'anar saltant, corrent o anant molt lents.Quan vam arribar a l'escola tots estàvem molt cansats però molt contents, per haver fet una excursió tan xula que ens havia ensenyat tantes coses que no sabíem del nostre entorn. Quan en farem una altra?
Raúl i Paula Sánchez
El dia 21 d'octubre tots els dinobosquets vam eixir d'excursio. Se'n vam anar a Sant Cristofol, al Castell i, per últim, a Santa Bàrbara. A les 9:10 vam eixir de l'escola. Tots portàvem el bloc de notes per a escriure el que féiem, véiem o escoltàvem i despres fer la crònica. Joan ens va contar moltes coses, com que el Teular era abans una fàbrica de teules i també informació del Raval. Pel camí per anar a la Penyeta Blanca vam veure unes quantes plantes com la figa palera o l'atzavara i una vista preciosa de Cocentaina embolicada de boira. A les 10 estàvem fent una fitxa a la Penyeta Blanca sobre observació del paisatge. A les 10:45 vam arribar a Sant Cristòfol i vam esmorzar. De camí al Castell vam veure oliveres, més plantes i un paisatge molt bonic, també bancals fets pels musulmans amb marges de pedra que arribaven quasi fins al Pic Negre on hi ha un poblat del íbers. A les 12:30 vam arribar al Castell, es veia una vista espectacular, vam traure els mapes i vam començar a localitzar elements del paisatge i pobles. Vam entrar dins del Castell, vam veure les sageteres, l'aljub, les marques dels picapedrers i entràrem a les sales … En una molt gran, hi havia un ocell que intentava eixir del Castell, nosaltres li vam deixar la porta oberta per a que poguera eixir-se'n. En la terrassa vam intentar localizar l'escola, la nostra casa i diferents llocs de Cocentaina. A les 2 vam eixir del Castell i cridàrem tots a la volta per veure si ens sentirien des del poble, però pensem que no vam tindre èxit. De cami a Santa Bàrbara, Arnau va caure dos o tres voltes, però no va ser l'unic perquè ens esvaràvem per les pedres soltes. A les 3 estàvem en Santa Bàrbara, era l'hora perfecta per a dinar i ho vam fer molt a gust, tots compartíem allò que dúiem de picadeta, com papes, cacaus,... Al costat d'on dinàvem hi havia un parc on s'ho vam passar molt bé al tobogan i ens vam pegar moltes culades.Alguns van jugar a les cartes, a conillets amagats,... Quan anàvem a entrar a l'ermita no vam poder perquè les claus no obrien. De camí a l'escola tots anàvem cantant i fent un joc d'anar saltant, corrent o anant molt lents.Quan vam arribar a l'escola tots estàvem molt cansats però molt contents, per haver fet una excursió tan xula que ens havia ensenyat tantes coses que no sabíem del nostre entorn. Quan en farem una altra?
Raúl i Paula Sánchez
lunes, 25 de octubre de 2010
EL 9 D'OCTUBRE
Tots els anys celebrem a l’escola la diada del 9 d’Octubre, la festa de tots els valencians. Recordem que el 9 d’octubre de 1238 va ser el dia que el rei Jaume I va entrar a la ciutat de València después que el cabdill musulmà, Abu-Zayan, s’haguera rendit perquè no va poder resistir el setge que les tropes del rei havien fet durant mesos a la ciutat.
Aquesta conquista va suposar la creació del regne de València que es va dotar d’unes lleis pròpies (els Furs), d’un sistema de govern (la Generalitat) i d’una llengua, que és la que parlaven els nous pobladors i ara és el nostre valencià.
Per celebrar-ho i conéixer més sobre l’orígen de la festa hem realitzat diferents activitats a classe i a l’escola. Ara anem a detallar-les un poquet:
En Coneixement del Medi hem llegit unes fitxes que ens parlaven de l’origen i de laimportància del 9 d’Octubre, també hem conegut la biografia de Jaume I i hem pogut saber que no tot va ser tan fácil com pareix: perquè son pare va morir quan ell tenia 5 anys i el van haver d’educar els templers, que eren uns guerrers molt durs. També que va ser rei als 8 anys i es va casar 3 voltes, la primera als 13 anys. Tot açò també ho vam poder veure en un vídeo.
En Valencià vam llegir i recitar dos poemas de dos poetes musulmans: Ibn al-Abbar i Ibn Amira en el que expliquen el dolor que la pèrdua de València els va provocar. La veritat que degué ser molt dolorós per als que havien perdut tot el que tenien i van abandonar la terra que tant estimaven. Nosaltres els vam aprendre i alguns els reciten molt bé. També vam estudiar tot el vocabulari nou que apareixia en totes les lectures.
Anna, la nostra mestra, ens va portar una “mocadorà” i ens vam poder assabentar del costum que tenen a València, i algunes comarques del voltant, de regalar els hòmens a les dones que estimen un mocador de seda, o tela fina, un mocador replet de fruites de confitura. És com el Dia dels Enamorats dels valencians.
El dia 8 d’octubre va ser el més complet perquè vam fer moltes coses: a les 10.30 les mares de Carlos, Irina i Alejandro Bernabeu ens van portar unes cassoles amb el xocolate que havien fet a casa i ens els vam menjar amb els esparterets que havien demanat els mestres. Estava boníssim! Però vam repetir poquet…
Després del temps d’esplai vam baixar al pati i vam jugar als jocs que els mestres havien organitzat: el mocadoret, la corretgeta, carreres de sacs, les bitlles,… Podíem anar al que vulguérem, però es va acabar massa promete i no vam poder jugar a tots. Per la vesprada ens vam posar el barret que havíem elaborat en la classe d’artística i vam anar al Pla a celebrar conjuntament amb totes les escoles de Cocentaina la Flama del Correllengua. Enguany va actuar Carles Cano, que és un escriptor que tenim un llibre seu a classe (“Contes rosegats”) i també és conta-contes, ens en va contar uns quanta molt interessants i ens vam riure proa.
I així és un poquet com hem celebrat el 9 d’Octubre. Hem treballat i ens hem divertit.
Aquesta conquista va suposar la creació del regne de València que es va dotar d’unes lleis pròpies (els Furs), d’un sistema de govern (la Generalitat) i d’una llengua, que és la que parlaven els nous pobladors i ara és el nostre valencià.
Per celebrar-ho i conéixer més sobre l’orígen de la festa hem realitzat diferents activitats a classe i a l’escola. Ara anem a detallar-les un poquet:
En Coneixement del Medi hem llegit unes fitxes que ens parlaven de l’origen i de laimportància del 9 d’Octubre, també hem conegut la biografia de Jaume I i hem pogut saber que no tot va ser tan fácil com pareix: perquè son pare va morir quan ell tenia 5 anys i el van haver d’educar els templers, que eren uns guerrers molt durs. També que va ser rei als 8 anys i es va casar 3 voltes, la primera als 13 anys. Tot açò també ho vam poder veure en un vídeo.
En Valencià vam llegir i recitar dos poemas de dos poetes musulmans: Ibn al-Abbar i Ibn Amira en el que expliquen el dolor que la pèrdua de València els va provocar. La veritat que degué ser molt dolorós per als que havien perdut tot el que tenien i van abandonar la terra que tant estimaven. Nosaltres els vam aprendre i alguns els reciten molt bé. També vam estudiar tot el vocabulari nou que apareixia en totes les lectures.
Anna, la nostra mestra, ens va portar una “mocadorà” i ens vam poder assabentar del costum que tenen a València, i algunes comarques del voltant, de regalar els hòmens a les dones que estimen un mocador de seda, o tela fina, un mocador replet de fruites de confitura. És com el Dia dels Enamorats dels valencians.
El dia 8 d’octubre va ser el més complet perquè vam fer moltes coses: a les 10.30 les mares de Carlos, Irina i Alejandro Bernabeu ens van portar unes cassoles amb el xocolate que havien fet a casa i ens els vam menjar amb els esparterets que havien demanat els mestres. Estava boníssim! Però vam repetir poquet…
Després del temps d’esplai vam baixar al pati i vam jugar als jocs que els mestres havien organitzat: el mocadoret, la corretgeta, carreres de sacs, les bitlles,… Podíem anar al que vulguérem, però es va acabar massa promete i no vam poder jugar a tots. Per la vesprada ens vam posar el barret que havíem elaborat en la classe d’artística i vam anar al Pla a celebrar conjuntament amb totes les escoles de Cocentaina la Flama del Correllengua. Enguany va actuar Carles Cano, que és un escriptor que tenim un llibre seu a classe (“Contes rosegats”) i també és conta-contes, ens en va contar uns quanta molt interessants i ens vam riure proa.
I així és un poquet com hem celebrat el 9 d’Octubre. Hem treballat i ens hem divertit.
(Teniu unes quantes fotos per a què vos feu una idea)
lunes, 18 de octubre de 2010
UN NOU CURS!
Ja han passat uns quants dies des que hem començat el curs, però entre unes coses i altres, encara no hem fet cap entrada i açò no pot ser... Anem a començar a contar coses de les novetats que ha hagut i de com va tot.
El dia 9 de setembre vam començar un nou curs,5é de primaria. Tots els dinobosquets estàvem un poc nerviosos perquè no sabíem quins mestres tindríem i, per fi, ho vam saber: els nous mestres són Anna i Joan. Quan vam arribar ens van dir que pujàrem i ens van reunir a tots en una classe i ens van dir que Anna seria la tutora de 5é B i Joan de 5é A. Ens van explicar quines coses hauríem de tindre en compte per a què tot vaja bé: tindre gust per aprendre, escoltar atentament, treballar amb regularitat procurar pensar i reflexionar bé les coses.
Tots estàvem un poc preocupats per com són i si seran molt exigents, però ara ja estàvem més tranquils: Joan és molt bromista i s´ho passem molt bé amb ell, Anna és amable i ens ensenya coses interesants de costums que tenen en Manuel -d'on és ella- i de la seua comarca, la Ribera Alta.
En aquest curs hem de ser més responsables i estudiosos perquè d'ací dos anys estarem a l'institut i hem d'estar ben preparats perquè allí tot serà més difícil.
Per a què vos feu una idea de com estem, ací teniu una foto de tot el grup, amb les cares tan somrients que tenim.
Ja vos anirem dient més cosetes... i a veure si també ens en dieu vosaltres.
El dia 9 de setembre vam començar un nou curs,5é de primaria. Tots els dinobosquets estàvem un poc nerviosos perquè no sabíem quins mestres tindríem i, per fi, ho vam saber: els nous mestres són Anna i Joan. Quan vam arribar ens van dir que pujàrem i ens van reunir a tots en una classe i ens van dir que Anna seria la tutora de 5é B i Joan de 5é A. Ens van explicar quines coses hauríem de tindre en compte per a què tot vaja bé: tindre gust per aprendre, escoltar atentament, treballar amb regularitat procurar pensar i reflexionar bé les coses.
Tots estàvem un poc preocupats per com són i si seran molt exigents, però ara ja estàvem més tranquils: Joan és molt bromista i s´ho passem molt bé amb ell, Anna és amable i ens ensenya coses interesants de costums que tenen en Manuel -d'on és ella- i de la seua comarca, la Ribera Alta.
En aquest curs hem de ser més responsables i estudiosos perquè d'ací dos anys estarem a l'institut i hem d'estar ben preparats perquè allí tot serà més difícil.
Per a què vos feu una idea de com estem, ací teniu una foto de tot el grup, amb les cares tan somrients que tenim.
Ja vos anirem dient més cosetes... i a veure si també ens en dieu vosaltres.
Dinobosquets
jueves, 27 de mayo de 2010
El dissasbte 15 de maig van ser les “13 Hores Esportives” en Cocentaina. Fa ja 30 anys que se celebren i és una festa molt gran de l’esport infantil. El poliesportiu s’ompli per complet, vé molta gent del poble i forasters. Alguns van a participar i altres van gaudir mirant com competien altres.
Va començar a les 9 del matí. Alguns de nosaltres competiem en voleibol i s’ho vam passar molt be perquè… molts s’enganyavem!!! En canvi a tenis taula Javi, Alba F, Arnau, Edgar… ho feien molt bé. A totes les pistes hi havien partits: básquet, futbol, futbet, voliebol, hoquei, tennis i també pilota valenciana, petanca, escacs, tennis taula…
Al costat del parc van posar uns Castells unflables per a que es divertírem. També hi havia un rocòdrom. .
lunes, 24 de mayo de 2010
El Comtat
Fa temps les nostres terres pertanyien als comtes de Corella, per això som “El Comtat”. A la primavera, cada any, en la festa de
Al Comtat s’hi troben paratges i pobles molt bonics i amb molt d’encant. En l’escola hem fet una excursió per conèixer-los.
Fotos de Paula, Raúl i Sara.
El dia 6 de maig del 2010 els Dinobosquets vam anar a visistar 3 pobles del Comtat: Planes, Beniarrés i l’Orxa.
Arribant a Planes vam vore de lluny les cases blanques al voltant del castell i l’ermita. Allí ens esperava Carles, un mestre del col·legi “Tirant lo Blanc”. Primer visitàrem tots els cursos i esmorzàrem. Després ens acompanyà a visitar el poble. Vam vore un aqüeducte gòtic, el repartidor d’aigua, un llavador i el Molí del Barranc Fondo. L’aigua ha sigut important sempre i ja des de temps llunyants ha sigut un be molt valorat, i s’utilitzava per a: beure, asear-se, llavar, regar bancals… Vam visitar els voltans del castell i vam entrar a una torre. Més tard, baixàrem una costera anomenada “El carrer de les Revoltes”, ja podeu imaginar per què! I d’allí al Ravalet, antic barri morisco. L’estructura del poble, de carrers estrets i sinuosos, era un mig per defensar-se dels enemics.
A migdia agafàrem l’autobús i se n’anarèm cap a Beniarrés. Passàrem pel pantà i ens impressionà veure el seu tamany, semblava un mar. Ja en el poble visitàrem l’esglesia, l’ermita i el seu campanar.
Per a dinar vam anar a l’Orxa, en el bar del poliesportiu, que es diu “Xop Xop”. Allí ens van atendre molt be, perque encara que cadascun portàvem el nostre menjar, ells ens van preparar unes taules per seure comodament i nosaltres vam fer algunes consumicions. A l’acabar jugàrem un partit de futbol xics i xiques i s’ho vam passar molt be! Després visitàrem el poble, també de carrers estrets. Vam vore l’esglesia i el llavador. Abans d’anar-se’n baixàrem a vore el riu Serpis al seu pas per L’Orxa. Per travesar-lo s’hi havia de saltar les “passeres”, que son unes pedres molt grans, i Nerea quasi cau!
Va ser una excursió molt xula i s’ho vam passar molt be.
viernes, 14 de mayo de 2010
Premi Sambori
Enguany hem tingut la satisfacció de rebre el premi Sambori de l'Alcoià-Comtat, en la seua XXII edició, per un text d'una de les nostres companys: Carla Kadic. El passat 7 de maig va ser la ceremònia i vam anar a Beneixama a arreplegar el trofeu.
Ara ens resta la fasse final, a nivell de tot el Pais Valencià. Molta sort Carla!!!
Ara ens resta la fasse final, a nivell de tot el Pais Valencià. Molta sort Carla!!!
(Fotos de la nostra fotògrafa oficial Paula Sánchez)
miércoles, 5 de mayo de 2010
Rosquetes
En acabar carnestoltes va ser el dia de "les Rosquetes". Ens vam organitzar per grups i vam anar a casa d'un per poder cuinar-les amb ajuda de les mares. Després se les vam menjar de berenar a l'escola, ho vam passar d'allò més be! Ací ho podeu vore.
martes, 4 de mayo de 2010
Fàbrica de guitarres
Vam visitar la fàbrica de guitarres de Muro. Ens va agradar molt descobrir com fabriquen este instrument. Vam vore tot el procés, des de que arriba la fusta al magatzem fins que la guitarra està totalment acabada.
Cooperativa de l'oli
Vam anar a vore el procés d'extracció de l'oli en la cooperativa agrícola de Cocentaina.
Nanos
Enguany s'hem estrenat fent Nanos a l'escola i no ens han quedat mal del tot... Ací podeu veure-ho vosaltres.
martes, 16 de marzo de 2010
Ya viene la primavera!!!
Y queremos celebrarlo con un canto a la vida. Como nos gusta tanto cantar nos hemos fijado en esta canción de Diego Torres:
"Color Esperanza"
Sé qué hay en tus ojos con solo mirar
que estás cansado de andar y de andar
y caminar, girando siempre en un lugar
Sé que las ventanas se pueden abrir
cambiar el aire depende de ti.
Te ayudará, vale la pena una vez más
Saber que se puede, querer que se pueda
Quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Es mejor perderse que nunca embarcar
mejor tentarse a dejar de intentar
aunque ya ves que no es tan fácil empezar
Sé que lo imposible se puede lograr
que la tristeza algún día se irá
y así será, la vida cambia y cambiará
Sentirás que el alma vuela
por cantar una vez más
Saber que se puede querer que se pueda
quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede querer que se pueda
quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Vale más poder brillar
que solo buscar ver el sol
Pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede...
Querer que se pueda...
Pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede querer que se pueda
quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede (saber que se puede)
Querer que se pueda (querer que se pueda)
Pintarse la cara color esperanza
Tentar al futuro con el corazón.
"Color Esperanza"
Sé qué hay en tus ojos con solo mirar
que estás cansado de andar y de andar
y caminar, girando siempre en un lugar
Sé que las ventanas se pueden abrir
cambiar el aire depende de ti.
Te ayudará, vale la pena una vez más
Saber que se puede, querer que se pueda
Quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Es mejor perderse que nunca embarcar
mejor tentarse a dejar de intentar
aunque ya ves que no es tan fácil empezar
Sé que lo imposible se puede lograr
que la tristeza algún día se irá
y así será, la vida cambia y cambiará
Sentirás que el alma vuela
por cantar una vez más
Saber que se puede querer que se pueda
quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede querer que se pueda
quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Vale más poder brillar
que solo buscar ver el sol
Pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede...
Querer que se pueda...
Pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede querer que se pueda
quitarse los miedos, sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón
Saber que se puede (saber que se puede)
Querer que se pueda (querer que se pueda)
Pintarse la cara color esperanza
Tentar al futuro con el corazón.
viernes, 12 de marzo de 2010
jueves, 11 de marzo de 2010
Enguany molta neu!!!
Aquest any no parem de tindre nevades i portem temporals dels més forts que es recorden, amb neu, ventisques i molta pluja.
El dia 13 de febrer va nevar ací a Cocentaina. La cuarta nevada de l'hivern. I encara diuen que ens en falta una a l'abril!!!
El dia 13 de febrer va nevar ací a Cocentaina. La cuarta nevada de l'hivern. I encara diuen que ens en falta una a l'abril!!!
Biodiversitat
Com sabeu enguany s’ha declarat el 2010 “Any Internacional de
Esperem que en el 2010 sigam tots més conscients del valor d'esta diversitat biològica.
La setmana de la Pau
En la setmana de
Durant la setmana vam tractar a classe el tema de “Haiti”, vam aprendre on està eixe xicotet pais, còm és i a què es dediquen els seus habitants. Però sobretot vam vore quines necessitats tenen ara que han patit eixa desgràcia tan gran. Vam fer també uns tallers el dimarts i el dijous per la vesprada, eren de danses del món, jocs, contes i manualitats.
El divendres per la vesprada se’n vam anar al Bosco I i allí vam fer la cloenda. Vam llegir poemes, vam cantar cançons, vam escoltar un parlament que van fer els alumnes de 6é, vam ballar i, al finalitzar tot açò vam berenar “la coca de
Quan van vindre els pares a arreplegar-nos van posar música i vam ballar una estoneta.
Estem molt contents perquè entre tot el cole vam arreplegar 1.100 € per Haití, per a que els compren roba, sabates, menjar... i per construir cases, hospitals, col·legis...
Raquel Company i Chaima Aissaoui
martes, 26 de enero de 2010
Visitem uns betlems
El divendres dia 15 de gener de 2010 vam anar a visitar uns betlems del poble. Es vam partir en dos grups per poder vorel’ls millor i per no omplir maça la casa.
Un d’ells va ser el de Rafa Enguix. Era molt bonic i molt gran, amb cases i muntanyes i un castell romà, el d’Herodes. Còm no! no podia faltar el portal i els pastorets, els rius d’aigua de debò, els tres reis d’orient, l’àngel…
Rafa ens explicà còm havia fet les cases amb ajuda de la seua família i que els sostres rodonets de dalt de tot eren eriçons pintats de blanc. Hi havia molts detalls curiosos: un forn de pa i panets, cases amb cortinetes i llar, cistelles, gerres de ceràmica, fins i tot una venedora de teles de diferents colors que estaven embolicades, bancalets amb collita, molins,… i moltes coses més. Tots buscarem el caganer, ens va costar de trobar pero a la fi el vam vore. El cel de fons era una tela blava en la qual Rafa hi havia posat constel·lacions i que va anar mostrant-nos.
L’altre betlem que vam visitar va ser el de Saúl Santonja, que per cert va quedar primer en el concurs de betlems d’enguany a Cocentaina. Hem de destacar d’este betlem que el canvia cada any. Les cases les fa de suro blanc que després pinta i decora. Són d’un tamany prou gran. I ens va agradar especilment l’ambientació, tenia un pont amb un barranc per baix, una cascada amb aigua, un castell molt bonic. Este betlem també tenia molts detalls.
Tots dos ens van agradar molt i els podeu veure en les fotos que vos ensenyem.
Vam tornar a l’escola molt contents.
Betlem de Rafa Enguix
Betlem de Saúl Santonja
Suscribirse a:
Entradas (Atom)