jueves, 31 de mayo de 2012

miércoles, 30 de mayo de 2012

TARTA DE CHOCOLATE


*Ingredientes:
-Un bizcocho.
-Una tableta de chocolate valor.
-Una tarrina pequeña de mantequilla.
-Cuatro huevos.

*Preparación:
Se deshace el chocolate junto con la mantequilla al baño María. En un bol se separan las claras y las yemas y se baten las claras a punto de nieve. Seguidamente, se junta la preparación de chocolate con las yemas batidas y finalmente las claras. Se mezcla todo y se pone en la nevera unos veinte minutos.
Después, se corta el bizcocho a capas y se baña con agua y azúcar. Finalmente, se rellena con el chocolate y se cubre todo de chocolate.





Raúl y Paula

lunes, 28 de mayo de 2012

EL MEU QUADRE




Un dilluns, a les set mes o menys, em vaig alçar per a dutxar-me; després em vaig vestir, em vaig fer el llit i em vaig dirigir cap a la cuina per a prendre'm un got de llet amb algunes galetes...
A continuació a les 8:35 vaig anar a arreplegar als meus companys Pepa i Pedrito, els dos germans.
Quan arribàrem a classe Joaneta em va dir que Fani, la mestra de pintura, tenia una sorpresa per a ensenyar-os.
- Qué creus que pot ser? Algo relacionat en pintura?
- No ho sé, però... segur que serà algo especial !!!!

A primer hora teníem Educació Física i l'Esplai. Quan vam acabar Joan, el mestre, ens va explicar el tema i ens va dir com sempre que llegírem i que férem el resum.
Després Castellá, i el text li tocaa a Carlos, i com sempre no el tenia així que el va llegir Fransesca. En acabar, Fani ens estava esperant a la classe de cinqué.
- Esteu preparats ? 
- No ho sé, peró sí...

Va tirar la manta a terra i...
- Guau ! És meravellós – vaig exclamar 
- Fani, moltíssimes gràcies !
- De res, t'ho mereixes !

Fani m'havia fet un retrat i era lo més bonic del món i com no era igualeta.
- Joaneta, tu sabies el que era ? 
- Pensava que...
- Eren gatets- va interompre EustaquI

Jo em vaig emocionar tant que vaig dormir amb ell al meu costat, i si voleu vore tindreu que demanar-m'ho perquè el tinc ficat a la motxilla.
Espere que vos agrade.
   SARA LOSADA DIAZ

L'ESPERANÇA


Hui m'he alçat i estava plovent,
els núvols volaven
i el vent anava corrent
He vist a dalt d'un arbre
un pardal molt xicotet
acurrucat en un raconet
resguardant-se del fred.
Anava passant el dia
i jo mirava el cel,
eixes llàgrimes que plovia
van encendre el paisatge:
darrere d'una muntaya
van eixer set colorets
que dibuixaven un arc
que il·luminava tot el cel.
la naturalesa és bonica
i hem de disfrutar-la
amb els ulls ben oberts.

Alba Gallego Moltó