viernes, 27 de abril de 2012

TARTA DE CHOCOLATE

Ingredientes:

• Dos yogures de limón
• Azúcar
• Harina
• Tres huevos
• Aceite de girasol
• Un limón
• Canela en polvo
• Un sobre de levadura
• Nueces
• Almendra filateada
. Chocolate

Modo de preparación:

Se vierten en un bol los dos yogures de limón, una vez vacíos los usaremos como medida (en valencià mida ), se añaden dos botes de azúcar, tres botes de harina, un bote de nueces en polvo, un bote de chocolate (Nesquik), tres huevos, un bote de aceite de girasol, ralladura de limón, y un poco de canela, y para terminar un sobre de levadura royal. Se mezcla todo bien y se coloca en la tartera, se le hecha la almendra fileteada por encima, una vez precalentado el horno a 170 grados estará en unos 45 minutos lista. Una vez fría se quita del molde y se le hecha azúcar glasé por encima.
Lista para comer.
Revista El Comtat (febrer 2012)

ESTUDIEM ELS ESCUTS DE COCENTAINA




GIMCANA

    El dijous 26 d'abril, la classe de 6é B vam anar a una gimcana que tractava sobre els escuts, titulada “Cavallers de Cocentaina”. Com hi havien molts escuts, parlaren dels tres més importants, els pertanyents a les següents famílies nobles de l'època feudal: Corella, Estanya i Ortiz.

    Començàrem pel Convent. Anàrem a la tribuna dels comtes i al transagrari. Després, anàrem a l'altar i, recopilant el que ens havien contat, fora férem un joc que tractava de ser el primer en una carrera i respondre correctament una pregunta que ens feien.

    A continuació, anàrem a la casa dels Estanya (al tanatori) i a la casa dels Ortiz i ens donaren informació sobre els escuts d'estes famílies nobles: Ortiz i Estanya. Després, férem un joc en el parc que tractava de buscar les peces d'un puzle i fer-lo abans que l'altre equip.

    Finalment, ens proposàrem al Palau que férem un escut al nostre gust que reflectira el que més ens agrada i aquelles coses que són importants per a nosaltres.

Ens ho passàrem molt bé!

Ah, per cert! Els escuts han quedat molt bonics. 

Jorge Coloma Venteo

jueves, 26 de abril de 2012

LA NOVA BIBLIOTECA


Visitem la nova biblioteca.

    El 23 d'Abril, dilluns, del 2012 vam anar a visitar la biblioteca nova,els dos grups de 6é. Aprofitant vam veure, davant de Miralles, una tendeta de llibres, vam parar a pegar una ullada, quan acabarem ens dirigirem a la biblioteca.

    Vam arribar, allí ens esperaven Sussi i Sílvia, les bibliotecàries.

    A l'entrada ens vam sentar en un sofà. Després, ens vam dividir per classes i començà l'explicació: hi havien 3 plantes, en la 1a una sala per al nostre curs i al costat un raconet per als bebés, que es deia “Bebeteca”. En la 2a planta hi havia una sala que tenia CD de música, pel·lícules, una TV, i uns sillonets molt cómodes. Hi havia una sala d'estudis, però fins no que vages a l'institut no pots anar. En la 3a planta hi havia sales per a per a fer treballs en grup, però aquella sala quasi sempre estarà tancada.
    
    Va arribar l'hora d'anar-se'n, a tots ens havia encantat la biblioteca nova. Ens van dir que el divendres la inaguraven, i que podíem assistir amb els pares.

    En acabar, vam anar a la Casa de la Joventut a vore una exposició de Manga, estava molt xulo.

Mireya Llinares Castelló.


martes, 24 de abril de 2012

UN PARTIDO DE BALONCESTO...


Un partido de baloncesto muy poco profesional 

       Todo empezó el 25/3/12 en el parque nuevo… Estábamos Alex, Raúl, Paula (la hermana de Alex) y yo. Y nos encontramos a Jonathan Marzá con su hermano Dani jugando a fútbol. Les preguntamos que si podíamos jugar contra ellos un mundialito, y aceptaron,  el portero era Alex.
       Más tarde nos encontramos con Alba V. y Mireya… Estuvimos un buen rato jugando a fútbol…

       De repente se vació la pista de baloncesto y decidimos jugar, y éstos eran los equipos:
Alex, Paula y yo, y en el otro Raúl, Alba y Mireya.
       Íbamos ganando mi equipo cuando apareció un amiguito de la hermana de Alex que se llama Adrián. Él se incorporó en mi equipo…
De todas formas íbamos ganand. No contábamos los pasos ni nada de eso.
Minutos más tarde vino Marc un amigo de Adrián y Paula de unos años menos. Y cómo no, se incorporó en mi equipo ¡ ja, ja, ja! íbamos ganando. Marc hacía mucha risa ya que era de color y era muy simpático, todos le decíamos a por Alba y el empezaba a cogerla, a abrazarla… Y Alba se agobiaba. La verdad que era bastante bueno jugando.

       Finalmente, ganamos los de mi equipo, nos lo pasamos muy bien y todo ha quedado inmortalizado en el móvil de Mireya ya que hicimos fotos (si alguien las quiere ver, ya sabe…).
      Y, también , yo le dije a Alba que iba a hacer el texto de esto y ella me advirtió que si lo hacia me pegaría… ¡qué miedo!!!

Fin                         
Paula Sánchez Ballester

viernes, 20 de abril de 2012

MOUSSE DE XOCOLATE


MOUSSE DE CHOCOLATE

INGREDIENTES :
100 g. de azúcar.
300g. de chocolate, postre Nestlé ( el chocolate puede ser blanco o negro)
6 huevos, separadas las claras de las yemas.
200 g. de leche.
150 g. de mantequilla.
Unas gotas de zumo de limón.

PREPARACIÓN (THERMOMIX):

Vierte en el vaso la leche, las yemas, la mantequilla y el azúcar y programe 5 minutos, la temperatura 80 grados, velocidad 4. Añada el chocolate troceado, deje que se ablande y triture 15 segundos a velocidad 6. Vierta en un recipiente y deje enfriar.
Seguidamente, lave muy bien el vaso y una vez bien frío, ponga la mariposa en las cuchillas. Agregue las claras con unas gotas de limón y una pizca de sal y programe 5-6 minutos a velocidad 21/2 ó 3.
Mezcle las claras con la crema de chocolate, en forma envolvente y vierta la mousse en cuencos indivividuales. Introduzca en el frigorífico y reserve. Antes de servir, si lo desea, adorne con nata montada.
Sara Losada Díaz

POMES DE XOCOLATE, MEL I SUCRE

INGREDIENTS:
·Pomes
·Xocolate en pols
·Mel
·Sucre
PREPARACIÓ:
Primer agafa les pomes I li claves un pal a cada una, agafes la mel i la poses en un bol, agafes la poma i la fiques dins del bol i la mulles tota.
A continuació agafes el xocolate en pols i encens el foguer, agafes una cassola i poses llet junt al xocolate, t'esperes a que bullga; en una altra cassola agafes el sucre i li poses aigua i sucre fins que es creme i quede d'un color marró.
Quan el xocolate ja està bollit, agafem una poma, una cullera per al xocolate i banyem les pomes amb el xocolate, el sucre ja està bollit el traem i banyem les pomes que queden. Finalment, les clavem en la nevera.
I AXÍ ES FAN LES POMES DE MEL, XOCOLATE I SUCRE!

MÓNICA PÉREZ OLTRA
SARA GARRIDO PEREZ
NEUS FERRANDIZ PEREZ
CARLA KADIC PASCUAL

martes, 17 de abril de 2012

ANIVERSARI DE PAU

Avui Pau ha complit 13 anys i per celebrar-ho ens ha portat una coca que estava boníssima, prompte vos posarem la recepta i també les fotos. Tots l'hem felicitat i li hem cantat en valencià, castellà i anglés.

PREMI SAMBORI 2012

Àlex Segura Montava

    El dia 30 de març era el dia en què els guardonats del premi Sambori, anaven a rebre el trofeu al “Teatre principal d'Alcoi.”Vaig eixir de l'escola molt entussiasmat, vaig anar a casa per agafar la camiseta verda i vam arreplegar a Raül, que també venia amb nosaltres.

    Quan vam arribar al “Teatre principal”, ens vam haver d' esperar sobre uns trenta minuts. Allí vaig encontrar a la meua família que venia a animar-me. Uns minuts després, ens van dir que ja podíem entrar, jo estava tan nerviós que em tremolaven les cames. Dins, vaig vore moltes mestres conegudes i també vaig vore xiquets que portaven la camiseta verda. En eixe moment em sentia important. El que presentava els premis del Sambori, era un poeta valencià, Vicent Camps. En cada cicle, Vicent Camps, recitava un poema diferent.
 

    Quan em van cridar, vaig muntar a l'escenari i vaig arreplegar sis llibres, una agenda, un diploma i un trofeu. Va ser una experiència inoblidable!
Àlex Segura Montava, l'escriptor.



  

  Un formiguer de xiquets amb camisetes verdes ens rodejaren a l'entrada del Teatre Principal d'Alcoi.

    Tots contents i jugant perquè havien guanyat el premi Sambori en la categoria infantil. Però, no era per aixó que jo estava allí sino perquè el meu amic Àlex també n'havia guanyat un.

    La majoria dels seients els ocupaven gent de la nostra escola, és clar tots amb camisetes verdes.
Els xiquets d' infantil van pujar a l'escenari amb una cara que transmetia que estaven la mar de contents.



   Quan va pujar Àlex tota la seua família li va aplaudir molt fort. Després, ens va ensenyar el premi que consistia en:

*Un diploma i un trofeu
*Una llibreta
*Molts llibres, entre ells estaven 2 llibres de la colecció Arc de Sant Martí, Pinocho,...
  
 Finalment, el president dels premis Sambori Josep Chaqués ens explicà una serie de dades sobre la participació:

    35 Centres, 134 Mestres , 3969 Alumnes.

    I que la final de la Comunitat es farà a Alcoi i als guanyadors els regalaran un viatge a Portaventura.

    Quan eixírem es vam fer una foto, en el fons estaba el castell de festes i el campanar de l'esglesia.

Espere que Àlex tinga molta sort i que guanye el viatge.

Raül Sánchez Ballester, el periodista.

EL TEXT GUARDONAT

EL QUADRE MÀGIC

   Em va sonar el despertador i…sí! Era dissabte, la meua família i jo se n’anàvem de viatge a Itàlia. A les 3h del matí, vam preparar les maletes i se’n vam anar a l’aeroport. Vam entrar a l’avió a les 6h del matí, i vam començar a despegar.

    Després de 2:30h de vol vam arribar a Florència (Itàlia). Vam deixar les maletes en l’hotel de cinc estrelles i després vam començar les visites. Vam veure el Ponte Veccio, les places i els carrers eren preciosos. Passejant, passejant vam encontrar un museu i vam decidir entrar. Per dins hi havien molts quadres, però el que més destacava era el “Naixement de Venus”. Em vaig quedar observant una estona el quadre i en un tancar d’ulls…vaig desaparèixer.
   Quan em vaig despertar del mareig, vaig observar el meu voltant. Pareixia com si estiguera en un altre any. Molt desesperat, vaig començar a preguntar a la gent que trobava. Passejant pel poble, vaig encontrar la catedral de “Santa Maria del Fiore”, també un museu de Boticelli i moltes coses més. Vaig comprendre que estàvem en l’època del Renaixement. Com era tard, vaig decidir anar a dormir. Em vaig infiltrar en una casa i me’n vaig anar a dormir.
   Al dia següent em va despertar una veu d’home. Vaig obrir els ulls. Ens vam presentar els dos. A la fi, vaig descobrir que era Leonardo da Vinci. Ell va proposar que jo fóra el seu ajudant i jo vaig acceptar.

   Molt desesperat, li vaig preguntar com s’eixia d’allí. Leonardo Da Vinci, em va contestar:
-Si vols escapar, tres fases has de superar. La primera és arribar al cim de l’estàtua de Donatello, la segona es salvar la pintura de Boticelli i la tercera  arribar dalt del palau de Brunelleschi. Mas d’encontrar tres peces per a què puga construir la màquina del temps i per a què te’n vages a casa.
Molt il·lusionat, me’n vaig anar al llit. Al cap d’una estona, em va dir:                   
-Ah, se m’oblidava. Tens que tindre cura, hi ha un malvat geni que també vol agafar les peces per a apoderar-se del món.

Al dia següent, em vaig alçar i de bon matí me’n vaig anar a superar la primera fase. Allí estava, enmig d’una plaça, l’estàtua de Donatello. Mesurava sobre uns 30 metres. Impressionat, però també convençut de què podia escalar-ho, vaig començar el camí. Quan ja estava esgotat, vaig decidir descansar en el nas de l’home de plata. No m’ho podia creure! Allí estava la primera peça, al costat d’una ombra. L’home estava encaputxat. Els dos es vam llançar a per ella. La vaig mantenir, però els dos ens vam caure pel  forat del nas. Jo em vaig caure en terra, però ell va pegar un crit i de sobte…Va aparèixer la seua mascota, un dragó! El dragó el va arreplegar i ell em va dir en to agressiu:
-Vas a recordar-te de mi, Crispin, el futur rei del món. Sols has aconseguit una peça, igual com jo, que la tinc en la meua mansió. Me’n vaig perdedor.

   Molt pensatiu, me’n vaig anar a superar la segona fase. Caminant, caminant vaig arribar a la mansió. Davant de les portes, hi havia tirada una corda. Vaig pensar agarrar-me a la corda, per a poder escalar la paret de la mansió. Des de la teulada, vaig baixar fins la sala de Crispin. Vaig agarrar la pintura de Boticelli i de sobte…PIB! L’alarma va sonar. Va eixir Crispin i els seus soldats. Molt preocupat, vaig retrocedir i em vaig quedar molt prop a la paret. De sobte, va aparéixer un túnel secret. Sense cap preocupació vaig eixir de la mansió. Quan ja estava lluny de la mansió, Crispin em va dir:
-T’ho vaig a fer impossible en l’ultima peça.

   Caminant, caminant vaig arribar al centre de la ciutat. Allí es veia una hermosura immensa, el palau de Brunelleschi. Vaig recordar les paraules de Leonardo: “L’última peça està en la teulada”. No sabia què fer, com podia pujar la teulada? Per a rematar, vaig vore que Crispin, anava volant amb el seu dragó rumb a la teulada del palau. Estava perdut! Quan ja se n’anaven els ànims…Va aparéixer Leonardo en un dels seus invents, la bicicleta voladora! Els dos  vam pedalejar fins la teulada. Dalt, vam veure, que es va tirar per una tuberia amb la peça en la mà. De sobte vam sentir…Boom! Molt preocupats, vam baixar per a veure què passava. Vam veure que Crispin s’havia pegat un bac i s’havia ferit. El vam acompanyar a casa de Leonardo.

   Allí, entre els dos, el vam curar. Ell, a canvi, ens va entregar l’última peça. Ens va demanar perdó i ens va ajudar a construir la màquina del temps. Crispin es va convertir en l’ajudant de Leonardo. Molt orgullós, vaig donar les gràcies a tots i vaig entrar en la màquina del temps.


   Vaig tornar a Florència, allí la meua família estava esperant-me en l’aeroport per a tornar a Cocentaina. Quan vaig arribar a l’escola, vam donar el mateix tema i…Sorpresa! En el llibre hi havia una foto meua que deia:”L’ajudant de Leonardo”. Tots ens van quedar impressionats. Va ser una aventura inoblidable.


FI
Àlex Segura Montava


jueves, 5 de abril de 2012

POESÍA


 Para hacer…
Para hacer una historia,
poco necesitarás,
con mucha fantasía…
¡Venga, empieza ya!

Para hacer un poema,
poco necesitarás,
solo unas palabras
como noche, luna y mar.

Para hacer una historieta,
poco necesitarás,
con solo unas viñetas…
¡Venga, dibújalas!

Para hacer una receta,
poco necesitarás,
con unos ingredientes,
como ajo, pimienta y sal.

Para hacer estas cosas
algo no debe faltar,
es todo el amor
que tú tienes que dar.

Raúl Sánchez Ballester